Seria molt fàcil dir ara que fa un parell de setmanes, després de l'acte que vam organitzar des de la Fundació , les paraules de Maragall ja feien preveure el seu comiat. Realment, tot el que va dir i com ho va dir ens va sonar a "jo ja he fet la meva feina. Ara us toca a vosaltres". Tot i així, jo m'esperava una "maragallada" d'última hora (m'hauria encantat, he de dir), tipus... "doncs sí, em presento, què passa!" El més assenyat, sembla però, era una retirada a temps... O no! Jo crec que no. Maragall encara tenia corda per estona!
Ahir en Francesc m'ensenyava un mail de'n Joan (la correspondència és privada, ho sé, però el mail s'ho valia!) en què venia a dir que Maragall era una mica el fil conductor de les seves vides. En el meu cas, jo no diria tant, però sí recordo amb certa nostàlgia la meva primera feina: telefonista de la campanya Maragall, el 99. El primer dia, la primera trucada, va ser seva, del President. Després del meu "Campanya Maragall, digui'm?", vaig sentir la seva veu. "Avui és el teu primer dia, oi? Que et vagi molt bé. Sort", em va dir. Coses com aquesta diuen molt de Maragall com a persona. I la feina que ha fet aquests anys, diuen molt de Maragall com a President.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada