Si la frase d'un dels nostres esmorzars va ser
Por favor! Quiero un poco de pasion en mi vida!!!
La del dinar d'ahir va ser, sens dubte
Nosaltres tenim amors no convencionals, Cris!
Amb la meva resposta
No, no, jo no tinc amor!
Durant la tarda ens vam centrar en els llibres, les biografies, i la frase va ser
Aquest home, l'any 44, el va dur al psiquiatra. Aixo era un monument d'home, per favor!!!!, amb una entonacio digna d'Empar Moliner.
La nit va acabar amb una gran conversa. Jo crec que la recordarem, aquesta conversa. Hi va haver frases estelars, que es resumirien en:
Total:
1. No hi ha un pam de net!
2. Tots som iguals!
I marxes cap a casa pensant que es taaaaaaaaaaaaaan facil donar consells, i tan dificil aplicar-te'ls!! Ayst! Mecachis....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
tu tens pinta de tenir passió a la teva vida!!
Ja em donareu més detalls de l'últim tram de la conversa... El resum que en fas, Cris, em recorda una frase clàssica del teu acompanyant al sopar: "això és com tot".
Jajajaja! "Això és com tot"!!! És veritat!!! Ho diu molt!! Jajajaja!
Publica un comentari a l'entrada