El mail del matí

"No em va gaire bé quedar per sopar avui (...) però ofereixo la resta de la meva vida com alternativa"

Maco, maco, maco de veritat, sí o no?! Declaració d'amor i amistat en tota regla! Així dóna gust començar la setmana!

(Quedi clar que és un mail d'una chupi! No hi ha res de sentimental aquí! Que em veig a venir els comentaris...)

La frase del matí

Davant la insistència d'actualitzar el bloc (de l'anònim 3, només, de fet), ahí va la frase del dia:

"Gonsàles, no es pot viure sense amor!"

Així, sin más, i sense venir gens a cuento.

El tema està, crec jo, en què hi ha taaaaaaaaaaantes classes d'amor com persones. Digo, vaya...

Blaugrana al vent!

Us presento la Moa culé! Suuuuuuuuuuuuper guapa!!!!

Que tinguem sort...!!!

La Sobrino i els seus “casi 30”

Com que els 29 són igual de dignes (o més) que els 30, la Sobri va celebrar-los dissabte a lo grande amb una pila d’amics seus. Porque ella lo vale, i tant!

La Sobri, descobriment del petit món freak de la Pompeu, és l’ALEGRIA amb majúscules, el somriure constant, els consells més savis i la companya més infatigable de cerveses. La Sobri no és “chupi” oficialment parlant, però com si ho fos... És d’aquella gent de la que no vull prescindir, perquè m’aporta energia, molta, i de la bona!

Lo dicho, la Sobri va reunir-nos a casa seva al voltant d’una mega barbacoa amb 6 (6!) pastissos de postre, croissanets de xocolata, polines i mil i una cosa més súper dolces, com ella! (oooooooooooooh! Toma cursilada, Sobri!)

Ai, mi Sobri!!!! Qué haría yo sin ti?!!! Felices 29, rubia!

Chupi Planas and the paella!

La Gemma Planas (bis), Comen per a algunes (m’encanta, i queda clar ens els vídeos nocturns de Sevilla), és una persona molt i molt especial per la Gonsáles. La Planas va aparèixer amb la Monchi a BUP, i mica en mica vam veure que coincidíem en moltíssimes coses (totes dues volíem ser Pilar Calvo...????). I així, pim pam, com qui no vol la cosa, han passat... uns quants anys, i aquí estem tu, celebrant els seus 30!

Chupi sense Fronteres, la Planas és cada cop més amiga dels seus amics. I no és que abans no ho fos, sinó que ara ens ho vol demostrar molt, abraçant-nos molt, petonejant-nos més, i dient-nos cada dos per tres quant ens estima. I a mi que m’encanta que me les diguin, aquestes coses (tot i que jo, admeto, les dic poc..)!
Amb ella he viscut molts i molt bons moments, i sobretot llargues converses i posades en comú de dubtes i pors, d’anècdotes i rises mil. La Planas (com la resta de chupis, de fet) sap escoltar molt i molt bé i reclama que li expliquem com estem a cada trobada chupinil. Vol estar “al tanto” del nostre dia a dia, dels nostres problemes, saber què ens passa pel cap. I nosaltres estem pendents d’ella, of course.

La Planas va reunir als seus dissabte al voltant d’una paella, i tot i que la tuna no era per a ella, el final de festa a la terrassa de La Miranda del Museu va ser de pel·lícula amb final feliç: la Serra i l’Alberto ballant un agarrao al ritmo tunero, el David ballant amb la filla de la Laura (primera celebració on hi ha nens convidats!! Ens fem grans, Planas!), la gent fent-se fotos, altres demanant les Munich Moritz (Comabella, et torno a dir els números de peu?), i molt bon rotllo en l’ambient. Som gent maca, què collons!

Feliços 30, Planas. Estàs estupendíssima, com sempre de fet. T’estimo molt, reina.

Tots els camins duen a Roma!!!!

