Dos descobriments: París i Colin Farrell

Un cap de setmana dóna per a molt; si marxes fora, encara més. I si aquest "fora" és París, les possibilitats d'èxit es multipliquen fins a infinit. París és espectacular. I això ho dic ara, després d'haver-hi anat unes quatre o cinc vegades. París m'agradava i punt. Ara París m'ha enamorat. París a la tardor és una altra ciutat. És difícil de superar. Ja m'ho va dir la Maïté: "París, a la tardor, NY a la primavera". Totalment d'acord (serà qüestió d'anar per Setmana Santa a Manhattan..).

Què ha fet d'aquest cap de setmana dos dies especials?

- Arribar a CDG i trobar-te en plena vaga a França. Toujours la grêve en France! És com una atracció turística més! I nosaltres hem tingut la sort de viure-la!

- Que el nostre rancontre fos en un vagó de metro, pim, pam! Petons i abraçades en un vagó ple de gent, amb la maleta pel mig.

- Soirée tranquila chez Cécile Ruf, germana de la Christine Ruf (avec la F de France.. pas Ruce! Ruf!)

- Esmorzar espectacular gentilesa de la Clara. Era el seu aniversari! Comença a rebre missatges i més missatges, i trucades, i visites previstes per l'endemà. Le Marais, Pompidou, Tuilleries, Louvre, Vendôme, ... Passeig tranquil, amb crêpres boníssimes incloses, amb converses agitades i tranquiles. Una mica de tot i de res.



- Anar a París per anar a petar a una llibreria anglesa (segons la Clara, era com entrar a Londres... jo crec que exagera!! ehem...) i acabar comprant cadascuna un llibre, cada cual a lo suyo.

- Soirée chez Maïte i Yvan, per inaugurar el pis (fantàstic el pis i fantàstic el barri... sobretot la fromagerie!). A la festa, n'hi ha que es resisteixen a marxar. El Vïctor la clava: a les tres marxen els últims. Abans, hem recollit, han pres una tisana, hem rigut del paleolític i el neolític,...

- Em llevo i trobo que la meva partennaire m'ha abandonat. La cousine est arrivée i ha anat a passejar amb ella. Jo, amb els nostres amfitrions, anem al mercat de menjar que es fa els diumenges al barri. Impressionant la vidilla del mercat, tot i el fred. Fem compres aquí i allà per poder fer un brunch. Boníssim tot. Després, sofà, calefacció i sèrie d'humor francesa. Trucada de la Clara... veniu al Pompidou?

- Com a dona independent (ochochoi!) els dic a la Maïté i l'Yvan que si els fa mandra, no cal que vinguin. Que jo hi puc anar soleta, al Pompidou. Surto al carrer i penso "Què bé! Com una parísina més!". Una chorrada, però és veritat que aquella estoneta sola em va agradar moltíssim. Començo a llegir el meu Murakami al metro. Aguanto dues pàgines. Llegir en anglès és un pal, reconeguem-ho.

- Pompidou a tope, ple de gent, però fem un chocolat chaud i un cafè. La Núria té energia per parar un tren. No para! Em va encantar! Fem cine. "Le rêve de Cassandra", en anglès, subtitulat en francès.

- Crec que ha entrat un nou home a la meva vida: es diu Colin Farrell. Definitivament, els gustos de la Clara i meus estan a tocar.

- Raclette cassolana. Impressionantment bona. El vi, Yvan, boníssim!! Final de festa: Porca Misèria i pastís de pera i prunes al sofà. Què més podíem demanar???

- Atac de riure previ abans d'anar a dormir. La Clara envia un missatge, jo faig que dormo, la Maïté pulula, l'Yvan mira la peli del Denzel Washington a la tele i jo m'he de llevar a les 5.30h i em fa una maaaaaaaandraaaaaaaaaaaaa.

- Després de dificultats vàries per arribar a l'aeroport, baixo del taxi mig corrent, perquè anava justeta de temps. Just davant la porta d'entrada de la Terminal 1 del CDG la Cris fot una relliscada de campeonat i em foto de lloros davant unes quantes persones. Jo, molt digna, m'aixeco ràpid, deixo anar en beu baixa un "macagunla..." i busco el mostrador de Vueling. Tinc un morat al genoll maco maco.

Sobresaliente cum laude

Ja puc dir que tinc una amiga Doctora. Aviat l'Edu entra al club també. Moltes felicitats, Clara. Ara, Paris, la Maïte, l'Yvan i la grêve ens esperen (Sarkooooooooooo, tu viens nous chercher?! Pourquoi pas?!! T'as deja de l'experience avec les avions, n'est-ce pas??).

Un punt i a part mereix el president del tribunal de la presentació de la tesi. He de dir que he estat molt d'acord amb les seves reflexions de "preus i costos d'emparellar-se". ¿Me sale a cuenta ser infiel? ¿Separarme? ¿Qué edad tengo? ¿Qué puedo ofrecer? Tot un panorama, aquest del mercat matrimonial espanyol. La crònica de tot plegat, li deixo a l'Albert, no??!!

Pausa musical

Tot i que no el vaig poder veure al Palau de la Música la setmana passada, sí el vaig poder escoltar divendres al Cap de Creus, després de la posta de sol. La setmana passada em van fer recordar que aquesta cançó m'encaaaaaaaaanta!

President

Ja li vaig dedicar unes paraules en el seu dia. Fins i tot no me'n vaig poder estar de penjar al meu bloc una foto que em vaig fer amb ell a Girona. El meu "homenatge" particular des del meu bloc. M'ha agradat molt la foto de portada d'El Periodico d'avui. I mira, la penjo, sin mas. Perque avui he pensat molt en ell.

Moments delirants

- Que la Jové, la meva companya de pis pels qui no la conegueu, es compri unes bambes per 29 euros (al Bershka, oh horror!!), arribi a casa, se les posi, i se n'adoni que la cosa no acaba de funcionar. El peu dret, un 41. Correcte. Intenta posar-se la bamba del peu esquerre i se n'adona que alguna cosa no quadra. Ha comprat un 36. Sí, sí, un parell desaparellat ha comprat...

- Sentir una guiri dient "Yo estoy terminado con la Holanda". Frase que estaria en la línia de l'hostessa que li va dir (a la Jové també) "Pasillo o ventanillo?".

- Que m'envin un mail amb una foto de la Blanca Cuesta així, sin más.

- Entrar al Mango de l'Illa, again amb la Jové, i trobar-nos la Cani, o sigui, la Sobri. Abraçar-nos i començar a saltar en plan "oeoeoe".

La Jové i jo estem en ple atac de riure. I ho voliem compartir. I no, no hem begut ni ens hem drogat. Som felices. I que no és macuuuuuuuuuu???!!!!!!!!!!!!

Nooooooooooooooooooooooooooooo!!!!!!!!!!

Llevar-se de bon matí, anar al quiosc i trobar-te a la portada d'El Periódico (sí, sí, un diari d'informació general...) una foto com aquesta, desanima al más flamenco. Era com per donar mitja volta i tornar al llit, a dormir i no despertar-se fins que aquest HOME ;) no hagi deixat aquesta doneta de poca monta. Posats a triar, que s'hagués liat amb la Scarlett, no??

