Som un trio la, la, la molt curios, trobo!!!! Ens entenem a la perfeccio, pero!
No fare una critica comme il faut, sobretot perque em fa mandreta, pa que engañarnos, pero a destacar:
1. Es una peli que, sense cap mena de dubte, s'ha de veure en versio original. Soc sempre partidaria de veure les pelis en versio original, pero aquest cop molt mes. De fet, no se com se les deuen apanyar en les versions en castella o en catala en algunes escenes entre Juan Antonio (Javier Bardem) i Maria Elena (Penelope Cruz).
2. Passa a Barcelona, com podia passar a Roma, com ha dit el Ferran. Te gracia, es cert, que passi a una ciutat mediterrania, per allo de la passio i tal... pero vaja, que passi a Barcelona (i Oviedo) es pura anecdota.
3. Pedro Almodovar ha fet una gran feina amb Penelope Cruz. El millor de Vicky Cristina Barcelona, per mi, es el seu personatge, que semblava tret de Mujeres al borde de un ataque de nervios. Cada cop que sortia en pantalla no podia parar de riure, i a la gent del cine se li escapava algun timid aplaudiment. La Pe es una molt bona actriu i a partir d'ara me erijo defensora seva (toma ya!).
4. La Scarlett (Cristina) es preciosa, pero per mi esta molt i molt fluixa en aquesta peli. Molt mona ella, si, pero aquest cop a mi ni fu ni fa.
5. Si m'hagues d'identificar amb un personatge, seria amb el de Rebecca Hall, la Vicky. Ho fa molt be, i jo m'he ficat molt dins les seves inquietuds, els seus dubtes. Tens la vida ordenada, amb l'horitzo clar i pam! De cop tot trontolla.
6. Vull passar una nit amb el Bardem (em repeteixo, ja, ja...). Diu el Ferran que quan sortia en pantalla jo feia un chascarrillo amb els llavis, tipus "Deu meu, que guapo que es". Quina mirada, quines mans, quins petons, quin torso.... Es un desig totalment animal i no hi puc fer mes!
7. A part de la meva passio purament carnal per ell, interpreta el seu personatge de seductor a la perfeccio. Pintor, bohemi, amb una pedazo casa i un descapotable vermell a la porta... vaya, el que et trobes cada dia per Barcelona... Creible poc, cert. Pero es ficcio, no?! Per aixo anem al cine!
8. Em quedo amb la part de dialeg:
- Estic fent una especialitzacio sobre la "catalan identity"
- I aixo exactament per a que et servira?
9. No acabo d'entendre les bufetades d'actors catalans per sortir a la peli. Als titols de credit deia que sortia el Joel Joan i jo ni l'he vist! Nomes Abel Folk, que no diu ni una frase, i Manel Barcelo. I el que fa de pare del Bardem. Lo dicho, recordo una entrevista a l'Abel Folk en la que fardava de sortir a la peli del Woody Allen i, la veritat, no entenc de qu`e fardava exacament. I el Joel Joan, menys!
10. Divertidissims els moments "In this house, speak in English, please!" Parlant d'English, per cert, l'accent de la Pe parlant angles es fatal, fatal. Pero molt fatal. Pero fa moooooooolta gracia. El Bardem, tu, chapeau!! Una fluidesa, un accent, una cosa....
Total, que l'aneu a veure, que val la pena. Si us agrada Woody Allen, clar. Si no, pensareu que es mas de lo mismo. O no...!!!
(again, perdoneu la falta d'accents...)
Com cada any, el bloc queda tancat unes setmanetes per vacances. Tot i que la setmana que ve encara treballo, el meu alter ego bloggil creu que ha de marxar ja de vacances. Està saturadet, el pobre, i mancat d'idees. A part, com deia l'anònim 2, "yo me debo a mi público", i els meus seguidors més fidels (excepte el Ferran i la Sobrino, que jo sàpiga) estan ja de vacances. Llavors, quin sentit té escriure per a que ningú em llegeixi? Tinc les chupis dispersades pels puestus, all around the world (quines chupis més intrèpides que tinc!), i els meus anònims a punt de marxa també.
