dilluns, de setembre 24, 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Tothom té un camí i una manera de fer. "My way" no és més que això: un diari, una manera de veure les coses i un parlar a través del teclat. Perquè sempre m'ha costat menys escriure que parlar. I perquè m'encanta aquesta cançó de'n Frank!
12 comentaris:
Si, haztelo mirar (como HOMBRE te lo digo)...
Crec que això vol dir que tu també el coneixes.
Ja hi tornem amb les frases clares? EM desconcertes...
Buf!, Cris, doncs ja pots anar desmitificant si no vols patir. HOMES!
sóc un mite per a tu? je,je
ja saps que tu també ho ets per mi. Un mite erò...!!!! ;)
Jocòleg, ahora eres un MAN en toda regla!
Gemm, no sé. De vegades no el conec i hi poso molt d'èmfasi també. L'estic utilitzant massa trobo.
No, rateta, això és una reflexió només meva!
Ayst, Fernandu, homes... Männer seria??
Ayst, anònim, tu per aquí altre cop!! Que m'agrada que em piropegis!
Sehr gut! És, és!
T'agrairia una foto teva més sensual.. Jo sóc ELL.
Jo no sóc ELL (anònim 1), però tampoc sóc l'ALTRE (anònim 2). Només m'agrada parlar amb TU d'ELLS... que no són res de l'altre món i potser no caldria que els mitifiquessis, però què seria de nosaltres si no poguéssim mitificar aquell/a que ens agrada? Forma part del joc i si no fos així, ens avoriríem MOLTÍÍÍÍSSIM!!!
Aixo es un festival d'anonims!! Quina gracia... Identifiqueu-vos... vaaaaaaaa...
Gràcies per dedicarme un post.
Anònim número 2! Qui ets?!! Manifesta't! Els altres em sembla que els tinc mig controlats.
Publica un comentari a l'entrada