Javier, tú sabes que aquí estaré, y que cuando tú me digas ven, yo lo dejo todo! Bueno, casi todo... Bueno, ya veremos, pero tú ven, ok?

Me sobran los motivos

Hi ha caps de setmana que tot surt rodat. Que descobreixes que de vegades tot surt mes "Great" del que ha estat fins ara (que ja és dir!;)). Que quedes amb una amiga "para emborracharnos mano a mano" i acabes sopant amb els Viver. Que de cop se n'afegeixen dos mes (i una feina nova) i et trobes un bar del Gaixample amb gent que t'explica com funciona això del Festival Eròtic. Que busques un altre bar i, en trobar cua, acabes a Enric Granados ballant els greatest hits del momento. Que de sobte fem una conga i un d'ells acaba amb la camisa descordada gairebé del tot. Que surts amb ganes de més festa, però en el fons ja et fa mal tot. El clan dels Bardem ens agrada, concloem.


Que et lleves dissabte a les tantes i ets feliç en pensar que encara és dissabte y lo mejor esta por llegar. Que algú arriba a casa teva i, fent un Nespresso, t'explica les mil històries que et poden passar a un Masajes a mil. Que arribes a un concert i en deu minuts comenci, tot i que no t'has pogut acabar comprant el bombín del Sabina. Que hi ha gent divertida al teu voltant que viu el concert com si fos un del Boss, i acabes reafirmant que tens una amiga que és la fan numero 1 de Serrat. Saber que jo sóc més Sabina, però en el fons no em sé massa cançons senceres. Marxar d'allà amb bon regust de boca i anar a París. Trobar-hi allà la gent de París i ser el topo per descobrir què tramen els que s'han anat a amagar, cual pareja de enamorados, al menjador. No saps com, però acabes rient sobre d'un d'ells, "comme d'habitude".

Llevar-se diumege, llegir els diaris, i anar a dinar a Hostafrancs, amb la tieta que més m'estima del món. Menjar una sacher come Déu mana i marxar al Camp Nou amb el papa, el tiet i el Carlitos (que ja té 26 anys...). Seure al teu seient, al costat del papa, i notar que a mida que es fa gran viu encara més el futbol. Decidir que ja tens un jugador preferit per sobre de la resta, i es diu Messi. Que tornis xino xano cap a casa i el papa t'acompanyi fins a la porta "perquè no et passi res" (és tan quico...), i arribar al sofà i explicar-nos amb la Jové què tal ens ha anat el cap de setmana.

I ho remates amb l'embaràs de la Natàlia, la fugida del Roger i les històries del Pere amb el Manolo.

Un bon cap de setmana, aquest passat.

El nou Taxi Driver?

... serà ELL el proper Robert De Niro?!

Oriol, ens tens ben esfereïdes i corpreses!

Un altre vici!

I mira que responent el test he pensat que el resultat seria baix!

Ja tinc un altre proposit per l'any vinent: tabac fora, mes gym, un home-home a la meva vida i deixar de ser blogaddicted!! Ah! I el carnet de conduir, clar, tema recorrent a la meva vida!

70%How Addicted to Blogging Are You?

ELLS

M'he adonat que, darrerament, quan parlo o quan faig referencia a un home en algun dels meus posts, poso ELL en majuscules o, en el cas d'una conversa, remarco molt la paraula ELL. Potser els tinc massa mitificats els homes ultimament. Res, nomes era una reflexio. Hi pensar´e.

L'edu, l'arrebato fet home

10 anys celebrant el seu cumple. Avui en fa 28, i jo li dedico aquesta canço, que li encanta! Precisament avui, concert d'ELL a Barcelona... Un senyal? Per molts anys, Edu!

Frases Clares

Jo només sé el que em passa, però ELL sap el perquè.

Segons ella, a més, "estar solter és lo més de moda del món".

En Ferran

Avui el meu Ferran fa anys. En fa tot just cinc que forma part del meu dia a dia, i ara, en uns dies, marxa a la seva ciutat, Berl´n, i em deixa aqui, mig tirada. Recordo perfectament com el vaig coneixer, amb la Mariona, la primera setmana de classes dins l'univers freak de la Pompeu. Ens vam coneixer a una pausa entre classes, i aquell mateix dia ja dinavem junts. I marxavem plegats en metro. I ens donavem els telefons.



Han passat cinc anys i un munt d'histories. Un munt de converses, de complicitats, de confidencies mil, d'angoixes confessades, d'algun plor, d'abraçades, de dinars al Mama, de cines a l'europea, de trucades, de consells, de mails i, sobretot, de riures. El Ferran te un humor fantastic, d'aquell que encomana. Veu la vida d'una manera practica, amb les idees clares, segures. Capaç d'escoltar com pocs. Capaç d'animar-te quan ho veus tot fosc. Un amic. Diuen que l'amistat duplica les alegries i divideix les angoixes a la meitat. Una maxima que, amb el Ferran, guanya tot sentit.

L'estimo un munt, i ara se m ha fet gran i marxa. I jo em quedo una mica xof aqui a Barcelona sense ell. No saps com et trobare a faltar, bleda assoleiada. Quina mania, la gent, de marxar pels puestos, diu una amiga meva. Doncs si, quina mania. Pero es el que necessita, i el que vol. Per tant, chapeau, tot el meu suport i anims. Fernanduuuuuuu, et trobare molt molt a faltar. Tant com d'aqui a Berlin. O mes!

(el meu teclat te problemes amb els accents...)

Jo mai mai...

Mai no havia vist tantes cues per entrar al Sant Jordi vint minuts abans de començar un concert. I, per ser sincera, mai no havia entrat a la zona general de pista amb tan poca gent.

Tampoc mai no havia vist un noi sol, amb taps a les orelles, amb cara de felicitat absoluta, escoltant les lletres d’ell. Tampoc no havia vist mai la imatge surrealista d’un Alejandro embolcallat amb una senyera, amb grans crits d’agraïment per part del públic. Mai no havia vist ningú ventilar-se 4 grans cançons en un popurri (chulo, sí, però popurrí al fin y al cabo).

I mai no m’havia quedat embobada mirant un cantant interpretar una lletra que, se la cregui o no, a mi sovint em va fer posar la pell de gallina. Seria taaaaaaaaaaan fàcil enamorar-se d’ell, oi Gemma?

Yo prefiero seguir buscando
los defectos y los encantos
de una dama golfa y valiente,
verdadera como la guerra
despeinada como la tierra
y canalla como la gente,
yo prefiero una compañera
perfumada con la madera
con el cuero y con la palabra.
Hembra,
una mujer para mi debe ser
mucho más que una hembra
que desprecie la corbata y el Chanel
el dinero y la mentira
solo por esa mujer
valdrá mi muerte más que mi vida.
...

Y no me importa que me digan
que yo soy un viva la vida
porque vivo sin compromiso,
no me da vergüenza ninguna
vida tengo na mas que una
yo no creo en el paraíso,
para mi es mucho más carota
el que me acusa de grifota
con la baba llena de whisky.
Soy,
lo que tu quieras que sea
pero sin vergüenza no soy,
cuando veo en esta puerca humanidad
tantos crímenes sin nombres,
de sin vergüenza ni hablar
me da vergüenza de ser un hombre.