El que deia. Vaig veure Deu, i el vaig veure al Camp Nou ahir nit. Deu es diu Bruce. I no, no soc fan del Bruce. No em se ni una canço d'aquest HOME en majuscules (perque si, aquest entraria dins la ja coneguda categoria meva d'home-home). El Boss es impressionant. Es tot energia, tot força i tot passio. Una bestia. En directe, impressionant. Vaig tenir la pell de gallina una bona estona. Era conscient que estava vivint un gran moment, un gran concert. I mon pare tambe. El vaig veure emocionat uns quants moments del concert. Veure el Camp Nou, totalment entregat i corejant el "Born to run" emociona a qualsevol.
Vaig anar a veure Deu diumenge, nit en que va oferir el seu repertori mes marxos i mes canyero, molt de rock i momentos folk divertidissims. Perque si, senyors, el Bruce canvia de repertori a cada concert, i improvisa segons les peticions. Un crack, ell i la seva banda. Uns mestres de la musica que van fer embogir joves i grans. Perque la gracia d'aquest concert era anar-hi amb mon pare, que ja en te 63. I sentir que ni jo ni ell estavem fora de lloc. Vaig veure families amb avis, pares i fills. Vaig veure parelles d'adolescents, parelles amb mes de 70, i pares joves amb fills no mes grans de 10 anys. Una barreja magica.
Tres hores de concert (tres!!!) que ens van deixar ben esgotats. A tots menys a ell, que anava allargant el "Twist and shout" final com si portes nomes 10 minuts de concert. Lo dicho, aquest cap de setmana he vist Deu i he caigut rendida als seus peus.
Para muestra, varios botones dels dos concerts (pell de gallinaaaaaaaa!!!):
http://www.youtube.com/watch?v=T4Z8BtTtwKA&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=0IsXVqKgmVs
http://www.youtube.com/watch?v=KVEJtzuuzgQ&feature=related
(anonim 3, les frases lapidaries del dinar d'avui son impublicables, decididament! :)
- Arribada a Schönefeld (per nosaltres sempre serà Chofel), amb tot d’alemanys rossos all around. Ferran! Estem aquí!
- A la Bea li encanta ensenyar les tetes en públic. Així, com us ho dic. Després de Menorca, jo crec que aquesta noia se ha soltao.
- Risas, cervesa i tiramisú: què més vols a la vida?
I amb l'estiu, els concerts!!! Demà, el primer. Como una loba iremos tras él, amb les Serra sisters i la Cani (des de divendres, alias "me encantáis, tías!!").
I la setmana que ve, otro, molt i molt adolescent! I el 20 de juliol, oh my God, el meu primer concert de Bruce! M'agrada? Sí. Tant? No. Però crec que The Boss al Camp Nou s'hi ha d'anar... from the lost to the river!
De moment, Bosé. En tinc moltes ganes!!!
La nit del 20 de juny la tinc reservada a elles, les chupis de Barcelona i les de NYC. I si, segurament el cine estara ple de dones. I no, no serem "tot dones histeriques". Veure el Mr Big en pantalla gran es l'espectacle mes esperat, eh Jove!!! :)
Hi ha polèmiques absurdes, i aquestes és d'una d'elles. Lo fotut és que tothom opina de tot, i t'obliga a tenir opinió de temes que ni et van ni et venen. Els darrers dies més d'un (i de dos, i de tres) m'ha preguntat "i tu, amb qui estàs, amb el Santi Santamaria o amb el Ferran Adrià"? Que dius... eing??? " Jo què sé. Què ha passat?".Com ha dit un company de feina "El Bardem es fot petons amb tot Barcelona en aquesta peli". I jo... on era?!!!
Un avanç de la peli... em dóna bon rotllo la cançó.
----
Tema a banda, una menció als 10 anys de la mort del Frank Sinatra.
