divendres, de gener 26, 2007

Una mica de la Buil

La Quevedo, que sempre em fa fer coses i dir coses, em llança un meme que consisteix a explicar coses que els lectors del meu bloc potser desconeixen de mi... Les coses inconfessables, evidentment, me les quedo. Aquí va una petita tria de curiositats de la Buil:

1. Jo, noia super aplicada a l’escola (ara ja no tant), amb notes no de matrícula però sí una mica repel·lent, perquè ens hem d’enganyar, vaig suspendre dibuix, no per fer-ne malament un, sinó per haver-ne falsificat un! Volia fer passar un de l’any anterior que m’havia quedat bé amb el d’aquell any, perquè anava justa de temps per entregar-ho. El tic de “corregit” el vaig esborrar amb típpex (sóc una mica chapuces, ho sé), I això, evidentment, em va delatar. “González, això no m’ho esperava de tu”, em va dir la mare Mercè. Pobra dona…

2. Vaig guanyar els Jocs Florals a tercer de BUP amb un relat sobre Cadaqués. Quan vaig conèixer aquest poble, m’hi vaig quedar enganxada. El vam descobrir junts els meus pares i jo, i recordo les passejades que hi anàvem a fer cada dos per tres, només a passar el dia. Doncs a 3er de BUP em va donar per escriure sobre Cadaqués, com si jo hi visqués, com si la meva família hi hagués viscut tota la vida. I vaig guanyar! Quina ilu em va fer… Si em toca la loteria, em compro una casa allà, tu!

3. Tot i que ja sabeu que el Barça és una de les meves passions, jo, de petita, deia que era de la Unió Esportiva Sabadell. Per què? No ho sé. Que tinc família a Sabadell jo? No. Que em portava records especials, potser? No. Que volia viure a Sabadell de gran? No. No per res, però jo no hi havia estat mai. Ara, passats els anys, quan ho recordo, penso que potser era perquè m’agradava la paraula Sabadell. Les “ll” sempre m’han agradat.

4. Podria sobreviure només menjant formatge i bevent vi negre. Un dia, una amiga meva (ara no direm el nom) va comentar que “seria feliç f…ant amb un noi que va conèixer, bevent vi i fumant. I ja està. Així tota la vida!”. Doncs jo hi incloc el formatge per arribar a la perfecció, al més estil bohemi-parisí estereotipat. Un home-home, formatge, vi negre i tabac! Mmmmmmmm! Potser tota la vida no, però sí seria un cap de setmana ideal!

5. De petita volia ser carnissera o xarcutera, amb la meva paradeta en algun mercat de Barcelona. Suposo que el fet que sempre m’ha agradat la carn, I també els embotits I el formatge, hi influïa. En canvi, no m’atreia gens el tema peixateria, o verduleria, o fruiteria. Mica en mica, però, la idea de llevar-me a hores intempestives I el sacrifici que representa tenir una parada en un mercat va fer-me “destrempar” i vaig optar per altres camins.

I ja està, tu... Meme fet! Li passo el marron al Joan, destinatari ja habitual dels meus memes, i a l'Eli, que amb això d'emancipar-se no deu tenir massa temps per escriure, però mira, per quan puguis, Eli! I a una nova adquisició, en Francesc, cosí del meu amic Cristian i company de balls per cap d'any!

dimecres, de gener 24, 2007

La perla de la setmana

Imma Mayol es considera antisistema.

Encara ric ara...

Espero ansiosament un gag del Polònia d'aquesta setmana...

diumenge, de gener 21, 2007

En blanc...

Tinc uns dies poc inspirats per escriure... Ho dic per la gent que em diu que ja va sent hora que expliqui alguna cosa.. Paciència, tu!! Ja arribarà la inspiració! Esperem...

