Ja puc dir que tinc una amiga Doctora. Aviat l'Edu entra al club també. Moltes felicitats, Clara. Ara, Paris, la Maïte, l'Yvan i la grêve ens esperen (Sarkooooooooooo, tu viens nous chercher?! Pourquoi pas?!! T'as deja de l'experience avec les avions, n'est-ce pas??).
Un punt i a part mereix el president del tribunal de la presentació de la tesi. He de dir que he estat molt d'acord amb les seves reflexions de "preus i costos d'emparellar-se". ¿Me sale a cuenta ser infiel? ¿Separarme? ¿Qué edad tengo? ¿Qué puedo ofrecer? Tot un panorama, aquest del mercat matrimonial espanyol. La crònica de tot plegat, li deixo a l'Albert, no??!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Bonjour!!! En primer lloc, Clara felicitas!!! M'hauria agradat poder anar a la presentació, ja que tot plegat sona molt interessant! Per altra banda, per les parisines en potència, dir-vos que aquest matí a la ràdio han dit que en principi la grêve finira aujourd'hui!!!!! Ole, ole!
Enhorabona a la Clara.
Amusez-vous bien à Paris!!
Ahir 14 de desembre la Clara Cortina Trilla va presentar la seva tesi, sobre com s'emparellen els espanyols. La Clara, davant de més de 50 persones (potser 60 fins i tot) ens va parlar d'Homogàmia i Heterogàmia, d'Hipergàmia i Hipogàmia, segons la coincidència o no de la parella en les diferents variables (edat, formació, etc.)
Conclusions: l'homogàmia per edat augmenta; l'homogàmia educativa es redueix (tot i que la majoria d'universitaris només s'aparellen entre ells); i la hipergàmia femenina es suavitza, o fins i tot reverteix... També ens va parlar dels immigrants i de com s'aparellen, amb persones del mateix origen o no, segons si es casen en orígen o a casa nostra...
En fi, com va dir el president del tribunal, la tesi és un exemple de "curiositat científica, rigor, i tenacitat per a buscar la prova", que mostra que la Clara està preparada per a "casar-se" amb la ciència. I la veritat, és que la cerimònia semblava un casament (amb una núvia estupenda, a la que tots vam anar a felicitar fent fila en acabar...)
Qui va estar espectacular va ser el president del tribunal, quan va dir allò de "la libertad es un delirio que motiva y fuerza a actuar, pero un delirio", però sobretot quan es va referir al "poder de mercat" en el mercat matrimonial: què es ven, què es compra i a quin preu (la bellesa, la intel•ligència, el bon caràcter...) Vaja, que va deixar a la romàntica de l'Anna una mica corpresa...
Llavors es va preguntar "quién se empareja?". Bàsicament els homes, que no sabem estar sols. I això que diuen que són les dones les que tenen por a estar soles, i el homes que tenen por a lligar-se massa...
En fi, que "la diferencia entre la libertad teórica y la libertad concreta es el precio, el coste" de manera que la llibertat concreta és "la combinación entre las determinaciones estructurales de precios y las determinaciones individuales de recursos". Abans, per exemple, el cost de divorciar-se era altíssim, però ara és molt petit...
Què ens queda, doncs? Això ja ho ha dit la Cris, i no seré jo qui abundi en el tema... Ara, com anècdota, la que ens van servir la mare i l'àvia de la Clara: la mare ens va presentar i quan em va presentar a l'àvia se li van encendre els ulls "la Clara sempre parla de tu!" però llavors la mare va puntualitzar: "no és l'Albert que treballa amb la Clara, aquest és l'altre...". Vaja, que sóc "l'altre". I què no és maco això, que diria la González...
Molt bé aquesta crònica, Albert, el otro! Jo vull molt llegir aquesta tesi...! (Cris, your duty)
Clara, moltes felicitats! per cert, m'apunto a la petició de la Serra, jo també vull llegir molt aquesta tesi per què amb la crònica de l'albert m'han sorgit moltes preguntes a fer. (moltes!).
Publica un comentari a l'entrada