Escalfant motors

Gemm, no hi ha manera... i mira que m'he centrat en dues cançons només!

I sí, grans frases! Ahora mismo ya no tengo ni siquiera donde estar...

Els plaers de la vida

A quatre dies de tornar a la feina... pensem en els plaers!!

Riure

Menjar...


... o intentar-ho!

Ballar

Beure

Descansar

La platja

i la piscina (chula, eh!!)

i un munt de coses més... amb tots ells!!!

Happy happy!

Algunes imatges de LA FELICITAT. Petit tast... Aviat, més!

En el mar he oído hoy...

Repeteixo: de gran vull ser rica. Cap de setmana a Roses. Barca i sol, sol i barca. M'agrada el mar. Dos dies de contacte constant amb l'aigua i el sol fan que pugui carregar les piles per funcionar una bona temporada. Redescobrir els teus amics, i ser els qui vam tancar el "Si us plau", un luxe. Parlar amb confiança i saber que hi són. I que hi ets. Nino i companyia, un plaer, com sempre! El Bardem no us arriba ni a la sola de les sabates!

Lluís Caelles, rateta. ;)

New friend

Es diu Nespresso, i ja som inseparables. Ens la va presentar l'Ignasi, i ara viu amb nosaltres. El problema és que la Jové se la vol endur (egoísta, sólo piensas en tí!)quan abandoni el chupis pis (desalmada...).

Que viva Nespresso y las mañanas en mi casa!! Gràcies Ignasi!

Jové, segur que te l'enduràs??!!!! Però si jo la tracto millor! ;)

Papaaaaaaaaaaa!!! Ja sé què vull per Reis!!! El George Clooney! La Nespresso, me la compro jo! :)

Els monstres de l'estany

Aquests dies amb ells ha estat com estar en família!

Menorca m'enamora!

De gran vull ser rica. Ho he vist clar després de la setmaneta a Menorca. Moments per recordar, una bona pila, que, per no perdre el costum, resumirem a partir d'una llista!

1. Momento Carmen Bazán ensenyant-nos la casa. Semblàvem de poble, sobretot en obrir la porta del jardí i ooooooooooooohhhhhhhhhh!!! Pedazo piscina i pedazo hamaques!! Estàvem a Ambiciones, sens dubte.

2. Ho va dir l'Yvan en estirar-nos el primer dia a l'hamaca... "Només ens falta el Martini". Sort de la Bea, el Cristian i l'Edu, que van fer la primera super compra, Martini inclòs.

3. Fora vergonyes. Els dubtes de "fem o no top less?" es van esvair el segon dia. Ens vam alliberar tots plegats... quin descans!

4. Ens agrada el Bobby, tot i que la Vimpy va acabar sent més barata.

5. Existeixen els empatxos de felicitat. Jo vaig ser conscient d'uns quants, però de col·lectiu, en vam tenir un d'inigualable: amaques, pluja d'estrelles, albano-kosovar... Què bo és riure!

6. Em sembla que ens hem convertit en Baileys addictes. Nens, no el trobeu a faltar?

7. Els banys de fang uneixen molt. Homes en pilotes, dones gairebé, yo te pongo barro en la espalda, yo te lo pongo por el pecho. No way!

8. La caldereta de llagosta ens va deixar KO. Tot i equivocar-nos de lloc, al final va valer la pena el camí!

9. "Noche de sexo", hit entre el reggeatoneros (EEEEEECCCCCSSSSS), va unir Bea i Edu. Hi ha proves gràfiques del ball!!

10. Moment Joan a la piscina (i la resta al darrera) va ser també molt chulo. Rematar-ho amb el espersors, tela!

11. Per cert, el Joan triga més de mitja hora en decidir quin número de peu calça... :)

12. Banyar-se despullada a la piscina allibera un munt.

13. M'agrada Ciutadella, i no m'importaria viure-hi una temporada. Algú avui m'ha dit de fer la meva feina via telèfon i ordinador. Què et semblaria Albert??

14. Sí, Edu, pagaria molta pasta per passar 24h amb el Bardem (Javier, si me lees, mándame un mail, o déjame un comment... vaaaaaaaaaaa!)

15. El pollastre a l'ast era rotllo mazacote.

16. Queremos al pan que habla! Queremos el pan que habla!

17. Ens agrada tocar-nos. Sino, no s'explica aquesta dèria pels massatges a qualsevol moment.

18. Balearia és cutre, brut, poc organitzat,... No ens agrada para nada!

19. La Gemma cridant i corrent, el Joan saltant d'un lloc a l'altre.. gran imatge! I tot per un dragonet... ai, nens, si total, és un bitxo de res! :)

20. Les Coves d'En Xoroi... 25 eurazos . Però vostès són discoteca o són per fer una copeta?

21. He aconseguit desconnectar moltíssim. M'ho he passat realment bé amb tots! Gran Hermano no hauria funcionat amb nosaltres, perquè no hi ha hagut mal rotllos ni edredoning entre els solters. I mira que la dutxa del pis de dalt era chula... la de coses que se'm vam passar pel cap!! ;)

22. Em sembla que MAI havia estat tan morena. Objectiu ara: mantenir el moreno. Demà marxo a Banyoles, la setmana que ve algun dia a Roses, i a improvisar soparets i històries vàries!


FOTOS: Me les han de passar. Dani, si em llegeixes, me n'envies alguna??!!! Vaaaaaaa, que en teníeu de molt maques!!

Just relax!

Ara sí que sí. Avui, a les 15h, començo les vacances. A alguns no us veuré en un mes (ayst, què dur!), i a d'altres us aniré venient (visca els chupipicnics!). En tot cas, ara per ara el que més il·lusió em fa és la setmaneta que passarem uns quants a Menorca!

Again, bones vacances!

Vacances a la vista!!

Manca d'inspiració i de ganes d'escriure! Per tant, el bloc queda tancat per vancances, però amb la persiana mig oberta! Coneixent-me, sé que donde dije digo digo diego, y vete tú a saber si en dies em poso a escriure com una boja!!!

Bones vacances, por si aca!

Gora San Fermín!

Magnífics dies a Pamplona, ja fa uns anyets! Ara em faria mandra anar-hi, he d'admetre. Però és d'aquelles coses que no et pots perdre. Grans records!


"A San Fermín venimos,
por ser nuestro patrón,
nos guíe en el encierro,
¡dándonos su bendición!"

VIVA SAN FERMÍN!

GORA SAN FERMÍN!

