"Gonsàles, no es pot viure sense amor!"
Així, sin más, i sense venir gens a cuento.
El tema està, crec jo, en què hi ha taaaaaaaaaaantes classes d'amor com persones. Digo, vaya...
Tothom té un camí i una manera de fer. "My way" no és més que això: un diari, una manera de veure les coses i un parlar a través del teclat. Perquè sempre m'ha costat menys escriure que parlar. I perquè m'encanta aquesta cançó de'n Frank!
7 comentaris:
Dir que hi ha tantes classes d'amor com de persones és no dir res, o pitjor, no voler mullar-se. És com allò que diu l'anònim 2: "Gonsàles, això és com tot"
Però és el que hi ha, anònim! Cadascú es fa el seu amor a mida!
si el deixen, benvolguda gonsàles, si el deixen...
Ai, anònim 3, quanta raó tens!
En aquest cas, l'anònim 2 s'abstè de fer comentaris, tot i les al·lusions...
Aquest anònim 2 és absolutament egocèntric, darling
No com tu, que no t'agrada gens que parlin de tu, modest de mena, i sobretot humil! :)
Publica un comentari a l'entrada