Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Tothom té un camí i una manera de fer. "My way" no és més que això: un diari, una manera de veure les coses i un parlar a través del teclat. Perquè sempre m'ha costat menys escriure que parlar. I perquè m'encanta aquesta cançó de'n Frank!
7 comentaris:
Ja hi tornes, amb els ELLs? I el resultat de la teva reflexió, para cuándo?
És que encara no hi he pensat massa... He de dir, en defensa meva, que aquest ELL era totalment premeditat, maca!
Una pregunta pels poc habituals al panòrama teatral català, qui és aquest Oriol?? no em sona gens!!
Ei Francesc! Tranquil, no té perquè sonar-te! Es un amigo y residente en Barcelona.
poc teatre has vist...
Cris,
No ve al cas però si no actualitzo el meu blog en tres dies et dec un sopar. I tens raó, hi ha vida més enllà dels bonítols
Ah i Messi macanudo.
Anònim: home, no em puc queixar de la de teatre que he vist. Però n'hauria de veure més, cert. De teatre amateur n'he vist molt poc, i he de dir que aquesta obra estava molt ben feta!
Kriki: sopar?! Quan vulguis!!El proper, mercat de Santa Caterina, no?? Messi, t'estimo total. No sé, em té encisada aquest nen!
Publica un comentari a l'entrada