Hi ha caps de setmana que tot surt rodat. Que descobreixes que de vegades tot surt mes "Great" del que ha estat fins ara (que ja és dir!;)). Que quedes amb una amiga "para emborracharnos mano a mano" i acabes sopant amb els Viver. Que de cop se n'afegeixen dos mes (i una feina nova) i et trobes un bar del Gaixample amb gent que t'explica com funciona això del Festival Eròtic. Que busques un altre bar i, en trobar cua, acabes a Enric Granados ballant els greatest hits del momento. Que de sobte fem una conga i un d'ells acaba amb la camisa descordada gairebé del tot. Que surts amb ganes de més festa, però en el fons ja et fa mal tot. El clan dels Bardem ens agrada, concloem.
Que et lleves dissabte a les tantes i ets feliç en pensar que encara és dissabte y lo mejor esta por llegar. Que algú arriba a casa teva i, fent un Nespresso, t'explica les mil històries que et poden passar a un Masajes a mil. Que arribes a un concert i en deu minuts comenci, tot i que no t'has pogut acabar comprant el bombín del Sabina. Que hi ha gent divertida al teu voltant que viu el concert com si fos un del Boss, i acabes reafirmant que tens una amiga que és la fan numero 1 de Serrat. Saber que jo sóc més Sabina, però en el fons no em sé massa cançons senceres. Marxar d'allà amb bon regust de boca i anar a París. Trobar-hi allà la gent de París i ser el topo per descobrir què tramen els que s'han anat a amagar, cual pareja de enamorados, al menjador. No saps com, però acabes rient sobre d'un d'ells, "comme d'habitude".
Llevar-se diumege, llegir els diaris, i anar a dinar a Hostafrancs, amb la tieta que més m'estima del món. Menjar una sacher come Déu mana i marxar al Camp Nou amb el papa, el tiet i el Carlitos (que ja té 26 anys...). Seure al teu seient, al costat del papa, i notar que a mida que es fa gran viu encara més el futbol. Decidir que ja tens un jugador preferit per sobre de la resta, i es diu Messi. Que tornis xino xano cap a casa i el papa t'acompanyi fins a la porta "perquè no et passi res" (és tan quico...), i arribar al sofà i explicar-nos amb la Jové què tal ens ha anat el cap de setmana.
I ho remates amb l'embaràs de la Natàlia, la fugida del Roger i les històries del Pere amb el Manolo.
Un bon cap de setmana, aquest passat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
No has parat aquest finde Cris!! quina substància prens per aguantar aquest ritme??
com formo part dels Bardem diré que segur que la canya va ser divendres però el concert de dissabte em fa certa enveja! jo sóc serratià de pro però amb els anys li he agafat carinyo al Sabina, la seva veu i a les seves histories.
Jo, altra banda del club Barden (o Nino per alguns) prefereixo al Sabina. Però estic d'acord amb la rateta que el divendres va ser collonut. Què més podem demanar que trucar a dues noies guapíssimes i que et diguin que tenen ganes de...
Com vem dir això s'ha de repetir...
Cristian, aquest "ganes de..." es pot malinterpretar....
Por alusiones...Estic d'acord que divendres va ser fantàstic!Éncara que m'he passat el finde malalta a casa... I puntualitzem que aquest " ganes de.." no s'ha de malinterpretar!!Que la rateta i el nino no es facin il.lusions jajaj.Ho sento,nens, jo no tinc blog...sóc una anònima
Kriki tiu, que ja ens han vist les intencions, jajja! sempre xerres de més! però exactament que volies dir??
Amiga anònima, sap greu que et passessis el finde malalta però ja tens la moto arreglada? et va despertar el teu pare?? a quina hora?
aquest cop va ser "great" "great" "great"!!! Im-presionante! petons! ;)
Hauré d'escriure un comment sobre el mal que fan els punts suspensius.
Ara que ja he aconseguit el sopar amb... ja no tinc motiu per no escriure. Tornarem a crear literatura.
Il·lusions de què? Això es pot malinterpretar. Com pots pensar que el clan Bardem (La napia la posa la rateta)es mou per un sentiment que no sigui acompanyar a dues noies per...
Anònima, espero que ja estiguis recuperades i ja estic preparant el postres que et vaig prometre.
A les 8 del matí van començar les reparacions made in " el paaapa".Va taladrar parets, reparar la moto i posar quadres...tot pel mòdic preu de 0 euros. jo crec q matinar un dissabte va ser el que va posar-me malalta de debó.
I sí, kriki...els punts suspensius... són una putada perquè deixen volar la imaginació...I és un perill... Encara sóc anònima
Responc per al·lusions del meu cosí ja que m'ha comparat amb el Javier Bardem! No sé si les llagrimes em deixaran acabar d'esciure doncs ja em veig amb la candidatura als Oscar's a la mà!!
però que?? ho repetirem això?? lo del sopar i sortida!! que s'apunti qui vulgui sempre que vingui de bon rotllo
Coi, coi, coi, quines festes que et gastes des que no hi sóc, nena!! Quan vem parlar dissabte vas ser tota modosita, tu: "Mira, bé. I aquesta nit me'n vaig a un concert: Serrat+Sabina. Després, no sé... igual anem a dormir".
FALSA, MÉS QUE FALSA!!! :-)
Tinc el cos nosecom ara que no tenim cap concert a la vista, maca.
Quin cap de setmana, hi ha hagut de tot! El teu papa és quiquíssim, sí senyor.
Jo m'apunto a aquesta altra farra que proposeu, Cisco, i et sometré a un exhaustivo test serratiano. Per començar m'hauràs de cantar "Como un gorrión". Se abre la veda.
Bueno bueno, ja sóm 4 al sopar!! quién da más!!
Gemma, dedicada a tu (amb veu temblorosa i trencada)
Es menuda como un soplo
y tiene el pelo marrón
y un aire entre tierno y triste
como un gorrión.
Le gusta andar por las ramas
ir de balcón en balcón
sin que nadie le eche mano
como un gorrión.
(podría seguir però se me'n va la veu)
Publica un comentari a l'entrada