diumenge, de setembre 28, 2008

De dissabte al Raval

Fem veure que som gent seriosa, que els dissabtes tarda anem a veure expos i coses soooooooooo coooooooooool... ("un palomo no hace verano", que deia el Cruyff, perque jo, els dissabtes tarda els dedico a fer la siesta, no ens enganyem!)

...i arriba la nostra pallassa fashion preferida a revolucionar-nos!
Som un trio la, la, la molt curios, trobo!!!! Ens entenem a la perfeccio, pero!

Per cert, recomanable l'expo... pero ja ha acabat avui diumenge. I recomenable el Bar Raval, testimoni de mil bons moments meus amb gent molt diversa! Ho he dit molts cops que m'agrada el Raval, oi?

diumenge, de setembre 21, 2008

Vicky Cristina Maria Elena

Vinc de veure Vicky Cristina Barcelona i m'ha agradat molt. Abans d'entrar al cine, pero, quan estava amb el Ferran fent el cafeto previ, ja li he dit "segur que m'agrada". Diguem que a les pelis del Woody Allen vaig predisposada a passar-m'ho be. N'hi ha de bones i n'hi ha de molt bones. Va a gustos, I know. I diuen que totes son igual, amb les mateixes tematiques i les mateixes histories i embolics. Potser per aixo m'agraden tant. Son histories que a mi m'enganxen.


No fare una critica comme il faut, sobretot perque em fa mandreta, pa que engañarnos, pero a destacar:

1. Es una peli que, sense cap mena de dubte, s'ha de veure en versio original. Soc sempre partidaria de veure les pelis en versio original, pero aquest cop molt mes. De fet, no se com se les deuen apanyar en les versions en castella o en catala en algunes escenes entre Juan Antonio (Javier Bardem) i Maria Elena (Penelope Cruz).

2. Passa a Barcelona, com podia passar a Roma, com ha dit el Ferran. Te gracia, es cert, que passi a una ciutat mediterrania, per allo de la passio i tal... pero vaja, que passi a Barcelona (i Oviedo) es pura anecdota.

3. Pedro Almodovar ha fet una gran feina amb Penelope Cruz. El millor de Vicky Cristina Barcelona, per mi, es el seu personatge, que semblava tret de Mujeres al borde de un ataque de nervios. Cada cop que sortia en pantalla no podia parar de riure, i a la gent del cine se li escapava algun timid aplaudiment. La Pe es una molt bona actriu i a partir d'ara me erijo defensora seva (toma ya!).

4. La Scarlett (Cristina) es preciosa, pero per mi esta molt i molt fluixa en aquesta peli. Molt mona ella, si, pero aquest cop a mi ni fu ni fa.

5. Si m'hagues d'identificar amb un personatge, seria amb el de Rebecca Hall, la Vicky. Ho fa molt be, i jo m'he ficat molt dins les seves inquietuds, els seus dubtes. Tens la vida ordenada, amb l'horitzo clar i pam! De cop tot trontolla.

6. Vull passar una nit amb el Bardem (em repeteixo, ja, ja...). Diu el Ferran que quan sortia en pantalla jo feia un chascarrillo amb els llavis, tipus "Deu meu, que guapo que es". Quina mirada, quines mans, quins petons, quin torso.... Es un desig totalment animal i no hi puc fer mes!

7. A part de la meva passio purament carnal per ell, interpreta el seu personatge de seductor a la perfeccio. Pintor, bohemi, amb una pedazo casa i un descapotable vermell a la porta... vaya, el que et trobes cada dia per Barcelona... Creible poc, cert. Pero es ficcio, no?! Per aixo anem al cine!

8. Em quedo amb la part de dialeg:

- Estic fent una especialitzacio sobre la "catalan identity"
- I aixo exactament per a que et servira?

9. No acabo d'entendre les bufetades d'actors catalans per sortir a la peli. Als titols de credit deia que sortia el Joel Joan i jo ni l'he vist! Nomes Abel Folk, que no diu ni una frase, i Manel Barcelo. I el que fa de pare del Bardem. Lo dicho, recordo una entrevista a l'Abel Folk en la que fardava de sortir a la peli del Woody Allen i, la veritat, no entenc de qu`e fardava exacament. I el Joel Joan, menys!

10. Divertidissims els moments "In this house, speak in English, please!" Parlant d'English, per cert, l'accent de la Pe parlant angles es fatal, fatal. Pero molt fatal. Pero fa moooooooolta gracia. El Bardem, tu, chapeau!! Una fluidesa, un accent, una cosa....

Total, que l'aneu a veure, que val la pena. Si us agrada Woody Allen, clar. Si no, pensareu que es mas de lo mismo. O no...!!!

(again, perdoneu la falta d'accents...)

dijous, de setembre 18, 2008

Savis consells?

I llavors ell vingué i digué:

"Per què SEMPRE feu les coses taaaaaan complicades? Gonzàlez, no et deixis endur pel fals feminisme estil Bradshaw!!! Allibera't, MASCULINITZA'T!!!! Viuràs en un món feliç sense preocupacions, només atenta al futbol i al sexe!!!!"

i llavors la González veié la llum.

dimecres, de setembre 10, 2008

The girls and the Spains

Les chupis preparen una nova incursió per les Espanyes... Segurament, Salamanca empaperada. Alguna altra idea (que no sigui Santiago de Compostela, ni Bilbao??)? S'accepten propostes de tothom! De moment, Serra, aquí van alguna de les fotos enviades per la Planas (Planas, y Sevilla la nuit, què???!!!).
The girls and the toro, the girls and the Planas falling asleep, the girls and surrealism, the girls next to the tower. I love these girls!




dimecres, de setembre 03, 2008

Dies raros

Porto una setmana tristona. Tot i estar encara de vacances, aquests estan sent uns dies una mica raros. Tothom treballa ja i la meva vida social ha quedat hiper reduida. Pujar cada dos per tres a l'hospital d'Igualada a veure el meu avi, que esta fotut, tambe ajuda a veure-ho tot una mica gris, tirant a negre.

El iaio ja no es el que era i aixo em fa estar molt i molt xof. En te 9o i, per tant, no le pidamos peras al olmo. Pero bufffff, aixo d'haver-li de donar de menjar, de que gairebe no pugui parlar, que amb prou feines estigui despert unes horetes... un rotllo. Normal a la seva edat, clar, pero durillo, tenint en compte que l'he conegut durant gairebe 30 anys de la meva vida i era molt diferent a com el veig ara. I els canvis, a mi, ja ho sabeu, em costen. M'hi he d'acostumar mica en mica a les novetats, a les bones i a les dolentes.

La part positiva d'estar inactiva i a l'hospital aquests dies es que he tingut molt temps per pensar. En la familia, en el futur d'aquesta familia; en els diferents cercles d'amics i la intenstitat de les meves relacions amb ells; en la feina. En tot. Massa i tot he pensat. Pero m'ha anat be. Posar els pensaments i sentiments on pertoca. Que jo sempre he estat una tia ordenada, cony, i no tenir-ho tot minimament controlat m'estressa.

Per tant, aquests 4 dies que em queden de vacances els aprofitare per agafar aire i tirar endavant, intentant buscar els bons moments de sota les pedres i fer-los meus. L'aire de l'emporda aquest cap de setmana crec que m'ajudara. I unes rises amb les chupis a la de ya, el millor balsam. I els meus papes a prop (que dema fan 32 anys de casats!!), la millor xarxa de seguretat.