dimecres, de juliol 29, 2009

The chupis and the sea!

Perquè amb elles, un divendres migdia, tarda, vespre, nit, i matinada, és el millor divendres del món! (oooooooooooooooh!)

Aquest era el nostre regal dels 30 per la Gemma: mar, música i sopar. Perquè el millor regal que li podem fer som nosaltres mateixes! :)

The chupis and the sea, the chupis and the saxo, the chupis and the bus, the chupis and the Velòdrom (visca Moritz!), the chupis and the caramboles...!!!

Guapes, més que guapes!






dimecres, de juliol 15, 2009

Em deia una chupi amb criteri...

"Chu!

T'he de dir que el teu blog s'està convertint en monotema: trenta +Barça (una mica com la Cosmopoitan que fa el seu duo: Descubre tu Punto G + el Complemento "Must" del verano, pero en temàtica chupil.)

No deixis de fer post de les chupis ni de parlar del barça, simplement explica'ns més coses de tu, que te debes a tu audiencia, nena!"

La chupi en qüestió proposava temes vàrios (tots entorn a la sexualitat, ara que ho veig...!).

Total, público al que me debo... de què voleu que parli la Buil en el seu proper post?!! Estem de sequera d'idees total, i necessito ajuda (no, del finançament no faré un post...!).

Apa, si voleu que escrigui alguna cosa, digueu, digueu! (Anònims, miedo me dais... Compte amb què escriviu!!!)

dilluns, de juliol 06, 2009

The chupi Jové and her 30!

Maca, maca i maca. Així és la Jové. Reina entre les reines, la Jové m’aporta alegria, serenor, intel·ligència i vida, molta vida. La Sílvia és sens dubte de les persones amb qui he passat més temps a la vida, i això, clar, fa que sigui literalment impossible escollir un moment compartit amb ella. Els caps de setmana al pis del carrer València, on el sofà ja tenia la meva forma, l’estiu a Escòcia, amb la chupi Planas, San Fermín (x2), els cines de divendres vespre als Icaria, els gairebé tres anys vivint juntes al chupis-pis, compartint dinars, sopars, sofà, manta, tele i converses, mil; els sopars de chupis, que tant necessito.

La Jové, mira, sempre hi ha estat i continua sent-hi. I quan no hi és, la busco, perquè la trobo a faltar.


Resumint, les chupis hem anat sempre juntes per la vida i ens ha anat la mar de bé. Llavors, per què no continuar igual?

La Jové n’ha fet 30 i ho va celebrar dissabte amb un soparet campestre estupendo, i unes copichueles encara més estupendes a la terrasseta de plaça Molina-sur-mère!
Felicitats, chupi. T’estimo mogollón (like a jamón!) ;)


(Serra! Fotos, please!!)