- Retrobament amb l’Esther, que arriba procedent de Madrid amb una sincronització gairebé perfecta i després de no haver cedit a la temptació del money,money,money.
- Viatge amb autobús fins a l’alberg de joventut.
- Baixem (o pujem) al Barrio Alto i sopem a la tradicional Cervejaria Trinidade (rua Nova da Trinidade).
- Descoberta de l’ambient nocturn del Barrio Alto i del metro de la ciutat i les seves estacions (Parque, Picoas, Baixa-Chiado, Restauradores, Rossio...).
Dissabte 6 d’agost
- Passejada pel centre baix de Lisboa. De la praça del Rossio i per la rua Augusta fins a la praça do Comerço. De camí cap al castell passem per la casa dos Bicos, obra d’un indiano excèntric comme il faut, per la catedral i pel primer dels miradors. La vista més impressionat, però, és la que tenim des de dalt del Castelo de Sao Jorge.
- La baixada per l’Alfama ja la fem amb gana i és així com descobrim l’excepcional terrassa del Chapito.
- Com que la tarda es presenta calorosa i la nit no ha sigut tranquil·la per tothom decidim refugiar-nos, els uns a l’estufa fria del Parque Eduardo VII (amb remullada inclosa), i l’altre amb una migdiada a l’alberg.
- El vespre ens porta a buscar les vistes del riu Tejo altra vegada, des del mirador de Santa Caterina, on trobem una terrassa que ens acull en un llarg aperitiu-sopar.
Diumenge 7 d’agost
- És diumenge, i agafem l’autobús per anar fins al barri de Belém, missa de de 12 a l’església del Monestir de los Jéronimos. El claustre ens meravella a tots.
- El gran i massís edifici del Centro Cultural de Belem que s’encara amb el monestir ens ofereix: a) exposició fotogràfica de l’agència Magnum sobre Portugal i b) aperitiu i dinar a la terrassa sobre el Tajo.
- Ens acostem a la torre de Belem i al monument dels descubridores, en aquesta desembocadura des d’on salpaven els vaixells cap a Amèrica.
- Dediquem la tarda a la circulació i ascensió amb tramvies i elevadors: el 28 i el de Santa Justa, respectivament.
- Sopem amb la Gemma i el David en un restaurant que la Filipa ens havia recomanat per menjar-hi bacallà. Per trobar-lo ens cal endinsar-nos pel desconegut barri de Madragoa, del que només conservarem aquesta imatge nocturna.
- La nit acaba, altra vegada, a la nostra terrassa preferida, la de Sta. Caterina.
Dilluns 8 d’agost
- Arribem en metro a l’estació d’Oriente, la porta de la nova Lisboa i del Parque das Naçoes, herència de l’expo del 98. El telefèric que segueix en funcionament ens permet adonar-nos de les dimensions i la grandesa del conjunt.
- Dinem tots junts en una pastisseria d’una plaça (molt romana) del barri d’Areeiro.
- Després s’organitza una expedició a la platja i una altra d’alternativa a la ciutat. Per arribar a la platja cal agafar un autobús urbà que, creuant el riu pel pont del 25 d’abril, porta fins a Caparica, i allà, un trenet sobre la sorra que recorre la costa durant 8 kilòmetres en un trajecte més fellinià impossible. La visita de Lisboa els porta al parc i la basílica da Estrela i al gran aqüeducte.
- El grup es retroba per sopar al Barrio Alto, abans que l’Alba sigui pescada pel Gonzalo en la nostra última nit lisboeta.
Dimarts 9 d’agost
- Recollida dels cotxes a l’aeroport. Posem rumb cap a Sintra on ens esperen uns paratges i uns palaus (el de Pena) fantasmagòricament coberts de boira.
- La màgia del matí es completa amb la troballa d’un restaurant en un petit poble al peu de Sintra on mengem molt bé en un decorat de pel·lícula i amb una conversa de bodevil!
- Per fer el cafè canviem de vorera (i d’univers!) i després emprenem el camí cap al Cabo Roca, on descobrim unes vistes fantàstiques i ens retratem ben retratats.
