No hay mal que por bien no venga. La contractura al coll em va permetre un gran moment dimecres amb el meu papa. Dimecres ell feia 63 anys (ens fem grans...)i com jo estava una mica chunga, em va portar cap a casa en cotxe (quico...). Al cotxe, ell i jo i Sinatra sonant. Ell adora Sinatra com ningu, de debo. Arriba a posar-se pesat, fins i tot. Jo estic convençuda que mon pare es va posar a estudiar angles ja de gran nomes per poder entedre les cançons de'n Sinatra. Ell ho nega, pero jo ho se.
Portava una estona sonant el CD, pero quan arriba a "I've got you under my skin" ens emocionem tots dos. Jo la començo a cantar i ell em va seguint. I cantem molt fort, i ell em va dient "escolta la musica de fons, les trompetes" i realment, posa la pell de gallina (brutal el subidon a partir del minut 2.06). Total, que en aquell moment, tiesa com anava, em vaig oblidar del coll, de la tensio i de tot plegat i era molt feliç de poder compartir amb ell aquell moment i aquella canço. I tot el dia del seu aniversari. Per molts anys papa!!
divendres, de febrer 15, 2008
El meu papa es el millor
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Aterrizo aquí por una mera casualidad. Me he detenido a leer y me ha gustado la frescura y la originalidad de tu Blog. Seguro te visitaré con frecuencia.
Un saludo muy lejano
Molt maco el post, Cris. Molt bonic, de veritat. En aquell cotxe, tot i que invisible, al seient del darrera hi havia u servidor, tararejant també les impressionants lletres i músiques del putu amo. I love Sinatra, too!!
Per molts anys al papa, i espero que les teves cervicals vagin millor.
Petonets!
Publica un comentari a l'entrada