Vist i no vist. Arribo a casa i davant la porta d'entrada hi ha la petita catifa (àlies felpudo). Obro la porta una hora i mitja més tard i ja no hi és. Ni la meva, ni la de la veïna, ni la dels veïns del pis de dalt. Pico a la veïna del davant. Estem flipant les dues.. "Con lo guarra que estaba la mía", diu. Doncs sí, ja són ganes.
Nens, hi ha una xarxa de lladres de felpudos. Que ho sapigueu. Jo, por si aca, em vaig tancar amb pestillo i clau. De tant en tant mirava per la mirilla, quan sentia sorolls per l'escala. Res, tu. Felpudo desaparegut. I això la meva primera setmana sola al pis. I això després d'haver vist REC el cap de setmana.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Per favor, però que cutre, no?? No serà que la veïna en fa col·lecció, i es fa passar per víctima??
Ai nena, això de mirar per la mirilla sovint em sona... per això no vaig a veure REC. Ara que lo del felpudo és de lo más, ajajaj mira que si és algú que coneixes!
Pitjor hagués estat trobar-se al tio per les escales amb 5 felpudos a les mans, jaja, què fas en aquesta situació? Li dius: Perfecto, ya me lo devolverà cuando lo haya limpiado...
La veïna de dalt, la sorda, em va dir que sospitava d'un noi que estava repartint correu comercial per les bústies, que estava nerviós i no parava de mirar cap a totes bandes... quina intriga, no?
Publica un comentari a l'entrada