Resumint: Nosotras parimos, nosotras decidimos

Rematar el cap de setmana a Roses amb dos capítols de Nip Tuck (cul del doctor Troy inclòs) ha estat un regal. La millor part del regal ha estat, evidentment, el plan del cap de setmana que, posats a fer llistes, seria:

1. La ràdio del cotxe de la Quevedo salta sola. Hi ha no sé quin mecanisme paranormal que fa que salti més estant de copilot l’Hèctor que quan hi sóc jo. Senyals?
2. La casera ha passat a la història. Ara la frase hauria de ser “Sin paella no como”. Ni macarrons ni escalopa poden substituir el plaer d’una bona paella, amb calipos i frigopies de colofón.
3. Creeeeeeeeeeo que empieeeeeeeeezo a entender (despassio, despassio) ha de ser la cançó de l’estiu.
4. El senyor Francesc Viver és l’alegria personificada. I fa que l’alegria s’estengui per allà on passa.
5. Que Cine de Barrio no dediqués un especial al Fary és lleig (no ell, quico...)
6. La Sobrino ja no és Sobrino, és Benito.
7. Si cantes en una orquestra, compra’t primer el Singstar i aprèn-te les cançons (o almenys intueix quins són els finals de les paraules)
8. La frase “Nosotras parimos, nosotras decidimos!” dita per un noi té molta més contundència. Si la frase és dita des d’un balcó d’un bar, a les 3 i pico del matí amb bailoteo (visca Miguel Bosé i la intuïció de la Júlia), encara més.
9. Banyar-se de nit per Sant Joan és chulo. Si és momento chicas, millor.
10. Tot i que em posi crema, em cremo. Em fa mal l’esquena, els hombros, tot.
11. El Joan és el raro. Vol gazpacho.
12. En un dinar, quan no parla la Nadia (per causes alienes a la voluntat) es nota.


I el més important: passar la revetlla de Sant Joan en una barca, menjant coca i cava i mirant els focs artificials és un luxe que hem d’agrair al Cristian. Gran Revetlla (molt emotiu, he de dir, el moment “Quan el català sortia a la mar”!!!!!).