dissabte, de setembre 24, 2005

Dies de Murakami i sudokus

Fa un parell de dies que estic a casa, amb angines i febre... comença a ser habitual això de les angines... bufffff! Quan treballo penso "què bé m'aniria un parell de dies sense fer res, només tirada al sofà i mirant la tele!". Pèrò la veritat és que amb un parell d'hores en tinc prou i de sobres!

És en aquest moment quan poso la música, agafo el diari i un llibre.... i passen les hores volant!

Entre moltes altres coses, a El Punt he descobert un parell petites perles de la cultura japonesa que em tenen totalment enganxada:

1. Els sudoku. És estrany trobar un diari sense aquest passatemps! Proveu-lo i ja em direu!

2. Un escriptor... en Haruki Murakami. Molt japonès el nom, no? L'encarregada de la secció de llibres del diari, la Valèria, en va fer una bona crítica del seu Tòquio Blues. Em va tenir enganxada les 24 hores del dia. "Què faré, ara, que l'he acabat?" Vaig buscar més bibliografia seva, i me'n vaig anar al FNAC a comprar L'amant perillosa (Al sur de la frontera, al oeste del sol en castellà). Mateix estil, argument semblant, i personatges amb històries intenses al darrere. Històries d'amor que surten del que es considera convencional i una anàl·lisi psicològica dels joves japonesos dels anys setanta-vuitanta. Ben bé, però, em dona la sensació que parla del Japó d'avui dia.

Visca els sudoku i en Murakami! Visca el sushi i la tempura!!! Que la cultura japonesa ens acompanyi!!

dimarts, de setembre 13, 2005

Maca!

Aquesta imatge d'El País d'avui m'ha robat el cor... la fotografia en sí la trobo perfecta!



dilluns, de setembre 12, 2005

Però llavors, això no és Espanya? O com va...?

La política, sense perles com aquesta, no seria tan divertida... Gràcies Espe per les teves contribucions!

12/09/2005 19:56
Madrid
Aguirre rectifica les declaracions en què ha criticat que Endesa marxi del "territori nacional"


L'oferta pública d'adquisició (OPA) presentada per Gas Natural sobre l'elèctrica Endesa continua creant recels entre les files del Partit Popular. Els seus dirigents estan preocupats per com afectarà els consumidors el fet d'impedir la competència al sector energètic, però també els preocupa que Endesa vagi "fora del territori nacional". Ho ha dit la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre. Poca estona després, i davant la polseguera que han aixecat les seves paraules, ha optat per rectificar la intervenció inicial en un comunicat on assegurava que es referia al "territori regional".
La presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, ha dit, sobre el possible trasllat d'Endesa a Catalunya, que "és una mala notícia per a la Comunitat de Madrid que la seu d'una empresa elèctrica que és multinacional i que és una de les grans empreses espanyoles multinacionals es traslladi fora del territori nacional". Les paraules de la dirigent popular han aixecat polseguera i ràpidament s'ha vist obligada a matisar-les. En un comunicat emès per la Direcció General de Mitjans de la Comunitat de Madrid s'explicava que "les paraules de la cap de l'executiu regional es deuen a un error". La presidenta, conclou el text, "es referia al trasllat de l'empresa fora del territori regional i no nacional, com ha afirmat per error". Amb tot, Aguirre ha assegurat que, això no obstant, està "més preocupada" pels consumidors, "que veuran com es concentra en una sola mà el gas, gran part de l'electricitat i el petroli que consumeixen, a menys que el servei del Tribunal de Defensa de la Competència o el ministre prenguin les mesures necessàries". La presidenta ha dit que està "convençuda que entre tots, el govern i nosaltres, prendrem totes les mesures que estiguin a les nostres mans per garantir que els consumidors no es veuran perjudicats per aquest projectat monopoli que, segons sembla, sorgiria després". Apel·lar "a l'espanyolitat" és injust L'OPA de Gas Natural també ha estat present en la reunió de la junta directiva nacional del PP. El seu president, Mariano Rajoy, diu que les argumentacions que apel·len a "l'espanyolitat" de Gas Natural per justificar la seva OPA sobre Endesa són "injustes". Segons Rajoy, anteriorment empreses com Endesa, Iberdrola, Fenosa o la mateixa Gas Natural haurien pogut fer servir aquesta via per defensar operacions que al final no es van produir perquè "afectaven els interessos dels consumidors". Precisament aquesta és la raó que mourà Rajoy a defensar els consumidors, i en el mateix sentit, ha demanat que el govern central actuï amb naturalitat. El líder dels populars també ha fet una crida als organismes reguladors i les mateixes institucions europees a actuar en conseqüència en tot el procés engegat la setmana passada per Gas Natural.

dijous, de setembre 08, 2005

L. Estic en pràctiques. M'ajudes?

Aquest era el lema imprès per davant i darrera la samarreta de la Laura... Entre d'altres, va ser un dels lemes de la nit.

