Berlín, Ich liebe dich

Aquest cap de setmana passat m’he reconciliat amb Berlín. No és que estiguéssim enfadades, perquè amb prou feines ens coneixíem, però crec que l’any passat, quan la vaig conèixer, vaig veure només la seva pitjor cara : el fred. Aquest cop, però, ha estat diferent : ciutat amb sol, gent al carrer, terrasses per tot arreu,… I un guia de luxe, que ens ha fet entendre el perquè de moltes coses.

Un cap de setmana llarg, aquest passat, que es resumiria en:
- Sortida de Barcelona una hora i mitja tard. Sort del Cuore i de les nostres sortides de to orgàsmiques.

- Arribada a Schönefeld (per nosaltres sempre serà Chofel), amb tot d’alemanys rossos all around. Ferran! Estem aquí!
- Reencuentro amb la Marta, amb el seu riure i els seus acudits
- Sopar del grupo Ferran al completo.
- Caminar cansa. Caminar non stop cansa molt. Per molt breakfast buffet que t’hagis fotut abans. Alexander (Alex, a partir d’ara), ajuntament, catedral, museus, Unter den Linden, porta de Brandenburg, Reichstag, monument a les víctimes de l’Holocaust, i Potsdammer Platz així, del tiron.
- El Ferran és un guia magnífic. De debò. La de coses que he après aquest cap de setmana... tema muro, sobretot. I la creu de la torre de la televisió, i un principito super mono que era rotllo sensible i culturetes.
- Berlin és barato. Una pizza gran, 3.50 euros. Llàstima que en aquell lloc el cambrer fos un capullo rematat (únic antipàtic que hem trobat... i no era alemany). Menjant molt, hem pagat màxim 14 euros per cap. Això com a molt màxim.
- Sopar indi estupendo! El Ferran se lo come todo.. ochochoi!
- Dissabte més relaxat: matí femení de compres (“venga, nenas, que me lo quitan de las manos”, diu la Sobri) i cerveseta a la zona chupi guai de papes i mames estupendos fent un brunch. “És molt Sex and the city”, trobo.

- Tarda al Tiertgartten de Bekelar. Hi ha un home que després dels crits de la Bea en veure un embolcall de galetes Príncipe encara pensa “qué significa este momento”

- A la Bea li encanta ensenyar les tetes en públic. Així, com us ho dic. Després de Menorca, jo crec que aquesta noia se ha soltao.
- Kreuzberg mola mogollón. Prendre una caipirinha, en un bar indi del barri turc de Berlín és un poti poti fantàstic. La conversa relaxada amb la Bea i la Marta, un luxe.

- Risas, cervesa i tiramisú: què més vols a la vida?
- Tour nocturn en cotxe. Ferran, mil gràcies. Com diu la Bea, “me siento taaaaaaaaaaan de Berlín y taaaaaaaaaaaaaan Europea”.
- Odissea per tornar cap a Barcelona... la línia S-9 del S-Bahn no va on ha d’anar, i entrem en un bucle sin retorno. “Cris, me estoy poniendo nerviosa”... Per sort, arribem a l’aeroport a temps on, per cert, a mi em fan obrir la maleta i em pregunten “això són líquids explosius?”. “No, és parfum”. “Ah, d’acord”, respon el polizei.