Estic bé, eh! No us penseu que això de la manca d'inspiració és conseqüència d'un malestar, d'una angoixa.. No, no.. precisament porto uns dies fantàaaaaaaaastics, rodejada de gent fantàaaaaaaastica, amb moments els darrers dies fantàaaaaaaaaaastics... amb una vida social fantàaaaaaaaaastica. Potser per això no tincs massa temps per escriure.

De moment, això sí, petó de bona nit per tothom!! Ale, a dormir, que demà a primera hora toca anar al gimnàs, començar el règim, deixar de fumar,... Com odio els dilluns!!!!!!

dimecres, de gener 17, 2007

Instants a la platja

Imatges gentilesa de l'Yvan... per ell som "le clan des catalans"!!!


dijous, de gener 04, 2007

Frases estelars

Frase resum de la vetllada improvisada d'ahir. Instants delirants molt divertits. La Clara va dir la frase de la nit.

La subjectivitat té límits
i tots, o gairebé tots, hi vam estar d'acord.
Una gran nit.

dimarts, de gener 02, 2007

Dies entre Blanes i Cadaqués, molt tocats per la tramuntana ;)

Consumir els darrers dies del 2006 a l'Empordà no està gens malament. Fer-ho amb bona companyia, amb bons àpats, fantàstics entorns i amb un passeig en barca de Roses a Cadaqués, un luxe!!!!

De Barcelona a Port de la Selva, amb converses sobre l'alçada dels homes; de port a port i tiro porque me toca: fem una parada a Port Lligat tot just abans abans de dinar al far del Cap de Creus: conversa i riures a l'entorn de l'enamorament i uns suposats 15 minuts de plaer. Del Cap de Creus a Cadaqués, per fer baixar el dinar... sempre m'ha agradat aquest poble, i determinem que és, sens dubte, la vila (com a mínim de la costa) més bonica de Catalunya. Vespre a Roses jugant, llegint i dormint. Escapada al cine de Figueres per veure El Perfume, amb opinions dividides... què voleu que us digui... el llibre em va deixar molt millor regust que no pas la peli, lenta i previsible.

Dijous amb tres noves incorporacions al grup: excursió light a prop de Roses, passant pel Bulli (el Bulli existeix! Quina gràcia!); dinar pim-pam-pum i llarg passeig a la vora del mar. Tarda de jocs de taula a casa i sopar i més jocs també a casa. Riures a l'habitació meva i de la Clara: ens queda molt per fer!!!

Divendres burgès a més no poder, perquè ens hem d'enganyar: passeig en barca, prenent el sol xerrant amb l'un i amb l'altre, dinar en un restaurant boníssim a la vora del mar, amb paella, fideua i vi blanc. Tarda de jocs i tele, amb una partida inacabable al Uno. Sopar i malentesos per un iogur, i cervesa al Si us plau, bar mític de Roses i que em porta molt records!

Dissabte matiner i desconcertant amb la notícia de l'atemptat d'ETA... des del llit sentim la sintonia de Ràdio Nacional... sospitem que alguna cosa ha passat. El Cristian, el primer sempre en llevar-se i que ha anat cada dia a comprar-nos l'esmorzar a tots i els diaris (admirable, Cristian! Moltes gràcies!!!) ens informa.

Escapada de tres dies amb la vista posada a la nit de cap d'any, també a casa del Cristian, aquest cop a Barcelona. Festa nombrosa a l'entresol primera, però també al principal primera. Excursions surrealistes d'un pis a l'altre, riures, balls i petons inesperats. La meva nit va acabar allà... d'altres la van continuar a un local de Sagrada Família (ves a saber com va acabar la història ;) ). Tornada amb metro a casa (amb la frase lapidària del Joan de "és que ja estem a prop dels 30, Cris"), amb aquella olor a alcohol i a tabac tan característica (i desagradable!) dels moments post-festa. Dutxa de relax abans de posar-me al llit i dormir molt poques hores, amb una magnífica entrada d'any.

Feliç 2007 a tothom!