dimecres, de novembre 21, 2007

Dos descobriments: París i Colin Farrell

Un cap de setmana dóna per a molt; si marxes fora, encara més. I si aquest "fora" és París, les possibilitats d'èxit es multipliquen fins a infinit. París és espectacular. I això ho dic ara, després d'haver-hi anat unes quatre o cinc vegades. París m'agradava i punt. Ara París m'ha enamorat. París a la tardor és una altra ciutat. És difícil de superar. Ja m'ho va dir la Maïté: "París, a la tardor, NY a la primavera". Totalment d'acord (serà qüestió d'anar per Setmana Santa a Manhattan..).

Què ha fet d'aquest cap de setmana dos dies especials?

- Arribar a CDG i trobar-te en plena vaga a França. Toujours la grêve en France! És com una atracció turística més! I nosaltres hem tingut la sort de viure-la!

- Que el nostre rancontre fos en un vagó de metro, pim, pam! Petons i abraçades en un vagó ple de gent, amb la maleta pel mig.

- Soirée tranquila chez Cécile Ruf, germana de la Christine Ruf (avec la F de France.. pas Ruce! Ruf!)

- Esmorzar espectacular gentilesa de la Clara. Era el seu aniversari! Comença a rebre missatges i més missatges, i trucades, i visites previstes per l'endemà. Le Marais, Pompidou, Tuilleries, Louvre, Vendôme, ... Passeig tranquil, amb crêpres boníssimes incloses, amb converses agitades i tranquiles. Una mica de tot i de res.



- Anar a París per anar a petar a una llibreria anglesa (segons la Clara, era com entrar a Londres... jo crec que exagera!! ehem...) i acabar comprant cadascuna un llibre, cada cual a lo suyo.

- Soirée chez Maïte i Yvan, per inaugurar el pis (fantàstic el pis i fantàstic el barri... sobretot la fromagerie!). A la festa, n'hi ha que es resisteixen a marxar. El Vïctor la clava: a les tres marxen els últims. Abans, hem recollit, han pres una tisana, hem rigut del paleolític i el neolític,...



- Em llevo i trobo que la meva partennaire m'ha abandonat. La cousine est arrivée i ha anat a passejar amb ella. Jo, amb els nostres amfitrions, anem al mercat de menjar que es fa els diumenges al barri. Impressionant la vidilla del mercat, tot i el fred. Fem compres aquí i allà per poder fer un brunch. Boníssim tot. Després, sofà, calefacció i sèrie d'humor francesa. Trucada de la Clara... veniu al Pompidou?

- Com a dona independent (ochochoi!) els dic a la Maïté i l'Yvan que si els fa mandra, no cal que vinguin. Que jo hi puc anar soleta, al Pompidou. Surto al carrer i penso "Què bé! Com una parísina més!". Una chorrada, però és veritat que aquella estoneta sola em va agradar moltíssim. Començo a llegir el meu Murakami al metro. Aguanto dues pàgines. Llegir en anglès és un pal, reconeguem-ho.

- Pompidou a tope, ple de gent, però fem un chocolat chaud i un cafè. La Núria té energia per parar un tren. No para! Em va encantar! Fem cine. "Le rêve de Cassandra", en anglès, subtitulat en francès.


- Crec que ha entrat un nou home a la meva vida: es diu Colin Farrell. Definitivament, els gustos de la Clara i meus estan a tocar.

- Raclette cassolana. Impressionantment bona. El vi, Yvan, boníssim!! Final de festa: Porca Misèria i pastís de pera i prunes al sofà. Què més podíem demanar???

- Atac de riure previ abans d'anar a dormir. La Clara envia un missatge, jo faig que dormo, la Maïté pulula, l'Yvan mira la peli del Denzel Washington a la tele i jo m'he de llevar a les 5.30h i em fa una maaaaaaaandraaaaaaaaaaaaa.

- Després de dificultats vàries per arribar a l'aeroport, baixo del taxi mig corrent, perquè anava justeta de temps. Just davant la porta d'entrada de la Terminal 1 del CDG la Cris fot una relliscada de campeonat i em foto de lloros davant unes quantes persones. Jo, molt digna, m'aixeco ràpid, deixo anar en beu baixa un "macagunla..." i busco el mostrador de Vueling. Tinc un morat al genoll maco maco.

dimecres, de novembre 14, 2007

Sobresaliente cum laude

Ja puc dir que tinc una amiga Doctora. Aviat l'Edu entra al club també. Moltes felicitats, Clara. Ara, Paris, la Maïte, l'Yvan i la grêve ens esperen (Sarkooooooooooo, tu viens nous chercher?! Pourquoi pas?!! T'as deja de l'experience avec les avions, n'est-ce pas??).

Un punt i a part mereix el president del tribunal de la presentació de la tesi. He de dir que he estat molt d'acord amb les seves reflexions de "preus i costos d'emparellar-se". ¿Me sale a cuenta ser infiel? ¿Separarme? ¿Qué edad tengo? ¿Qué puedo ofrecer? Tot un panorama, aquest del mercat matrimonial espanyol. La crònica de tot plegat, li deixo a l'Albert, no??!!

dimarts, de novembre 06, 2007

Pausa musical

Tot i que no el vaig poder veure al Palau de la Música la setmana passada, sí el vaig poder escoltar divendres al Cap de Creus, després de la posta de sol. La setmana passada em van fer recordar que aquesta cançó m'encaaaaaaaaanta!