El plaer és il·limitat
i no va sorgir en cap conversa sobre sexe, que consti! Va sorgir tot discutint si vèiem o no Eurovisión!
Totalment d'acord amb l'afirmació. Et penses que aquell dia X vas arribar al summum del plaer (repeteixo, no només sexual!), i passats uns dies aquell límit se supera. I així a mida que avancen els anys! No és genial que mai no puguem dir "fins aquí he arribat" i que el plaer et pugui sorprendre en qualsevol moment i a qualsevol nivell?!
5 comentaris:
seguirem buscant nous summum! cada dia més! je,je
Estic tant d'acord amb tu que ja he trobat el meu què: vull ser la Chupi Hedonista.
M'has d'explicar aquesta revelació amb més detall...
Tot venia per un tema no sexual! Davant el rebuig de dues persones a veure Eurovisión i l'entusiasme que van mostrar tres més (entre les quals jo, clar), l'Hèctor va dir: Sí, la subjectivitat té límits (en referència a una mítica frase de la Clara), però el plaer és il·limitat (en plan "deixeu que gaudeixin d'Eurovisión si els fa il·lusió, home!"). A partir d'aquí, la meva revelació posterior de "què guai que el plaer no tingui límits!".
Mola, la chupi hedonista!! Jo també vull trobar el meu què... ser "la chupi socialista", no sé... no m'hi acabo de sentir identificada.
La chupi socialista??? jajajajaja no va gens amb tu!!! I Visca Ucraina! Tararara tatatararaaaa
En pla seriós, diria que menys mal que mai podem dir "fins aquí he arribat". Què xungu, sinó!
En plan conya, que la braga de l'Horrorvisión 2007 ha estat l'últim que he (mig) vist. A Dios pongo por testigo...!
Publica un comentari a l'entrada