Resulta que la nostra Viñas en feia 30 dijous passat, i se li va preparar una festa sorpresa. Era una festa ABBA i, per tant, decoració, música i tot plegat havia de tenir relació amb aquest grup, hortera, sí, però de cançons mítiques! Lalalalala, Fernandoooooooooooo!!! Waterloo, lalalalala! You are my dancing queeeeeeeeeeeen, lalalalala!!! La gràcia era, també, anar disfressats. Però aquí la menda, que és tímida de mena i no tenia massa temps, va acabar decidint que no, i que en tot cas, si acabava pujant a l'escenari a fer un show, improvisaria.
Resultat de tot plegat:
- la Viñas rep una sorpresa monumental! No s'ho esperava gens, quica!
- la Viñas rossa perd mogollón. No et tenyeixis mai del món!
- aquí la Gonsalesssss es deixa convèncer per la tieta de la Viñas i, en un moment, gorritos en cabeza, improvisen un Dancing Queen
- l'anònim 2 triomfa com a Risto Mejide.
- l'Abril, la filla de la Viñas, ve a dir-nos que la nostra actuació ha estat una caca. "No valéis", diu. Visca la sinceritat dels nens! - Juguem al Singstar i m'acaben dient que els meus gustos musicals són de "caixera del Dia". Toma ya!
En resum, una festa mooooooooooooooooooooooolt maca, i amb Minimagnums de postre!!! Ole, ole i ole!!!!
Felicitats, Asel·la!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Maca! Quin megareportatge de la festa!!! Gràcies per tot plegat: per la feinada, pel gasto del tóner campalanenc i per la companyia ditxaratxera!!! Un petó!
je, je, je!!!
un resum fantàstic!!!!!!
A l'Abril la teníem comprada!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! xò és secret d'estat!!!
ens ho vam passar molt bé!!!!
Perdona el comentari sobre els teus gustos musicals,..., és que els homes no soportem perdre i havia d'atacar psicològicament,..., tot i això...vam perdre! Això m'ensenya que amb mentides no s'arriba gaire lluny: tot i que et pugui agradar el Bisbal, la Chenoa, la Merche, la Conchita, el Melendi,la Beth, etc..., també t'agrada el Boss, el Sinatra, el Bosé, Raydibaum,..., ets intel·ligent, encantadora, amiga de la Viñas, escrius envejablement i vius en un raconet dels més encisadors de Barcelona, com tu.
Rita!! Ja deia jo que no podia ser que la Lourdes i jo no tinguessim disc d'or... :)
Parelleta d'anonims: sou suuuuuper quicos!!! Encisadora com el meu carrer?!! Ayst, que guai! Amb lo que m'agrada a mi el meu carrer!!! I si, admeto que una mica choli soc pel que fa a gustos musicals... Diguem que tinc un ventall mooooooooooolt (massa??) ampli! I si, vau pedre!! Os vamos a barrer, os vamos a barrer! :) Ale, vaig a veure Ventdelpla (amb el tema series de televisio tampoc discrimino... Poc criteri??)! Petons!
Buil! Posa't aquest barret quan ens veiem!!! ja,ja,ja petons!
Jajaja! Sabia que t'agradaria! ;)
Publica un comentari a l'entrada