Ja tinc un altre proposit per l'any vinent: tabac fora, mes gym, un home-home a la meva vida i deixar de ser blogaddicted!! Ah! I el carnet de conduir, clar, tema recorrent a la meva vida!
70%
dissabte, de setembre 29, 2007
Un altre vici!
I mira que responent el test he pensat que el resultat seria baix!
Ja tinc un altre proposit per l'any vinent: tabac fora, mes gym, un home-home a la meva vida i deixar de ser blogaddicted!! Ah! I el carnet de conduir, clar, tema recorrent a la meva vida!
70%
Ja tinc un altre proposit per l'any vinent: tabac fora, mes gym, un home-home a la meva vida i deixar de ser blogaddicted!! Ah! I el carnet de conduir, clar, tema recorrent a la meva vida!
70%
dilluns, de setembre 24, 2007
ELLS
M'he adonat que, darrerament, quan parlo o quan faig referencia a un home en algun dels meus posts, poso ELL en majuscules o, en el cas d'una conversa, remarco molt la paraula ELL. Potser els tinc massa mitificats els homes ultimament. Res, nomes era una reflexio. Hi pensar´e.
dijous, de setembre 20, 2007
L'edu, l'arrebato fet home
10 anys celebrant el seu cumple. Avui en fa 28, i jo li dedico aquesta canço, que li encanta! Precisament avui, concert d'ELL a Barcelona... Un senyal? Per molts anys, Edu!
divendres, de setembre 14, 2007
Frases Clares
Jo només sé el que em passa, però ELL sap el perquè.
Segons ella, a més, "estar solter és lo més de moda del món".
dilluns, de setembre 10, 2007
En Ferran
Avui el meu Ferran fa anys. En fa tot just cinc que forma part del meu dia a dia, i ara, en uns dies, marxa a la seva ciutat, Berl´n, i em deixa aqui, mig tirada. Recordo perfectament com el vaig coneixer, amb la Mariona, la primera setmana de classes dins l'univers freak de la Pompeu. Ens vam coneixer a una pausa entre classes, i aquell mateix dia ja dinavem junts. I marxavem plegats en metro. I ens donavem els telefons.
Han passat cinc anys i un munt d'histories. Un munt de converses, de complicitats, de confidencies mil, d'angoixes confessades, d'algun plor, d'abraçades, de dinars al Mama, de cines a l'europea, de trucades, de consells, de mails i, sobretot, de riures. El Ferran te un humor fantastic, d'aquell que encomana. Veu la vida d'una manera practica, amb les idees clares, segures. Capaç d'escoltar com pocs. Capaç d'animar-te quan ho veus tot fosc. Un amic. Diuen que l'amistat duplica les alegries i divideix les angoixes a la meitat. Una maxima que, amb el Ferran, guanya tot sentit.
L'estimo un munt, i ara se m ha fet gran i marxa. I jo em quedo una mica xof aqui a Barcelona sense ell. No saps com et trobare a faltar, bleda assoleiada. Quina mania, la gent, de marxar pels puestos, diu una amiga meva. Doncs si, quina mania. Pero es el que necessita, i el que vol. Per tant, chapeau, tot el meu suport i anims. Fernanduuuuuuu, et trobare molt molt a faltar. Tant com d'aqui a Berlin. O mes!
(el meu teclat te problemes amb els accents...)
Han passat cinc anys i un munt d'histories. Un munt de converses, de complicitats, de confidencies mil, d'angoixes confessades, d'algun plor, d'abraçades, de dinars al Mama, de cines a l'europea, de trucades, de consells, de mails i, sobretot, de riures. El Ferran te un humor fantastic, d'aquell que encomana. Veu la vida d'una manera practica, amb les idees clares, segures. Capaç d'escoltar com pocs. Capaç d'animar-te quan ho veus tot fosc. Un amic. Diuen que l'amistat duplica les alegries i divideix les angoixes a la meitat. Una maxima que, amb el Ferran, guanya tot sentit.