Resumint: Nosotras parimos, nosotras decidimos

Rematar el cap de setmana a Roses amb dos capítols de Nip Tuck (cul del doctor Troy inclòs) ha estat un regal. La millor part del regal ha estat, evidentment, el plan del cap de setmana que, posats a fer llistes, seria:

1. La ràdio del cotxe de la Quevedo salta sola. Hi ha no sé quin mecanisme paranormal que fa que salti més estant de copilot l’Hèctor que quan hi sóc jo. Senyals?
2. La casera ha passat a la història. Ara la frase hauria de ser “Sin paella no como”. Ni macarrons ni escalopa poden substituir el plaer d’una bona paella, amb calipos i frigopies de colofón.
3. Creeeeeeeeeeo que empieeeeeeeeezo a entender (despassio, despassio) ha de ser la cançó de l’estiu.
4. El senyor Francesc Viver és l’alegria personificada. I fa que l’alegria s’estengui per allà on passa.
5. Que Cine de Barrio no dediqués un especial al Fary és lleig (no ell, quico...)
6. La Sobrino ja no és Sobrino, és Benito.
7. Si cantes en una orquestra, compra’t primer el Singstar i aprèn-te les cançons (o almenys intueix quins són els finals de les paraules)
8. La frase “Nosotras parimos, nosotras decidimos!” dita per un noi té molta més contundència. Si la frase és dita des d’un balcó d’un bar, a les 3 i pico del matí amb bailoteo (visca Miguel Bosé i la intuïció de la Júlia), encara més.
9. Banyar-se de nit per Sant Joan és chulo. Si és momento chicas, millor.
10. Tot i que em posi crema, em cremo. Em fa mal l’esquena, els hombros, tot.
11. El Joan és el raro. Vol gazpacho.
12. En un dinar, quan no parla la Nadia (per causes alienes a la voluntat) es nota.


I el més important: passar la revetlla de Sant Joan en una barca, menjant coca i cava i mirant els focs artificials és un luxe que hem d’agrair al Cristian. Gran Revetlla (molt emotiu, he de dir, el moment “Quan el català sortia a la mar”!!!!!).

Summer dreams

Avui ha començat l'estiu. Odio la calor, però m'encanta l'olor a estiu. Cap de setmana a Roses per celebrar la revetlla, ruta Somontano el mes de juliol, vacances (a Menorca??)el mes d'agost, les sandàlies, el mar, els sopars a la terrassa del Bliss amb les chupis, les cerveses, les paelles, les fadilles, el color blanc, les festes majors de Gràcia (i les de Sants!!).

Fent memòria, els meus millors records passen pels mesos d'estiu: les escapades a Cadaqués, els estius a Anglaterra, els Sanfermines, una nit màgica al Raval ja fa alguns anys, el viatge a Estats Units, les visites inesperades estant sola a casa dels papes, la ruta per Portugal, els balls de festa major, els parxís a Comarruga, Eivissa i el grup compacte, alguns dies d'okupa a l'Ametlla de Mar, les nits culturetes del Festival Grec,...

Estar amb la meva gent sense mirar el rellotge. S'apropa la bona vida. Ho noto.

McNamara i Troy

Comença el compte enrere per tornar a flipar amb el doctor Troy i les seves macàbres històries!

Una glande festa de l'amor, militància inclosa

Tinc tantes coses a dir de la nit de divendres que no sé com ordenar-ho en paraules. Impossible resumir-ho amb "la frase de la nit". També m'he platejat fer una espècie de power point amb dues columnes: l'una, amb grans moments i frases de la nit; l'altra, amb els nostres noms, i intentar unir amb fletxes qui va dir què. Massa curro. Per tant, no hay otra, farem una llista, que sempre és com més clar, no??

1. La cambrera del Mundial ens estima. O, com a mínim, no ens va fer fora en un pis, pas. Estamos con ella.

2. Proper cop, parrillada de peix.

3. "Qué glande eres!". Com ens agraden...

4. Hauríem de fer una jornada de portes obertes del bloc (?????), tot i que en molts casos hauria d'haver-hi la possibilitat de "reservado el derecho de admisión" o, com va dir alguna, qualificar a segons qui "persona non grata". Totalment d'acord.

5. "Jo no em casaré. Jo el que vull és fer una festa de l'amor". Jo no ho vaig dir això, eh! És una altra chupi, la que comparteix pis amb un noi.

6. N'hi ha una que fa les coses per "militància idiomàtica" (amb cop a la taula inclòs). N'hi ha una altra que és "militant ciutadana". Visca la militància!!

7. A Barcelona, a les tres de la nit, no hi ha taxis. Des d'aquí, gràcies al noi que estava disposat a compartir taxi amb nosaltres.

8. Visca el N8 (oeoeoe!!!!)

9. La chupi diplomàtica no sap dir que no a un ball. Brazos arriba y abajo. CiU i PP, ja se sap... costa dir que no.

10. Hereu era el millor candidat. Una ho tenia més que clar. No repetirem les paraules exactes aquí!

11. N'hi havia dues d'inciviques. Una, que s'ho mirava alegre. L'altra que no combregava amb l'incivisme gratuït.

12. Una es comprarà un bolso baguette (?????) marró dilluns.

13. Alberto, on eres? Et vam buscar...

14. EL DJ ens va posar Shakira, sí, però no la que volíem!!!

I have a feeling inside total amb vosaltres. Un glande feeling. Gran nit la de divendres.

La meva setmana

Teniu raó. Toca escriure... però en tinc poques ganes! En fi, farem una llista, que últimament es porta molt! ;)
1. Feliç perquè ha estat una setmana productiva a la feina
2. Torno a ser tupper-dinadora. Gastar-me 10 euros diaris de menú no era factible. Visca el tupper (el sex i l’altre!)
3. Parlant de tuppers, he de dir que no he fet servir res del que em vaig comprar a la sessió de tupper sex... Ya tardo, ya lo sé!
4. Avui hi ha sopar de chupis al Mundial i em fa molta il•lusió. Molta!
5. La meva nova perruquera (per fi, després de dos anys, m’he decidit a fer vida de barri al meu “nou” barri) es diu Buil de segon cognom! Ens vam super trobar ahir.
6. Tenir un cap de setmana sense grans plans per davant em fa estar de molt bon rotllo. Platgeta, caseta, dinar familiar i improvisacions vàries.
7. El mes de juliol torno als orígens, és a dir, a la terra de mons avis. Fa molts anys que no hi vaig, i la ruta Somontano és una bona excusa per tornar a visitar la zona i passar dos dies estupeeeeeeeeeeeendos amb gent estupeeeeeeeeeeeenda!
8. Sóc més de Singstar que de Dance Factory
9. Il•lusionada amb la tornada als escenaris de les Spice Girls
10. M’han pres el pèl. Molt. Massa?

La frase del dinar

- I tu, tens nòvio?
- No, jo vaig de capullo en capullo!!

D'aquí n'ha sorgit el comentari posterior de "Els homes van de flor en flor i les dones, en canvi, van de capullo en capullo!"

Pensem-hi... ;)

Let's talk about sex, baby!

"A mí me pones uno de estos, unas bolas de estas y la crema esta". I així, unes vuit noies anaven passant per caixa, bitllets en mà, ansioses de poder-se endur una joguina cap a casa. Després de més de dues hores de tupper sex t'acabes adonant que a més d'una se li va obrir el món en veure que "otro sexo es posible". Ningú ho va dir, però de tant en tant me les mirava, i la cara d'algunes en veure segons què era un poema. Potser no en sabem tant, de sexe, com pensem. Potser anem de dones alliberades, però no ho som tant. O potser sí, però costa canviar segons quins tabús a segons qui. I me'n vaig adonar en sentir algunes preguntes i comentaris que per mi ja estaven superats, però sembla que no. I no, no sóc una experta en sexe ni molt menys, ni vaig de "a mi no m'escandalitza res"! Només que te n'adones que hi ha molt desconeixement, molta por, que cada noia és un món, i cada parella, ni te cuento. Que el que per una és divertit, per l'altra és un horror; i que la gent necessita compartir les seves vivències així, pim pam, davant d'amigues i desconegudes.