Qui no ha criticat algun cop el matís hortera que agafa qualsevol comiat de soltera? Jo sí: vestuari especialment triat per a la núvia, samarretes amb lemes eròtico-amorosos, crits, cançons, minibús amb micro,... No, la nostra no tenia ni boy ni polles de les que es posen al cap, però sí, tenia tota la resta! Però un cop t'hi trobes enmig, no t'hi pots resistir!

Tot i el trànsit de divendres nit a la ronda de Dalt, vam arribar a una hora força raonable a la casa rural de l'Armentera (per cer, molt chula!!!). Ens van rebre les amigues de la Laura de l'institut i de la universitat. Vaya peligro totes juntes! Soparet i proves vàries per començar a agafar el to. Vam riure molt recordant el choa-chochoa, les bananes de la Gemma (Planas, ho havia de dir!), el "con la V, què vas perdre a Eivissa?", ... Una nit tranquileta a casa per agafar forces per l'endemà.


Dissabte: esmorzar com cal i ruta cap a Empuriabrava. Instruccions que li havíem donat a la Laura? Posa't xandall. Prou. Un cop a l'aeroclub la Garralda s'olora el pitjor... "No m'ho feu això", deia. Però amb la boca petita, eh! Minuts després, quan el monitor que saltava amb ella, en Jean Paul (totes vam acabar sent jeanpaulmaníaques), la venia a buscar per pujar a l'avió, a la Laura se la veia il·lusionada. Fins i tot jo, que sempre he estat especialment poruga per aquestes coses, m'hi hauria llençat! L'experiència, va dir ella, impressionant. Tothom ho diu, o sigui que deu ser cert!

Dinaret de menú infantil i migdiada de gairebé dues hores. Després, dutxa i preparatius per la nit de festa "de veritat". Samarretes "Stop in the name of love" per nosaltres, i una de verda amb una "L" al davant i un "estic en pràctiques...m'ajudes?" al darrera per la Laura. Faldilla verda mínima, sabates de color fúcsia, ungles i pestanyes postisses i moltes ganes de passar-ho bé.

Comença la festa! Minibús i arribada a Roses. Sopar (ejem), el nostre ball que repetíem a la mínima, cotxe amb un serbi, copes amb el Cristian i en Francesc, xiringuito amb pacte de silenci,... Quina nit!! O quin matí, perquè vam arribar a casa amb la llum del sol i boira. D'aquest moment del cap de setmana no hi ha fotos! ;)

Diumenge matí una mica campi qui pugui: esmorzar-dinar-berenar en llevar-nos, comentaris de la nit anterior, esgotem els darrers cigarros, bosses i cap a Barcelona. La Laura s'ho ha passat bé. Nosaltres també. Què més volem?

Dissabte més: a les 17h a Santa Maria del Mar i soparet al Restaurant La Tartana.

dimarts, de setembre 06, 2005

Pasaremos de la mafia...


Sempre m'ha fet gràcia la màfia italiana. Sóc una fanàtica d'El Padrino, del Marlon Brando, del Robert de Niro, de l'Al Pacino i de la pasta que cuina la mamma per als membres de la Camorra. Lo fotut, però, és que la màfia no és una ficció: vive y colea encara ara, l'any 2005... Jo, però, continuaré disfrutant una i una altra vegada d'aquests personatges... què grans!


Vilaweb
DIMARTS, 06/09/2005 - 06:00h
El jovent de Palerm es revolta contra el pagament de l'impost mafiós
A moltes regions d'Itàlia la màfia encara domina força la vida social i econòmica dels ciutadans. És així que a Nàpols la Camorra fa i desfà a voluntat, igual com passa a Sicília, l'illa on va començar la història de la màfia italiana. Ara un grup de joves de Palerm s'han decidit a plantar-li cara amb una campanya que insta els veïns a no pagar l'impost revolucionari, el 'pizzo'.
Amb aquests diners, que al centre històric de Palerm paguen el 80% dels comerciants, la màfia cobreix les despeses d'organització i el jornal dels assassins a sou, segons que informava fa uns quants dies un reportatge del suplement de La Reppublica, Venerdì. El lema de la campanya, que té web (http://www.addiopizzo.org/), és 'Un intero popolo che paga il pizzo è un popolo senza dignità' (tot un poble que paga el pizzo és un poble sense dignitat). Si en principi la campanya era anònima, els organitzadors s'han decidit a fer públics els noms i, a poc a poc i tímidament, algunes botigues s'hi han anat adherint i han començat a penjar cartells als aparadors, cosa no exempta de perill. Per ara els adherents ja són 4.800. Força gent ha mort a Sicília pel fet d'oposar-se als dictats de la màfia: l'any 1991, el comerciant Libero Grassi fou assassinat per aquest motiu, amb plena indiferència, segons la vídua, de les autoritats sicilianes.

Melics