L'estimo un munt, i ara se m ha fet gran i marxa. I jo em quedo una mica xof aqui a Barcelona sense ell. No saps com et trobare a faltar, bleda assoleiada. Quina mania, la gent, de marxar pels puestos, diu una amiga meva. Doncs si, quina mania. Pero es el que necessita, i el que vol. Per tant, chapeau, tot el meu suport i anims. Fernanduuuuuuu, et trobare molt molt a faltar. Tant com d'aqui a Berlin. O mes!
(el meu teclat te problemes amb els accents...)
dimecres, de setembre 05, 2007
Jo mai mai...
Mai no havia vist tantes cues per entrar al Sant Jordi vint minuts abans de començar un concert. I, per ser sincera, mai no havia entrat a la zona general de pista amb tan poca gent.
Tampoc mai no havia vist un noi sol, amb taps a les orelles, amb cara de felicitat absoluta, escoltant les lletres d’ell. Tampoc no havia vist mai la imatge surrealista d’un Alejandro embolcallat amb una senyera, amb grans crits d’agraïment per part del públic. Mai no havia vist ningú ventilar-se 4 grans cançons en un popurri (chulo, sí, però popurrí al fin y al cabo).
I mai no m’havia quedat embobada mirant un cantant interpretar una lletra que, se la cregui o no, a mi sovint em va fer posar la pell de gallina. Seria taaaaaaaaaaan fàcil enamorar-se d’ell, oi Gemma?
Yo prefiero seguir buscando
los defectos y los encantos
de una dama golfa y valiente,
verdadera como la guerra
despeinada como la tierra
y canalla como la gente,
yo prefiero una compañera
perfumada con la madera
con el cuero y con la palabra.
Hembra,
una mujer para mi debe ser
mucho más que una hembra
que desprecie la corbata y el Chanel
el dinero y la mentira
solo por esa mujer
valdrá mi muerte más que mi vida.
...
Y no me importa que me digan
que yo soy un viva la vida
porque vivo sin compromiso,
no me da vergüenza ninguna
vida tengo na mas que una
yo no creo en el paraíso,
para mi es mucho más carota
el que me acusa de grifota
con la baba llena de whisky.
Soy,
lo que tu quieras que sea
pero sin vergüenza no soy,
cuando veo en esta puerca humanidad
tantos crímenes sin nombres,
de sin vergüenza ni hablar
me da vergüenza de ser un hombre.
Tampoc mai no havia vist un noi sol, amb taps a les orelles, amb cara de felicitat absoluta, escoltant les lletres d’ell. Tampoc no havia vist mai la imatge surrealista d’un Alejandro embolcallat amb una senyera, amb grans crits d’agraïment per part del públic. Mai no havia vist ningú ventilar-se 4 grans cançons en un popurri (chulo, sí, però popurrí al fin y al cabo).
I mai no m’havia quedat embobada mirant un cantant interpretar una lletra que, se la cregui o no, a mi sovint em va fer posar la pell de gallina. Seria taaaaaaaaaaan fàcil enamorar-se d’ell, oi Gemma?
Yo prefiero seguir buscando
los defectos y los encantos
de una dama golfa y valiente,
verdadera como la guerra
despeinada como la tierra
y canalla como la gente,
yo prefiero una compañera
perfumada con la madera
con el cuero y con la palabra.
Hembra,
una mujer para mi debe ser
mucho más que una hembra
que desprecie la corbata y el Chanel
el dinero y la mentira
solo por esa mujer
valdrá mi muerte más que mi vida.
...
Y no me importa que me digan
que yo soy un viva la vida
porque vivo sin compromiso,
no me da vergüenza ninguna
vida tengo na mas que una
yo no creo en el paraíso,
para mi es mucho más carota
el que me acusa de grifota
con la baba llena de whisky.
Soy,
lo que tu quieras que sea
pero sin vergüenza no soy,
cuando veo en esta puerca humanidad
tantos crímenes sin nombres,
de sin vergüenza ni hablar
me da vergüenza de ser un hombre.
dilluns, de setembre 03, 2007
Escalfant motors
Gemm, no hi ha manera... i mira que m'he centrat en dues cançons només!
I sí, grans frases! Ahora mismo ya no tengo ni siquiera donde estar...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