I sobretot, ganes de preguntar. "Quan dura un orgasme femení?", va deixar anar una. "Dona, depèn... 4-5 segons...", va respondre la nostra tuppersexòloga". I veies la cara de totes de "Ah, vale, vaig bé". "I això del Punt G, és real?". "Sí, i tant! És com un botonet que si s'activa repetidament és com una bomba!" "Aaaaaaaaaaah, doncs em sembla que jo això no ho he tingut mai... o potser sí, un parell de cops... ai, no sé". "I perquè hi ha noies que sense preliminars ja estan a tope?", pregunta que, pel que sembla, era una recriminació que li havia fet el seu nòvio algun cop (ejem...). "Fàcil, perquè fingeixen, dona!". "Ai, no entenc com és que hi ha noies que fingeixen!", deixa anar una. Algunes assenteixen. D'altres, recorden els cops que ho han fet. "Doncs sapigueu que també hi ha homes que figeixen!!!". "Venga, vaaaaaaa, que els homes no tenen problemes d'aquests!". "Uiiii, no ho sabeu prou"...

Pressupost previst a gastar-me: 50 euros.
Què em vaig gastar finalment: 65 euros.
Extra: uns preservatius de regal, per la bona compra que havíem fet

Final de la nit, després d'un sopar de llarga conversa i una ampolla de vi mano a mano: dues noies corrent perquè no els tanquessin l'OpenCor.

Dies musicals

Porto uns dies feliç, després d'alguns de bajoncillo. I la música, entre d'altres coses, ajuda a aquesta felicitat!!

Qùè gran Shakira!

Quin parell!

Vaya dos... ;)

Un any

Avui fa un any de la segona copa d'Europa del Barça, de la gran final a París, de la nit en què a casa del Cristian i l'Ayma vam saltar com a bojos en veure el fantàstic gol de Belletti, un any que la Sílvia i jo, aprofitant que vivim a les Corts, vam seguir la rua de l'autocar del Barça cual adolescentes.

Ahir també vaig saltar del sofà en veure que a dos minuts per acabar la pròrroga l'Espanyol empatava el partit tot i jugar amb un menys. Jo, antiperica de sempre, vaig ser ahir seguidora de l'Espanyol por una noche (sin que sirva de precedente!!!). No volia veure el partit. No m'interessava... però mira, m'agrada el futbol, i m'hi vaig enganxar, des del primer minut fins al final. I vaig disfrutar, tu. I, el més sorprenent, vaig passar d'anar amb el Sevilla a la primera part a desitjar amb totes les forces que guanyessin els pericos. No va poder ser. I em va saber molt greu, de debò...

Lo dicho, avui fa un any de París. Ja ho deien, allò de "sempre ens quedarà París"... perquè vete a saber què ens quedarà aquest any!

La frase del cap de setmana

El plaer és il·limitat

i no va sorgir en cap conversa sobre sexe, que consti! Va sorgir tot discutint si vèiem o no Eurovisión!

Totalment d'acord amb l'afirmació. Et penses que aquell dia X vas arribar al summum del plaer (repeteixo, no només sexual!), i passats uns dies aquell límit se supera. I així a mida que avancen els anys! No és genial que mai no puguem dir "fins aquí he arribat" i que el plaer et pugui sorprendre en qualsevol moment i a qualsevol nivell?!

Quicaaaaaaa!

Hi ha gent que em demana en quins moments s'utilitza l'expressió de les chupis "Quicaaaaaaaaaaaa!!". Aquest és un bon exemple. Aquest vídeo me'l va fer descobrir l'Hèctor. Diu que en dies de mal rotllo o d'estar xof, se'l posa i s'anima. A mi també em funciona!

És suuuuuuuuuuuuuper quicaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!

Desconnexió

Ahir ho parlàvem amb l'Hèctor i el Cristian. Cada un o dos mesos quatre dies seguits de festa haurien de ser obligatoris. La veritat, m'ha anat molt bé aquest pont per descansar, tot i que finalment no he parat tant per casa com volia. He desconnectat taaaaaaaaaaaaaaaaaaaant!!

Divendres de relax, dissabte marujo al matí, al teatre a Esparreguera al vespre, una copa a la nit, diumenge familiar (sense teatre finalment), dilluns a Sitges (Quevedo, quicaaaaa...), dimarts Montseny... No faig més que pensar en les vacanes, en la nostra ruta Somontano del mes de juliol i en una possible visita a Madrid!! Que treballar dignifica?!! Jo, què voleu que us digui, quan més dignificada m'he sentit aquests últims dies va ser a la terrasseta d'un bar a Sitges, amb un cafè amb gel i prenent el sol, sense poder deixar de dir "Aiiiii, això és vida, eh!". M'agrada Sitges... feia anys que no hi anava (des de les nostres festes majors per allà, recordes Gemma?!!), i tot està igual. Avui torno al Montseny després també de molt de temps. Segur que també està tot igual. Com diria el Joan, canviar-ho tot perquè no canvïi res... ;) (que basta ya, per cert!)

(ara que me n'adono, aquest seria un post una mica "per obligació", d'aquells que no dius res, però t'hi sents obligat després de tants dies sense escriure... perdoneu-me, en vindran de millors, segur!)

La vida en un fotograma

El meme de les pelis. La chupi Gemma me'l passa i jo el responc amb molt de gust!!

Peli preferida: sens dubte, la saga d'El Padrino. Formidables tots, sobretot de Niro, of course (quina obsessió em va pillar amb aquest home, tu! És que el veia atractiu i tot, ja em diràs tu...).

La pitjor peli que he vist. Per proximitat en el temps, la que vaig veure divendres, Tú la letra, yo la música, que amb aquest títol poc pots esperar... Definitivament que surti el Hugh Grant no és garantia de res.. vaya chasco. Que per cert, aquest home s'ha fet gran! Però quin somriure!

Peli preferida de la infància. Mary Poppins. Amb aquella pel·lícula flipava! Realment creia que d'aquell bolso hi podia sortir qualsevol cosa... quina gran dona! Era la Supernanny en essència. Per cert, m'encanta la suppernanny! La britànica, clar.

La pel·lícula que més cops he vist. Sóc bastant obsessiva... Quan m'agrada una cosa, és un non stop. ;) Cuatro bodas y un funeral. Formidable la història d'amor, el grup d'amics, els diàlegs,... no em canso de veure-la!

La peli amb què més he rigut. Sense pensar-hi massa, em ve al cap Bridget Jones's Diary. La primera i la segona, que vaig anar a veure al cine el dia de l'estrena com a fan incondicional d'aquesta treintañera que fuma, beu i et parla de tu! ;)

La peli amb què més he plorat. Amb Mi vida sin mí vaig plorar una bona estona. Quina història, tu!

