divendres, d’abril 21, 2006

LA imatge del dia!

Com m'ha dit algú, aquesta foto reuneix ubersexualitat i metrosexualitat! Jajaja!

Per cert, felicitats als 125 anys de La Vanguardia!

divendres, d’abril 14, 2006

Teruel existe... y Aragón ye Nación!

Demà tornaran a pronunciar-se dues recorrents frases a moltes feines arreu de Catalunya:

- Què tal les vacances?
- Bé, bé... però curtes.

La Setmana Santa és, sens dubte, una mena de coitus interruptus: quan millor t’ho estaves passant, quan creies que res no podria espatllar-ho... pam! Cotxe, carretera i cap a Barcelona, que demà toca treballar. Aiiiiiiiiiiiiixxxxxxxxx..... com costa! En canvi, costa tan poc acostumar-se a la bona vida... Els meus tres dies es resumeixen en:

- Un bon dinar a Calaceite, a la franja...
- Arribada a Castellote (Teruel) a mitja tarda: pluja abans del túnel i sol a l’entrada del poble. Fantàstic
- Cafè i passejada pel poble i voltants
- Sopar com cal a ca els Soler-Lecha. Hospitalitat excel·lent
- Jotas que els quintos del poble (nois i noies que enguany fan 18 anys) organitzen perquè es cantin, a les noies solteres del poble, estrofes personalitzades. Sens dubte, el millor moment de la Setmana Santa. El poble, en processó, segueix pels carrers del poble el grup de joteros. Els quintos, ofereixen begudes i pastes per anar animant la vetllada. Admeto que un parell de cops m’emociono... Un ambient preciós, la veritat. Ho importem a Barcelona? O ens multarien per escàndol públic i vendre alcohol pel carrer?
- Gin tonics a un dels bars del poble... Comento en veu alta que jo “abans era una esponja, i ja no... m’he fet gran”. Se’n riuen de mi, com de costum. Boques, em diuen, no Mora?
- Ball al poliesportiu del poble. Nosaltres, els més agraïts. Ningú aplaudeix l’orquestra... de desagraïts el món n’és ple!


- Dinar de diumenge a casa els Soler-Lecha., altre cop. Pobres, els hem ocupat la casa...
- Migdiada i tertúlia a la vora del pantà..
- Passejada pels pobles veïns, i cerveseta a un bar on hi diu “En este local se fuma en cantidad”. Jeje!
- Sopar a la Fonda de Castellote... la cambrera que ens canta la carta ja no és el que era... o potser mai no ho ha estat? Bé, ens agrada com l’Edu imita l’accent maño!
- Cerveseta al bar abans d’anar a dormir
- Esmorzar amb embotits vàrios, chistorra inclosa! M’encanta la chistorra
- Carretera i manta... amb música excel·lent, gentilesa del Pablo

Ara, en pijama i Ventdelplà de fons, ja penso en “què em poso demà?”, “m’he de fer el dinar per endur-me el tupper”, “vaig el gimnàs o ho deixo per dimecres?” i “resem perquè demà el Barça guanyi davant el Milan”. En definitiva, tornem a la rutina.

dimecres, d’abril 12, 2006

Arrivederci!!!

Té conya que el capo de la màfia i un lladre en tota regla (capo de la màfia a la seva manera, també) hagin caigut el mateix dia.Em sorprèn, però, que la victòria de Prodi hagi estat tan ajustada. Què hi veuen els italians en Berlusconi?Sigui com sigui, sense ell Itàlia anirà a millor, segur!