- El camí cap al nord, cap a Obídos, ens porta a parar en una platja (quina? aquí necessito un apuntador!) per fer-hi un bany de tarda, i a petició de l’Héctor!
- Arribats a la petita ciutat emmurallada d’Obídos, hi fem una passejada tranquila abans de sopar i una passejada d’aventura per tornar a l’hotel.
Dimecres 10 d’agost
- El Joan ja havia quedat felicitat abans d’anar a dormir ahir a la nit. Avui és el seu aniversari.
- Els més matiners no es perden l’oportunitat de recórrer les muralles de la ciutat d’una punta a l’altra i en dos equips que fan el recorregut en sentit invers però sense ànim de competició.
- Les ganes d’acostar-nos a la costa altra vegada, a la localitat de Peniche, s’evaporen davant la caravana de cotxes que s’hi precipiten. Enfilem, doncs, directament cap a Évora, amb una parada tècnica, que resulta ser un encert: un dinar a peu de carretera i a la vora del riu. El poble es diu Coruche.
- Descobrim Évora al capvespre. La seva monumentalitat ens impressiona. Les seves migas, però, més aviat ens embafen.
Dijous 11 d’agost
- Esmorzem a la plaça major d’Évora. Poc prudent de cara a la visita de després, capaç de remoure l’estómac a més d’un: la capella dos ossos. Ben calçats i provistos de vi, abans de desfilar ens acostem a l’església de Santa Clara, avui que és n’és el dia, però la trobem convertida en museu municipal.
- Emprenem de nou la ruta que ens ha de tornar a la costa atlàntica. Parem per dinar a Beja i saltem directament a Vilanova de Milfontes. És en trams com aquests en els que els canvis de paisatge, en recorreguts curts, són molt marcats. Imagineu-vos la impressió per a aquells a qui, com el Joan quan no condueix, el son els fa perdre les transicions!
- Havent resolt el tema allotjament, creuem a l’altra banda de l’estuari del riu Mira on les valentes no dubten a banyar-se.
- Sopem unes pizzes al pati de casa i ens acostem a la caseta de fusta sobre la platja, la que no coneix els mojitos i serveix el porto en vasos de plàstic.
Divendres 12 d’agost
- Abans d’esmorzar ens banyem a l’altra riba de l’estuari, la nostra, la del poble. Esmorzem com uns reis i paguem com uns manguis. Deixem les habitacions a l’últim minut i seguim costa avall direcció Zambujeira do Mar i Odceixe.
- Els aventurers ens condueixen fins a una platja que resulta ser impressionant, per les seves onades i els seus racons accessibles gràcies a la marea baixa.
- L’esmorzar ens ha permès aguantar sense adonar-nos-en fins a quarts de quatre i aquesta resistència excepcional es veu recompensada amb un cop de sort: el restaurant de la petita població pesquera d’Acenha do mar.
- Allunyant-nos del turisme de costa arribem fins a Odemira on trobem fàcilment habitacions a casa d’un petit mag gràcies a les indicacions d’un vilatà afrancesat. - Per culminar el que ha estat, sens dubte, el dia dels banys, en fem un últim, aquest d’aigua dolça, al pantà de Santa Clara.
- Sopem al xiringuito del poble, el mateix on esporzarem demà.
Dissabte 13 d’agost
- Tal com havíem anunciat, esmorzem allà mateix on havíem sopat.
- Comencem la remuntada cap a Lisboa. Primera parada: Porto Covo. Últim bany: platja del Pessegueiro (davant de l’illa que porta el mateix nom).
- Continuem la tirada fins a Troia, on embarquem els cotxes en un ferry que travessarà l’estuari del riu Sado (el tercer que creuem durant aquest viatge) fins a deixar-nos a Setúbal.
- Un cop a terra, comença la travessa del desert fins a trobar el darrer restaurant del viatge.
- Arribada puntual a l’aeroport, tan per l’avió de l’Esther, com, lògicament, pel nostre.
Barcelona, 29 d’agost Clara Cortina