La peli que em fa ballar/cantar. Coincideixo amb la Serra: West Side Story. Jo volia ser molt la Maria, i tenir el meu Toni. I la meva colla d'amics de Puerto Rico, que ballen pels terrats, es barallen super coordinats amb els Jets i són tots tan morenos i tan guapos!

La peli amb què m'he sentit enamorada. Une liaison pornographique. Malgrat el títol, és una història d'amor en tota regla, i el fet que el prota sigui el Sergi López ajuda a que m'enamori d'aquesta relació cada cop que la veig.

La peli amb què he passat més por. Jack Nicholson a El resplandor em va fer patir durant i uns dies després de la peli. Quina angoixa! Però què xula!

La peli amb la que més he retirat la mirada de la pantalla. Les de l'oeste! En general, perquè m'avorreixen. Retirar la mirada per dormir, vaja.

La peli que m'ha fet veure que el cine pot ser alguna cosa més que un entreteniment. Doncs mira, La vida de los otros. El cine és tenir memòria de coses que van passar i que tant de bo no haguessin passat.

La peli que parla sobre mi (però ningú no ho sap): Si no s'ha de saber, millor no dir-ho, no?

El millor principi d'una peli: Amélie. Principi màgic per una peli màgica. Les coses que li agrada fer a l'Amélie, tipus trencar el sucre cremat de la crema catalana. La música de fons de la peli ajudava a l'atmosfera idílica.

El millor final d'una peli. El final de Match Point el vaig trobar de geni, per treure's el barret. Em va agradar la història, em van agradar els personatges i, el que he dit, em va entusiasmar el final

Millor frase de película. No és la millor, però m'ha vingut al cap aquesta:
¿Abogado? Abogadoo... ¿estás ahí? Abogadoo... Sal ratita, quiero verte la colita. Robert de Niro, super dolent, buscant revenja, amenaçant Nick Nolte a El cabo del miedo. Quina por aquesta frase dita per ell!

Quevedo i Amat!! Us passo el repte!

EL GOL, en majúscules

Permeteu-me que se'm caigui la baba amb aquest gol. I permeteu-me que se'm posi la pell de gallina sentint en Puyal. Un gol de crack. Un golàs de Messi! I jo me'l vaig perdre... sort en tenim del Youtube!

Music makes the people come together

Fa ja uns quants dies, la chupi més musical de totes em va llençar un meme a la seva mida... cançons que identifiques amb una determinada persona. Un meme difícil, però allà voy:

Gemma Serra: potser és la persona amb qui em venen més cançons al cap, però n'hi ha una que sobresurt. I'm walking on sunshine. Records d'una època molt... familiar, diríem. Recordo cantar-la sortint del Pippermint, un dia, en plens 17-18 anys. Ella estava, això... walking on sunshine!

Gemma Planas: My brown eyed girl. Estiu del 1996, a Escòcia. Des de llavors, si mai sento aquesta cançó, penso en aquell mes (època de descobriments!!) i molt especialment en ella.

Sílvia: qualsevol cançó de La Oreja de Van Gogh. Potser Rosas és la que més em recorda a ella. Les cançons nyonyes en general són molt Sílvia.

Laura: Sempre, sempre, no sé ben be perquè, U2 m'ha recordat ella. Que jo sàpiga ella no és gens fan de U2, però mira, U2 em recorda a la Laura. Des de la boda, suposo, encara més. Beautiful Day.

Nadia: inevitablement, Ni una sola palabra s'ha convertit en la seva cançó. Sempre la identifico amb ella, tu!

Ferran: Tu es foutu. És la cançó que em cantava, quan sèiem l'un al costat de l'altre a classe de Redacció periodística. Jo, super concentrada, de cop notava que algú em mirava, girava el cap a l'esquerra i el Ferran, super sèrio, em deia.. "Tu es foutu!". I.. jajaja! Vinga a riure!!! Fa poc la vam ballar a Berlín i li vaig recordar... és sens dubte la seva cançó!!

Rafa: With or without you, de U2. Li encantava. I jo sempre l'identifico amb ell. Recordo estar a una boda, sentir-la, i trucar-lo immediatament (recordem que ell viu a Colòmbia) per xerrar i recordar bons temps.

El grup de Lyon. Com a grup, crec que és el que més cançons em porten al cap: I will survive (tots), algunes de Maná (Irene i Yessica), U2 (Rafa i Riccardo), Sabina (jo ens els meus moments baixos), Dusminguet i Yousson N'Dour (Laia)... un munt de records cada cop que les sento. Calfreds fins i tot.

Els grup de Polítiques en el seu conjunt té, per mi, un regust francès... Ne me quitte pas sempre serà ells! Jacques Brel és sobretot, per mi, Clara i Maïté. L'Edu, en canvi, sempre serà Sarandonga, un estil més d'aquí. L'Albert... mira, I will survive! Quins records d'Enfants! ;) L'Hèctor i el Joan són, sens dubte, Lluís Llach. Ells me'l van fer descobrir, l'Hèctor amb un CD, i el Joan proposant-nos d'anar a un concert a Castelló d'Empúries.

La Sobri és i serà Bebe. Sobretot, Con mis manos, una cançó que cantàvem repetidament camí de Tarragona, per veure la Mariona. Bebe és la Bea. I tant!

I paro aquí, tot i que em sembla que podria continuar... He de dir, però, que en fer aquest exercici m'he adonat que més que a la gent, la música em recorda moments de la meva vida. I un secret... Quan m'ha agradat algú i la cosa ha estat recíproca, sempre, sempre, m'he posat Smooth a tope a casa dels meus pares abans i a casa meva ara. Em dona una vidilla aquesta cançó... no em recorda a ningú en concret, però és cert que Smooth és per a mi sinònim de triomf, de puedo con todo, de "yessssssssssssss!". És èxtasi!

Passo el repte a la Quevedo i al Ferran!

BERLÍN

Després de més de 18 hores a un cotxe amb tres persones més, fent un Berlín-Barcelona com si res, d'un dia de vacances que entre gimnàs i altres històries no ha estat tant de descans com voldria (bé, no em queixo, que ha estat molt bé el dia!) i, el que és més important, després de dos dies i mig a Berlín, caminant amunt i avall, doncs estic una mica ko, perquè enganyar-nos, però amb les piles hiper carregades!! M'ha agradat molt Berlín, però he d'admetre que no tant tant tant com m'esperava després dels milers de comentaris positius que molta gent me n'havia fet. Crec que em falten uns dies per valorar la ciutat com cal. Això passa. Recordo que fa mooooooooooolts anys vaig visitar Marsella en un parell de dies, i em va decebre moltíssim. Hi vaig tornar passats uns anys per visitar l'Edu, i em va encantar la ciutat. Crec que amb Berlín, quan hi torni, em passarà el mateix. M'ha faltat "fer vida" a Berlín més dies... Però no em queixo, perquè realment hem aprofitat a tope els dies a la ciutat: hem anat de restaurants (boníssim el menjar, i bé de preu, amb un servei amabilíssim), hem passejat un munt, hem sentit jazz en directe (massa directe i tot... ;) ), hem anat a ballar (ens va faltar Shakira, això sí), hem anat al Museu del Pergamo (un pim pam ràpid, que jo, els museus.... bufff), hem pujat a la cúpula del Reichstag... i sobretot, hem rigut molt. Però molt molt, eh!! Entre el claro, el eh, el perdò eh, el no, no, no, no, noooooooooo, el riure de la Marta i mil acudits (chapeau pel del séptimo de caballería i el clítoris!), aquest viatge ha estat més que bé!!! Aquí, els culpables de tot plegat: elFerran (el guia, un berlinès en potència), la Quevedo (compañera de cama, sin que sirva de precedente ;)), el Leo (m'ha fet riure taaaaaaaaaant, aquest noi... "Quien es ese hoooooombreeeeeeeeee, que me mira y me desnudaaaaaaaa"); el Guifré (que semblava el més assenyat de tots, però ja!!! Quin riure!) i la Marta (la persona més feliç del món!!!)!!!

