No Cristina, no party!

Mi público me reclama, y yo me debo a ellos. Sí, sí, seguidors, amics, família, amants, que m’aneu seguint via bloc! La Buil (a estones també Gonsàles, sobretot a la feina!) is back, més en forma que mai, però també més enfeinada que mai, i amb menys inspiració que mai.

Tenim una Buil feliç, amb perspectives de petits grans canvis, més a prop de la família que mai, missing sometimes els amics, que són cars de veure, però amb ganes de fer moltes coses aquest any. Per mi, digueu-me positiva, aquest és l’any Obama i no pas l’any de la crisi. Any de canvis a millor, ja veureu.

Aquest 2009 serà important sobretot perquè entro a la trentena, com molts dels meus amics, i això és un gran canvi. Com em veia jo de petita als 30 anys? Casada, amb un parell de fills, segur. Recordo perfectament que en algun joc que fèiem de petits jo sempre deia que em casaria als 23. Ja! Als 23 tot just decidia que volia fer el segon cicle de Periodisme!

Han canviat molt les formes de vida, però també és cert que, com va dir una amiga no fa massa “la gent ha fet ja els deures i jo encara no he obert el llibre”. Voilà. El temps passa i tinc la sensació que em queden un munt de coses per fer i que he de fer ja. I no només en tema parella, (que també) sinó així, en general. Que sí, que sí, que als 30 anys s’és jove. Però no tant, eh! Els treintañeros que conec m’asseguren que aquesta serà la millor època. Per força ho ha de ser, perquè és, a priori, la dècada dels grans canvis: la gent es casa, la gent té fills. I això són palabras mayores, tu!

Però com ara per ara aquests grans moments em queden lluny, em conformo amb planejar mica en mica el meu 2009 que, segur, serà encara millor que el 2008. De moment, Bilbao m’espera. M’espera també un(s) viatget(s) amb les chupis, ves a saber on. M’esperen un munt de celebracions d’aniversari dels que m’estimo. M’esperen teatres per un tubo. I els cinemes dissabte nit, que m’encanten! M’esperen cervesetes amb uns i altres, i gintònics pels més canalles. M’esperen confessions immillorables. M’esperen partits del Barça estelars, i concerts multitudinaris al Sant Jordi. M’espera una visita a París a la primavera, i una a Madrid per gaudir juntes del nostre Sergi, que hi anirà, segur. M’esperen un munt de coses que viuré amb molts de vosaltres.

I tot això em fa estar contenta. Feliç 2009!