Qui no ha criticat algun cop el matís hortera que agafa qualsevol comiat de soltera? Jo sí: vestuari especialment triat per a la núvia, samarretes amb lemes eròtico-amorosos, crits, cançons, minibús amb micro,... No, la nostra no tenia ni boy ni polles de les que es posen al cap, però sí, tenia tota la resta! Però un cop t'hi trobes enmig, no t'hi pots resistir!
Tot i el trànsit de divendres nit a la ronda de Dalt, vam arribar a una hora força raonable a la casa rural de l'Armentera (per cer, molt chula!!!). Ens van rebre les amigues de la Laura de l'institut i de la universitat. Vaya peligro totes juntes! Soparet i proves vàries per començar a agafar el to. Vam riure molt recordant el choa-chochoa, les bananes de la Gemma (Planas, ho havia de dir!), el "con la V, què vas perdre a Eivissa?", ... Una nit tranquileta a casa per agafar forces per l'endemà.
Dissabte: esmorzar com cal i ruta cap a Empuriabrava. Instruccions que li havíem donat a la Laura? Posa't xandall. Prou. Un cop a l'aeroclub la Garralda s'olora el pitjor... "No m'ho feu això", deia. Però amb la boca petita, eh! Minuts després, quan el monitor que saltava amb ella, en Jean Paul (totes vam acabar sent jeanpaulmaníaques), la venia a buscar per pujar a l'avió, a la Laura se la veia il·lusionada. Fins i tot jo, que sempre he estat especialment poruga per aquestes coses, m'hi hauria llençat! L'experiència, va dir ella, impressionant. Tothom ho diu, o sigui que deu ser cert!
Dinaret de menú infantil i migdiada de gairebé dues hores. Després, dutxa i preparatius per la nit de festa "de veritat". Samarretes "Stop in the name of love" per nosaltres, i una de verda amb una "L" al davant i un "estic en pràctiques...m'ajudes?" al darrera per la Laura. Faldilla verda mínima, sabates de color fúcsia, ungles i pestanyes postisses i moltes ganes de passar-ho bé.
Comença la festa! Minibús i arribada a Roses. Sopar (ejem), el nostre ball que repetíem a la mínima, cotxe amb un serbi, copes amb el Cristian i en Francesc, xiringuito amb pacte de silenci,... Quina nit!! O quin matí, perquè vam arribar a casa amb la llum del sol i boira. D'aquest moment del cap de setmana no hi ha fotos! ;)
Diumenge matí una mica campi qui pugui: esmorzar-dinar-berenar en llevar-nos, comentaris de la nit anterior, esgotem els darrers cigarros, bosses i cap a Barcelona. La Laura s'ho ha passat bé. Nosaltres també. Què més volem?
Dissabte més: a les 17h a Santa Maria del Mar i soparet al Restaurant La Tartana.
4 comentaris:
Sempre m'ha cridat això del paracaigudes, i de fet, sé que algun dia ho faré. Així que si t'animes, segur que va de conya per desestressar-se!!!
ja,ja ;)
jo tb et llegeixo, Cris. A veure si ens veiem per la Campalans un dia d'aquests, q m'han dit q pot ser!
apa,
joan
Fantàstiques les despedides de soltera. Millors que les de solter. Segurament -apel·lo al mea culpa de gènere- perquè els homes no tenim ni la capacitat organitzativa ni la voluntat de liar-la que poden tenir les dones quan s'hi posen.
Sobretot, ojo al sopar de casament i tots els cosins/amics/tiets/colegues del nòvio. Segons un estudi de la Fundación Durex, saps on es van conèixer el 4% de les parelles feliçment casades? Increible però cert.
Publica un comentari a l'entrada