(fotos gentilesa de la Nadia i el Ferran)

Jo no ho hauria dit millor

Aquest matí m'he emocionat amb el text de la Gemma. Quina sort tenir amics de debò!! Un text fantàstic!

10 anys després!

Trobada d'ex-alumnes

Demà tornem al cole. Hi ha la (mega) trobada d'ex-alumnes... què voleu que us digui, em fa gràcia quedar a La Perla per fer el cafè i entrar per la porta d'Aragó-Llúria amb les chupis!! Quins nervis, no??!!!

Moltes gràcies!!

Per aquesta gran entrada als 28 anys!

Moltes gràcies a... (per ordre d'aparició...)

al moja (amic que comparteixo amb els okupes), a la chu (yoooooooou're so sexy, sexy, sexyyyyyyy), al juanitu (quina enveja... tens entrades pel Llach! Gaudeix-lo), a la reina más divina (la mujer de negro amb més estil del món), al xulo (que fa unes coses...), al pa (que és qui més m'estima al món, segons ell), a la ma (que és qui més m'estima al món, segons ella) , al bleda assoleiada (que marxarà a Berlín i em deixarà sola al Mama), a la macaaaaaaaaaa (és que ets maca, eh! I explica les coses amb una gràcia...), al iaio Joaquín (quicoooooooo, que m'ha cantat per telèfon!!), a la iaia Maria (quicaaaaaaaaa, que està molt refredada), a la tieta Marga (que és més mona... que m'estima tant... que me l'estimo tant... és la mama II, que por algo son gemelas!), al leloooooooooo (que ja està casat, però que per mi sempre serà el meu "cosinet"), als chupi campa (que jo crec que m'estan preparant un algo, perquè desapareixen així, de cop), al nen de Roses (que és tot un senyor), al chupi amore (que em diu que estic bona i així em pugi l'ego! Gràcies!), a la chupi sense fronteres (que em diu que estic toveta i li encanta que ho estigui, i a mi m'agrada que recolzi el seu cap en mi), a la sobri (companya de fatigues en el món freak de la Pompeu), a la tieta Chelo (que entre els seus grans mèrits està l'haver-me fet conèixer el primo!), a l'Albert (jefe i amigo residente en Barcelona) , a la Monchi, (la chupi que aquest any m'ha explicat la història més bèstia), la Clareta (amb qui comparteixo el bon gust pels homes-homes!), el Serranito (el meu admirador més fidel, que mirat des de davant guanya -segons ell mateix-), la chupi casada (que sort del seu marit que li llegeix els mails i la manté en contacte amb nosaltres), la Lina (que compartim els entrepans del Mariona i la Nadia), la parella Aranza-Jordi (que després de temps ja poden dir que viuen junts, i jo que me n'alegro molt!), el tiet Eugeni (el meu padrí, que m'estima molt i no para mai de repetir-m'ho), el Carlitos (el petit dels meus cosins, el més tros de pa dels quatre), el Jordi i la Sílvia (que han arribat un dia tard, però i què més dóna), i el meu colombiano (uno de enero, dos de febrero, tres de marxo, lalalala)!!! I tots aquells que m'heu deixat comments felicitant-me! Moltes gràcies!!

No te puedo!!!!!

La Gemma, que fa poques setmanes que ha entrat en aquest món freak de la blocsfera i que s'ha convertit ja en una persona imprescindible a llegir (escriu mooooolt bé, sempre ho he pensat! Al cole era la millor!), em llença un même, que consisteix a dir aquelles (petites) coses que m'irriten, que em donen pel sac, que me "porculean" (paraula, Gemma, t'ho he de dir, que trobo lletja, una mica rabiosa... rotllo ferrocata, saps? Vaya, que no la faré servir!).

(Important: subscric totalment les cinc coses que ha posat la Gemma, sobretot lo de pagar). Per tant, n'hi ha més de cinc. Aquestes són les que primer m'han vingut al cap:

1. No suporto anar pel carrer havent d'esquivar la gent, bàsicament turistes. Treballar al centre de Barcelona pot tenir molts avantatges (amics que treballen a la vora, botigues,...), però té el gran problema d'haver de sofrir els turistes. Pobres, jo, quan viatjo pels puestos, segur que vaig com ells, però us asseguro que anar per Via Laietana, o la Rambla, o Portal del Àngel intentant adelantar turistes amb pas lent i cara atontada irrita al más tranquilo. I no només van lents... paren, así, como de golpe, i has de fer mil malabarismes per no menjar-te'ls!!! No puc evitar pensar un "iros a vuestra casa, pesaos!"

2. La impuntualitat. Sóc puntual, sí, passa algo?! Sembla que ser impuntual et faci ser més interessant, més "és que faig tantes coses, tinc tantes activitats, sóc una persona amb tantes coses al cap, que mira, ho sento, però no he pogut arribar abans". Com???? Si es queda a una hora, es queda a una hora, collons. Entenc que de vegades poden passar coses que et facin arribar tard, jo la primera. Però em refereixo a la gent que per sistema arriba tard. Aquella que estàs esperant i saps de sobres que hauràs d'esperar, com a mínim 15 minuts. Mira jo ho trobo lleig, molt lleig. I m'irrita.

3. Tema llengua. M'irrita la gent que per sistema passa del català al castellà "perquè m'entenguin" o "perquè és de mala educació parlar el català si veus que l'altre és de fora". M'irrita haver de justificar perquè jo no canvio de llengua. M'irrita que em diguin barretinaire per no fer-ho. I sobretot m'irrita utilitzar-ho en botigues, bars, restaurants i taxis i que no m'entenguin. Els enviaria a prendre pel sac. - "Un tallat". - "Perdón??" - "Un tallat" - "Cómo??" o "Equador amb Montnegre"- "Perdón??" - "Equador amb Montnegre". "Me lo diría en castellano??". "Equador con Montnegre". -"Aaaaaaaaah, muy bien". Collons, una paraula. I això m'ha passat. M'irrita, m'agafa un no sé què a l'estòmac que bufffffffffffff!!!!

