dimarts, de juliol 26, 2005

Lyon, toujours Lyon


Acabo de xerrar amb el Rafa, de Colòmbia! M'ha estat preguntant per la Laia, la Yessica i la resta. Inevitablement m'han vingut al cap un munt de records del que va ser, i continua sent, el millor any de la meva vida. És com la gent d'aquests realities tipus GH, OT, etc.. Les emocions s'intensifiquen, es multipliquen, s'exageren potser. Doncs me'ls crec, perquè hi ha moments que dubto que el que vaig viure a Lyon durant aquells 9 mesos fos realment tan especial. Jo, però, prefereixo pensar que sí, perquè així ho sento i així ho recordem quan parlem els uns amb els altres, 4 anys més tard!

La picardia de la Gökce, l'alegria desbordant de la Cecia, la complicitat del Yuri, el carinyo que repartia la Irene, el munt d'hores compartides amb la Laia, les classes de francès amb el Massimo, les discussions polítiques amb el Rafa, les abraçades de la Yessica, les pallassades del Benno, els "selon vous..." del Ricc, el Guantanamera del Christophe, el somriure de la Tati... buff! No me n'oblidaré mai dels meus Combaraka!!

I tot això, en un marc imcomparable... O no?!

divendres, de juliol 22, 2005

LISBOA!!



Me'n vaig de cap de setmana amb una imatge cada cop més propera...


Mentrestant, però, demà només puc triar entre Barceloneta (aquí millor que no, que ahir van trobar un cos esquarterat... el segon en un any), la platja de la Mar Bella o la de Bogatell...

Començar

Començo aquest blog un divendres, el millor dia de la setmana amb diferència. Comencem, doncs, amb bon peu. Perquè no em direu que no hi ha diferència entre començar-lo un dilluns del mes de novembre que un divendres del mes de juliol...

No cal que expliqui el perquè d'escriure un blog, del la necessitat natural que té tothom d'explicar què li passa. Per què ara? Simplement, ahir nit m'ho plantejava la Nàdia. "Què tenim a dir nosaltres?". Doncs molt, crec, o com a mínim, no menys que la resta.

Cap de setmana!!! Quan te n'adones ja s'ha passat.. Però de moment, encara divendres. En perspectiva un cap de setmana tranquil: txacolí i basc al Born aquest vespre-nit, on sempre i amb els de cada divendres, dissabte de platgeta i tarda i nit d'improvisació. Diumenge, dinaret com cal amb els papes, que és Santa Cristina!!!

Guapos, guapes (siguem tripartíticament correctes). Això és l'inici d'una llaaaaaaaaaaaaaarga llista d'idees, vivències, imatges i pensaments fins ara inconfesables. Seguiu-me i no us en penedireu!