Tot dinant..

La lliçó del dinar d'avui, amb una interessant conversa sobre tenir o no sentiment de culpa, es resumeix en:

The life is full of things, and I'm full of curiosity!

Després, ha deixat anar la frase d'un amic seu, a mode de sentència, que no posaré en rosa, perquè perdria força.... "A les dones us agrada més una bronca que una polla".

I el senyor de la taula del costat feia que llegia el diari...

Comença l'estiu!

I amb l'estiu, els concerts!!! Demà, el primer. Como una loba iremos tras él, amb les Serra sisters i la Cani (des de divendres, alias "me encantáis, tías!!").

I la setmana que ve, otro, molt i molt adolescent! I el 20 de juliol, oh my God, el meu primer concert de Bruce! M'agrada? Sí. Tant? No. Però crec que The Boss al Camp Nou s'hi ha d'anar... from the lost to the river!

De moment, Bosé. En tinc moltes ganes!!!

Two friends, one shoe

Por China con palillos

No sé si podré esperar a acabar-me "Sauce ciego, mujer dormida" del Murakami (tinc una cita el 7 de juliol) per començar el "Por China con palillos", de l'Andrea Rodés. Nena, m'han dit que potser vas als Matins.sí, matins.no!!! ;)

Chupi Rodés!!! Again, moltes felicitats!!!

(toma publicidad en mi blog!!)

It's the final countdown!

La nit del 20 de juny la tinc reservada a elles, les chupis de Barcelona i les de NYC. I si, segurament el cine estara ple de dones. I no, no serem "tot dones histeriques". Veure el Mr Big en pantalla gran es l'espectacle mes esperat, eh Jove!!! :)

Y tú... ¿De quién eres?

Hi ha polèmiques absurdes, i aquestes és d'una d'elles. Lo fotut és que tothom opina de tot, i t'obliga a tenir opinió de temes que ni et van ni et venen. Els darrers dies més d'un (i de dos, i de tres) m'ha preguntat "i tu, amb qui estàs, amb el Santi Santamaria o amb el Ferran Adrià"? Que dius... eing??? " Jo què sé. Què ha passat?".

Llavors t'informes: notícies als diaris, a la tele, a la ràdio, enquestes, cartes al director, xats, grups de suport al facebook. La gent té poca feina. I el Santi Santamaria un llibre que acaba de sortir a la venda... meeeeeeeec!! Error! Lleig criticar els companys en plena roda de premsa del teu llibre... Legítim, però lleig.

No he anat ni al Bulli ni a can Fabes. I el cert és que m'encantaria anar a tots dos llocs. Adoro menjar, adoro provar coses. L'únic que em falta és pasta per fer-ho sense remordiments.

Tot això per dir que no sé perquè SEMPRE he de triar. Què pesada la gent en fer-te triar! A qui t'estimes més, al papa o a la mama? Carn o peix? Dolç o salat? Platja o muntanya? A dalt o abaix?

Provem-ho tot. Hi ha moments per tot. Visca els additius i visca els aliments naturals!