dimarts, de març 24, 2009

Treintañera

I amb alegria, per molt que la Serra em digui que hauria d'estar en crisi i m'enviï mails the wellness anti-aging! La Buil ha arribat als 30 feliç, envoltada dels seus, calçots en mano (Ferran, pots parar de menjar-ne!! Prou, prou, prou!), contemplant tulipes i desembolicant 30 regalets súper útils (gràcies Jové & Sobri per anar a comprar el menjar de gat i, sobretot sobretot, pels items de cotxe!!). Ara la Buil podrà escoltar música amb uns súper altaveus per l'ipod nano i podrà gaudir d'un moment spa+massatge de relax total. La nit mirant la ria de Bilbao va ser el primer regal d'aniversari. L'últim, mai se sap!

Gràcies a tots per venir a la meva festeta. Sou fantàstics!!!!

dijous, de març 19, 2009

El millor iaio del món


Un Buil de cap a peus, manyo de naixement, català d'adopció, "rojo" fins a la mèdul·la i seguidor del Saragossa i el Barça. Ditxaratxero com el que més, d'humor fi, i presumit en el seu punt just, el iaio Joaquín ens ha dit avui adéu. La Buil està trista, però feliç d'haver-se sentit molt estimada per ell i, clar, poder-lo estimar tant. Perquè jo sé que a Piera tothom volia tenir un iaio com ell. Perquè és el millor iaio del món, sens dubte.

diumenge, de març 08, 2009

Aúpa Bilbao!

Hi ha llocs i gents que et generen bon rotllo, no saps ben bé perquè. Abans d'haver anat mai a Bilbao jo sabia que era una ciutat que m'agradaria, per la seva història, per la manera de ser dels bascos, per la seva filosofia de vida, per la seva capacitat de reinventar-se. Aquest cap de setmana ha estat el meu segon cop a Bilbao (envaïda per banderes de l'Athletic all around), i m'hi he trobat com a casa. Un cap de setmana diferent, curt, però intens, això sí. I molt especial en molts moments. Visitar llocs que han estat i són especials per algú fa que te'n sentis part d'alguna manera. Que algú t'expliqui la seva visió de la ciutat, algú que la coneix pam a pam, que en coneix l'abans i el després, ajuda a entendre no només la ciutat, sinó el caràcter d'aquest algú i la seva manera de veure el món. Un luxe poder compartir aquestes històries!

Com diuen, allí donde fueres, haz lo que vieres. Pintxos-zuritos per la zona de Deusto, pintxos-zuritos per Pozas, i ja comences a notar que vas tocada. Però cal seguir el ritme, que estamos en Euskadi, hombre, i aquí, amb perdò, mariconadas las mínimas. Seguim la tònica de zuritos-pintxos al Casco Viejo sota el txirimiri continu del País Basc. Parlem, riem i recordem. Un luxe, lo dicho. Et diuen que de gran seràs com la Milagros Pérez-Oliva, i que tens un algo de Marilyn (jajaja!), i amb això et fan feliç. Et diuen també que de gran vol ser un professional d'experiències viscudes. Toma ya! Vols continuar la festa, però estàs cansada i "ja tenim una edat"(uns més que altres, tot sigui dit), i el cap de setmana no s'atura a divendres. Llavors decideixes acabar la nit mirant la ria de Bilbao (ole, ole i ole!) amb un somriure d'orella a orella! I te'n vas a dormir feliç.

Dissabte diluvi universal davant del Guggenheim i, per casualitat, acabes prenent-te un cafè al bar del Domine. Allà fas una posada al dia de tot plegat i intentes organtizar la jornada. N'hi ha una, la Jové, que amb la insistent pluja aposta per agafar el tramvia (per ella sempre serà ferrocarril) i anar donant voltes, cual jubilado. Para la pluja i caminem, caminem. I anem a dinar i certifiquem que, a Euskadi, tot és a lo grande! M'encanta aquest pais! Momento modorra post-dinar que acabem superant amb el cafe i el txirimiri constant de la passejada de la tarda.





20h del vespre, comença la nostra nit, amb el partit del Barça i l'Athletic. T'apalanques a un bar, dreta, zurito (zurullo segons la Jové) en mano (y otro, y otro, y otro) per veure la victòria del Barça, intentant no dir "uiiiiiiiiiiiii!" o "gooooooooool!" per a que no et mirin malament. Però els bascos, com he dit, són majos per definició, i amb haver arribat a la final de la Copa del Rei ja estan més que contents.


Decideixes anar a un altre bar, i a un altre, i a un altre, i l'euforia comença a disparar-se quan es parla del sexe i el no sexe (ayst!), i de mil i una cosa més que ara no recordo, perquè estava una mica flotant jo. I anem a la Granja, descobriment de la nit anterior, i ballem i ballem, i parlem per telèfon (oeoeoe!!!), i esgotem la nit al local.


Diumenge decidim anar fins a Portugalete i visitar el Port de Bilbao. Passeig agradable, amb Lost de fons. De camí la Jové descobreix que Sestao existe i que n'hi ha que fa temps que sabíem de la seva existència. L'Estany, mentrestant, ens explica la diferència entre vestit i jersei, tot i que jo no ho acabo de veure massa clar... Dinem pintxos, como no, i ens espavilem per anar cap a l'aeroport. El cap de setmana de Bilbao (this is the weekend of Bilbao, Bilbao, oh yeah!) ha acabat. M'enduc, però, un munt de punts a tenir en compte:

- Bilbao sense zuritos no és Bilbao.

- Els pintxos a Bilbao són pitxos de debò i no et claven una burrada per a cadascun d'ells

- A Bilbao s'hi viu bé

- Aúpa Athletic totaaaaaaaaaaaaal!

- La Coca-Cola Light és Coca-Cola a dieta

- Si demanes un entrepà petit de formatge per esmorzar te'n porten 6 i grans

- Que et portin l'esmorzar a l'habitació és car

- Els bascos porten arrecada d'aro

- Petons en basc és Muxua. Maco, eh!


I un munt de coses més que millor que descobriu vosaltres mateixos!!!!

dijous, de març 05, 2009

Bihar arte, Bilbo!


Si aquest cap de setmana em necessiteu, busqueu-me per Bilbao! Per las siete calles, pel teatre Arriaga, per Portugalete, Deusto i la zona del Guggenheim. Em reconeixereu perquè aniré amb una copa de txacolí a una mà i un pintxo a l'altra. Així tot el dia!! Visca els tòpics i visca Euskadi! (us he parlat, no, de la meva predilecció cap als bascos?!! No?! En faré un post ben aviat!)

dilluns, de març 02, 2009

Rubianes, solamente

Perquè vaig anar a veure el seu monòleg 3 cops i mai no em cansava, perquè el seu muntatge de Lorca em va encantar, perquè cada cop que sortia a la tele, jo m'ho gravava per poder-lo sentir indefinidament. Perquè em pixava de riure només veure'l. Gran Pepe Rubianes. Un dels millors.