4. Els canvis de plans. Això m'irrita i entenc que és una mica un problema que tinc. Que s'hagi planificat una cosa i que minuts abans de sortir de casa et truquin per dir "nena, que al final quedem a no sé on, perquè a no sé qui li anava millor perquè ve de fer no sé què i si no arribaria tard". Total, que lligat amb el punt dos, es canvien els plans i la persona X acaba arribant tard igualment. M'irrita perquè sóc una persona que li agrada tenir tot controlat, potser massa. I que el meu esquema mental es modifiqui de cop, em dona pel sac, m'exaspera, em venen ganes de dir "saps què? Que no vinc". Sempre m'ho trago i accedeixo al canvi, tot i que normalment faig notar el meu desacord amb la meva veu de "ok, vale" o amb la meva cara.

5. Cuina. Que la gent de la meva edat faci zarzueles, caldos, llenties, estofat de no sé què, conill a la no sé cuantos... No sé cuinar. Vaya, sé fer bàsics tipus: verdura, pasta, carn i peix a la planxa, truita,... Els bàsics, vaya. Però no podria fer un dinar com els que fa la meva mare. I hi ha gent de la meva edat, amics vàrios, que sí, i que et miren amb cara de "Però si és super fàcil! Mira: es fa un sofregit, bla, bla, bla... " Sóc incapaç de memoritzar receptes més de tres minuts. El meu cap ho esborra per manca d'interès en aprendre, suposo. En el fons em molesta que jo no ho sàpiga fer i en canvi per ells sigui "taaaaaaan fàcil". Em dóna pel sac, en definitiva, ser conscient que tinc unes limitacions enormes en temes que aparentment són tan fàcils. I em fa ràbia que ma mare vulgui que n'aprengui cada cop que dino a casa d'ells. - "Com faries aquest fricandó, Cris?" - "Ai, mama, jo què sé!". - "Mira, fas un sofregit de tomàquet, ceba...". Ja no m'enrecordo. I m'ho ha explicat mil cops. És com la Eneida, que el Xavi de llatí s'esforçava a repetir-nos i que mai a ningú de classe se'ns va quedar al cap com anava ben bé la història.

I ara vull que m'expliquin aquestes cinc coses que tanta ràbia ens fan... el Ferran, que sé que amb això del català s'haurà sentit plenament identificat, la Quevedo, que a ver qué dice, i l'Amat, que mira, tinc curiositat per saber què posa!

Estaria bé, no?...

En mitja hora es van esgotar les localitats pel darrer concert de Lluís Llach, a Verges... i si se'n
fes un al Camp Nou?

Per internet corre aquesta campanya:

"Lluís Llach i Grande és i serà per sempre un gran referent dins de la cançó en català. Com a artista compromès amb el seu entorn, Llach s'ha convertit en una gran figura. Poca gent aconsegueix estar sempre al peu del canó, renovar el seu missatge i convertir-se en referent, ja no només musical, sinó també intel·lectual de 3 generacions.

Als seus 58 anys, el cantautorl de Verges ha decidit acabar la seva carrera i fer-ho a aquest mateix poble de la infantesa. Una decisió molt lloable, acabar amb humilitat, sense voler fer soroll.

No obstant, aquest últim concert ens deixa a molts l'amargor i la impotència de no poder acomiadar-nos d'ell de la manera que ens agradaria. No som un, ni dos. Cada dia apareixen cartes als diaris, opinions a la xarxa, converses al carrer...Només 5000 privilegiats podran dir adéu a en Lluís Llach, els altres ens quedarem a casa lamentant-nos.

A més a més, veiem com alguns indesitjables volen fer negoci d'això. La revenda s'olora arreu, gent que se'ns dubte no valora la teva obra, Lluís.

Demanem, doncs, que t'ho repensis, que no fallis al poble que t'estima, que, com ja vas fer fa molts anys, tornis a omplir el Camp Nou.

Lluís Llach és un trosset de tots nosaltres.

Ens ho mereixem, t'ho mereixes!"

Si us voleu adherir a la campanya... cliqueu aquí!

La frase

I like you just the way you are!

Rememorant una frase del Bridget Jones's Diary (Mark Darcy li deia I love you just the way you are). Gran moment de la pel·lícula.

Dissabte

M'agraden els matins de dissabte a casa. Feia setmanes que, per una cosa o altra, no podia gaudir del matí de dissabte a casa. Avui he pogut, i ha estat genial!

I també m'agraden les migdiades de dissabte, al sofà, amb la manta. Ni la quarta temporada del West Wing pot lluitar contra el plaer d'una mitja hora llarga de nyonya.

I m'agrada poder anar al Camp Nou després de mesos sense fer-ho. Esperem que el dissabte acabi igual de bé que ha començat!

No tenen vergonya...

Aznar va fer una ofrena ahir a la plaça República Dominicana de Madrid, envoltat de periodistes, amb una pancarta de fons que recorda els "Caídos por España. Presentes". Avui, en declaracions a la Cope (dónde sino) Rajoy afirma que la manifestació de dissabte serà la més important de l'Espanya democràtica. (??????????????)

Anava en metro quan llegia tot aquest jaleo del de Juana Chaos. I he fet un "Bufff!!" inconscient en veu alta que la noia del seient del davant m'ha mirat amb cara de "què et passa?". He seguit llegint tot l'episodi d'ahir al Senat, i en tornar a pujar la mirada la mateixa noia m'ha fet un "sí" amb el cap amb cara de resignada.

De debò, en tinc ben bé prou d'aquesta colla d'exaltats, d'extremistes, de fatxes! Utilitzant una mica el seu vocabulari, Basta ya, no???!!!

Frivolitzant, menys mal que la Clara m'ha alegrat el matí avisant-me que hi ha una entrevista a Javier Bardem, avui, a El País.

(anava a il·lustrar el post amb una imatge de l'Aznar, d'aquelles que et fa entrar una esgarrifança, però, passo! Quin mal rotllo!)

B de Bardem i Barcelona.. i gairebé de Boody!

El juliol Woody Allen començarà el rodatge de la pel·lícula que tindrà Barcelona com a teló de fons.

Scarlett Johansson, Penélope Cruz i Javier Bardem en seran els actors principals.


JAVIER BARDEM, el gran Javier Bardem, el mite, l'HOME, objecte de(l meu) desig, el tot, en una peli de Woody Allen! És la combinació perfecta, no creieu?!!!!

You'll Never Walk Alone

Avui és la gran nit, és el gran partit, és la gran esperança... i jo seré al teatre. Coses de la vida, vam agafar entrades per veure l'Echanove per avui dimarts sense recordar que aquesta nit era especial. Ara tant se val. Potser serà millor així, perquè m'estalviaré els nervis, i sortiré del Romea amb la incògnita de saber què ha passat. No sé si ho aguantaré!! El que més greu em sap és perdre'm el "You'll never walk alone" dels anglesos... pell de gallina, eh!
Veure el Ronaldinho somrient arribant a Anfield em fa creure que el miracle és possible!! Lo dicho, you'll never walk alone!

Aquí teniu la coseta!

Els papes de la Júlia em truquen per agrair el text de dos posts avall i asseguren haver plorat i tot! Quicos!!! Diuen que els faria gràcia que pengés la foto de la Júlia al bloc. Els vostres desitjos són ordres!!

Júliaaaaaaaaa! Guapaaaaaaaaaa!!!!

Definitivament, Mariona, la Júlia té els teus ulls!