Nit boja la d'ahir. Cassolana, però boja! Escoltar els partits per la ràdio té el seu punt. El 2 a 6 històric al realmadriddemerdaesteuacabatshosabeuoi? -tot junt- el vaig viure a l'autopista, venint en cotxe cap a Barcelona. Ahir nit estava tan nerviosa, amb RAC 1 de fons, que em vaig posar a escombrar, fregar, posar rentadora. No em podia estar asseguda. Amb el gol d'Iniesta em vaig tornar loca absoluta. Vaig cridar molt. Vaig saltar encara més. Casi em foto de lloros contra la taula del menjador. Vaig sortir a la finestra per cridar molt. I tothom cridava molt. I tot era molt maco. I Visca el Barça!!!! El millor del partit, a part del gol d'Iniesta, clar, Pep Guardiola corrent per la banda per celebrar el gol!!! I love this boy! A casa la Buil es va obrir el cava ahir!

Ara, a Roma. Ja us dic jo que aquest és l'any del YES WE CAN!

Printemps à Paris

Si "Paris vaut bien une messe", la Maïté i la Clara bé que valen un cap de setmana a Vincennes-Paris!!! Voilà, ens plantem a casa la Maïté previ retrobament amb la Clara (Vueling és un petit món a CDG), i acomiadem l'Yvan, que marxa de comiat de solter... "Soyez saches!"...

Weekend de filles (ole, ole!!!). Canal Saint Martin divendres vespre, amb converses acalorades i amb la Clara i sus aspavientos habituals i que tant ens encanten. Ella busca un restaurant vietnamita, però resulta ser cambodtjà i està més que ple. Place Sainte Marthe i la seva cambrera mig loca són la millor opció. Ens acompanya el Joan, amic de la Clara, i l'Elisabeth i l'Adrien.

Esmorzar por todo lo alto dissabte. La Maïté, solete ella, s'ha llevat abans i ha comprat croissants, pains au chocolat, baguettes i embotit per tota la població de Vincennes i part de l'estranger! Dutxades i estupendes nosaltres, ens dividim (havent saludat al maire de Vincennes, que tenim un nivell, eh!). La Clara amb el Víctor i el seu restaurant amb chef de renom, Maïté et moi, passeig pel Marais, shopping de vestidet i mocador i llarga conversa a la creperie "de sempre". L'après-midi continua amb passeig cap a Louvre-Rivoli i Tuileries, on ens trobem amb el Víctor i la Clara per anar cap a Saint Germain i prendre un cafè en honor de l'Albert, a prop de Sciences Po. Tarda completeta perquè, a més, la Clara troba uns pantalons molt Clara chez Chatawak.

De retour cap a casa, per arreglar-nos i anar al restaurant Chez Jacques, au XVème. Jo, que sóc molt obedient i disciplinada, les seguia. Et voilà, que arribem al pont per on passa el metro, on el Marlon Brandon corria a Último tango en París (mmmmmmm!), i baixem a la quai de la Seine. Regal sorpresa d'aniversari de Clara i la Maite: taula per tres en un creuer-restaurant al llarg del Sena. Dues hores de glamour passant pels lloc més emblemàtics de París, copa de vi en mà. Il·lusió immensa i un luju poder-ho compartir amb elles. Again, mil gràcies, reines!!

Diumenge em desperto la primera i m'impregno d'energia. Amb ganes d'anar al mercat i comprar fromage (què seria la vida sense ell? Resssssss!!), paté, i tot el que necessitem per fer un brunch de traca i mocador amb el Víctor i l'Adrien de convidats. Sense temps per fer la siesta (ayst!), l'Adrien ens acompanya a Bercy, tot buscant una tortuga d'aigua per la Maite. Quicaaaaaaa, no hi ha tortugues. Passeig per aquest París nou i tornada cap a casa per veure una mica la tele, xerrar i fent el manta al sofà. Fins les 19h, que ens toca acomiadar-nos fins la prochaine, que serà dintre de molt poquet.

Resum de tot plegat: París bé val que, com a mínim, hi anem un cop l'any, no Clara?

(Fotos gentilesa de la Clara)