divendres, de setembre 29, 2006

Idees clares, titoles llargues

Flamantes amigas,

Aquesta nit tenim una cita... a saber:

Un lloc => FLAMANT
Un carrer => Enric Granados, 23 (entre Aragó i Consell de Cent)
Una hora => 21:30
Una reserva... => a nom de CHUPIS!!!!!


Que no nos pare nadieeeeeee!!!!!

PS: la Montse (alias Mata Hari) no pot venir, té un sopar de feina a Los Tres Molinos, per aquella a qui no li soni de res, és allà on vaig fer la comunió!!

Mil petons,


Ahir teníem sopar de chupis. Aquesta de més amunt era la convocatòria.

Un dia la Sílvia va comentar que seria una bona idea que recuperéssim les agendes de BUP i COU, aquelles que suposadament utilitzàvem per apuntar “Fer deures de mates”, “Llegir Revolució russa per dijous”, “Comprar llibre Machado”. Doncs no, nosaltres les utilitzàvem per fer veritables declaracions d’amistat, comentar entre vàries els nostres amors consumats o no, planejar si fèiem campana i per on ens escapàvem i tantes altres coses que vistes de lluny (o sigui, deu anys de distància) sonaven d’allò més repel·lent. Ja ens ho deien, ja... las pijas de letras! Jajaja!

Va haver-hi, però, una de les frases que té encara vigència. De fet, quan la va llegir la Gemma en veu alta i amb una entonació adient, no vam poder parar de riure. La frase: TOTS SÓN IGUALS, PERÒ NO TOTS LA TENEN IGUAL. IDEES CLARES, TITOLES LLARGUES.

La sentència “Idees clares, titoles llargues” la trobo brillant, sobretot quan penso que qui la va dir tenia llavors 17 anys. Evidentment això va desencadenar una conversa d’aquelles que es cataloguen com “de noies”. I és que, segons diuen, al món una es troba de tot! ;)

Tot aquest post per dir, en definitiva, que això de quedar amb les chupis, ja ho he dit en algun altre post, és una droga que m’encaaaaaaaanta, m'anima, em fa oblidar tot. Ho diu la Gemma constantment: “Quedar amb les chupis és sempre garantia d’èxit”. I tant, Gemma! Idees clares, titoles llargues!

dilluns, de setembre 18, 2006

M'agrada i punt

Hi ha coses que t’agraden i coses que no. No saps ben bé perquè, però és així. Què fa que hi hagi gent que adora els macarrons (mmmmm, m’encanten!) i gent que ni fu ni fa? Simplement t’agraden o no t’agraden!

O quan t’agrada algú: li veus els defectes, sí, però t’agrada aquella persona i no una altra! I penses..."amb lo fantàstic que és, com és que la resta de gent no s'hi fixa?" Simplement, hi ha gustos per tot!

Doncs el mateix em passa a mi amb el Pepe Rubianes! M’agrada, tot i els seus tacos (o potser pels seus tacos?), pels seus monòlegs al teatre i per la seva feina com a director de “Lorca eran todos”. Doncs sí, tu! A mi m’agrada el Rubianes i no m'agrada el Jiménez Losantos. No té més!

dimarts, de setembre 05, 2006

Back again

Ja tornem a estar per aquí, amb les piles carregades i amb la motxila plena de molt bons moments. El viatge als Estats Units, un dels que sempre havia volgut fer, ha estat tota una experiència. El millor, NYC. Quina ciutat! Realment I want to be a part of it… Una ciutat per passar-hi una bona temporada, sens dubte. Washington, amb tota la seva grandesa política, la seva majestuositat, tot i que la Casa Blanca “me la imachinava més gran!”.



Chicago, tot un descobriment. Ciutat ordenada, amb molta vida al carrer, amb una platja a tocar del Downtown.

Las Vegas, el paradís freak dels Estats Units. De nit té el seu rotllo, he de confessar. I una constatació: el joc vicia molt!!! Grand Canyon… hores i hores (i hores i hores) d’excursió que van valer la pena, tot i pensar en algun moment “taaaaaaaaaaaaan bé que estaria jo fent un cafè i un piti en una terrasseta…”. Les carreteres rectes i interminables del wild wild west. Els 43 graus de Death Valley i els instants d’”America profunda” de Beaty.

La immensitat de Los Angeles, amb les lletres de Hollywood de fons i les mansions de Beverly Hills i Bel Air (nit inclusa a un bar de Sunset Boulevard, allà on la Pretty Woman trobava el Richard Gere). La costa californiana, amb Santa Barbara, Carmel, Monterey i motels de carretera (amb piscina, això sí) amb una ambientació molt kitch! L’esplèndida hospitalitat dels nostres amfitrions de San Francisco, la Sara, el Mauricio i el Lobo. La ciutat dels tramvies, de les pujades i baixades i d’un barri gay encantador.

20 dies amb l’Ayma, el Pablo, l’Hèctor, el Joan i uns quants amb la Pilar. 3 setmanes que mai oblidaré. Merci guapos!!!!

(he intentat penjar més fotos, però el blogger no em deixa... paciència!)

Ah!! Fotos gentilesa de'n Joan!