La frase del dinar

- I tu, tens nòvio?
- No, jo vaig de capullo en capullo!!

D'aquí n'ha sorgit el comentari posterior de "Els homes van de flor en flor i les dones, en canvi, van de capullo en capullo!"

Pensem-hi... ;)

Let's talk about sex, baby!

"A mí me pones uno de estos, unas bolas de estas y la crema esta". I així, unes vuit noies anaven passant per caixa, bitllets en mà, ansioses de poder-se endur una joguina cap a casa. Després de més de dues hores de tupper sex t'acabes adonant que a més d'una se li va obrir el món en veure que "otro sexo es posible". Ningú ho va dir, però de tant en tant me les mirava, i la cara d'algunes en veure segons què era un poema. Potser no en sabem tant, de sexe, com pensem. Potser anem de dones alliberades, però no ho som tant. O potser sí, però costa canviar segons quins tabús a segons qui. I me'n vaig adonar en sentir algunes preguntes i comentaris que per mi ja estaven superats, però sembla que no. I no, no sóc una experta en sexe ni molt menys, ni vaig de "a mi no m'escandalitza res"! Només que te n'adones que hi ha molt desconeixement, molta por, que cada noia és un món, i cada parella, ni te cuento. Que el que per una és divertit, per l'altra és un horror; i que la gent necessita compartir les seves vivències així, pim pam, davant d'amigues i desconegudes.

I sobretot, ganes de preguntar. "Quan dura un orgasme femení?", va deixar anar una. "Dona, depèn... 4-5 segons...", va respondre la nostra tuppersexòloga". I veies la cara de totes de "Ah, vale, vaig bé". "I això del Punt G, és real?". "Sí, i tant! És com un botonet que si s'activa repetidament és com una bomba!" "Aaaaaaaaaaah, doncs em sembla que jo això no ho he tingut mai... o potser sí, un parell de cops... ai, no sé". "I perquè hi ha noies que sense preliminars ja estan a tope?", pregunta que, pel que sembla, era una recriminació que li havia fet el seu nòvio algun cop (ejem...). "Fàcil, perquè fingeixen, dona!". "Ai, no entenc com és que hi ha noies que fingeixen!", deixa anar una. Algunes assenteixen. D'altres, recorden els cops que ho han fet. "Doncs sapigueu que també hi ha homes que figeixen!!!". "Venga, vaaaaaaa, que els homes no tenen problemes d'aquests!". "Uiiii, no ho sabeu prou"...

Pressupost previst a gastar-me: 50 euros.
Què em vaig gastar finalment: 65 euros.
Extra: uns preservatius de regal, per la bona compra que havíem fet

Final de la nit, després d'un sopar de llarga conversa i una ampolla de vi mano a mano: dues noies corrent perquè no els tanquessin l'OpenCor.

Dies musicals

Porto uns dies feliç, després d'alguns de bajoncillo. I la música, entre d'altres coses, ajuda a aquesta felicitat!!

Qùè gran Shakira!

Quin parell!

Vaya dos... ;)

Un any

Avui fa un any de la segona copa d'Europa del Barça, de la gran final a París, de la nit en què a casa del Cristian i l'Ayma vam saltar com a bojos en veure el fantàstic gol de Belletti, un any que la Sílvia i jo, aprofitant que vivim a les Corts, vam seguir la rua de l'autocar del Barça cual adolescentes.

Ahir també vaig saltar del sofà en veure que a dos minuts per acabar la pròrroga l'Espanyol empatava el partit tot i jugar amb un menys. Jo, antiperica de sempre, vaig ser ahir seguidora de l'Espanyol por una noche (sin que sirva de precedente!!!). No volia veure el partit. No m'interessava... però mira, m'agrada el futbol, i m'hi vaig enganxar, des del primer minut fins al final. I vaig disfrutar, tu. I, el més sorprenent, vaig passar d'anar amb el Sevilla a la primera part a desitjar amb totes les forces que guanyessin els pericos. No va poder ser. I em va saber molt greu, de debò...

Lo dicho, avui fa un any de París. Ja ho deien, allò de "sempre ens quedarà París"... perquè vete a saber què ens quedarà aquest any!

La frase del cap de setmana

El plaer és il·limitat

i no va sorgir en cap conversa sobre sexe, que consti! Va sorgir tot discutint si vèiem o no Eurovisión!

Totalment d'acord amb l'afirmació. Et penses que aquell dia X vas arribar al summum del plaer (repeteixo, no només sexual!), i passats uns dies aquell límit se supera. I així a mida que avancen els anys! No és genial que mai no puguem dir "fins aquí he arribat" i que el plaer et pugui sorprendre en qualsevol moment i a qualsevol nivell?!

Quicaaaaaaa!

Hi ha gent que em demana en quins moments s'utilitza l'expressió de les chupis "Quicaaaaaaaaaaaa!!". Aquest és un bon exemple. Aquest vídeo me'l va fer descobrir l'Hèctor. Diu que en dies de mal rotllo o d'estar xof, se'l posa i s'anima. A mi també em funciona!

És suuuuuuuuuuuuuper quicaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!

Desconnexió

Ahir ho parlàvem amb l'Hèctor i el Cristian. Cada un o dos mesos quatre dies seguits de festa haurien de ser obligatoris. La veritat, m'ha anat molt bé aquest pont per descansar, tot i que finalment no he parat tant per casa com volia. He desconnectat taaaaaaaaaaaaaaaaaaaant!!

Divendres de relax, dissabte marujo al matí, al teatre a Esparreguera al vespre, una copa a la nit, diumenge familiar (sense teatre finalment), dilluns a Sitges (Quevedo, quicaaaaa...), dimarts Montseny... No faig més que pensar en les vacanes, en la nostra ruta Somontano del mes de juliol i en una possible visita a Madrid!! Que treballar dignifica?!! Jo, què voleu que us digui, quan més dignificada m'he sentit aquests últims dies va ser a la terrasseta d'un bar a Sitges, amb un cafè amb gel i prenent el sol, sense poder deixar de dir "Aiiiii, això és vida, eh!". M'agrada Sitges... feia anys que no hi anava (des de les nostres festes majors per allà, recordes Gemma?!!), i tot està igual. Avui torno al Montseny després també de molt de temps. Segur que també està tot igual. Com diria el Joan, canviar-ho tot perquè no canvïi res... ;) (que basta ya, per cert!)

(ara que me n'adono, aquest seria un post una mica "per obligació", d'aquells que no dius res, però t'hi sents obligat després de tants dies sense escriure... perdoneu-me, en vindran de millors, segur!)