Quant mes el miro mes guapo el trobo... Ayst!
dilluns, de febrer 25, 2008
Tot i repetir-me...
Com ha dit a la roda de premsa posterior... "Como mola mi pistola!". Ole, ole! Bardem campeon!
divendres, de febrer 15, 2008
El meu papa es el millor
No hay mal que por bien no venga. La contractura al coll em va permetre un gran moment dimecres amb el meu papa. Dimecres ell feia 63 anys (ens fem grans...)i com jo estava una mica chunga, em va portar cap a casa en cotxe (quico...). Al cotxe, ell i jo i Sinatra sonant. Ell adora Sinatra com ningu, de debo. Arriba a posar-se pesat, fins i tot. Jo estic convençuda que mon pare es va posar a estudiar angles ja de gran nomes per poder entedre les cançons de'n Sinatra. Ell ho nega, pero jo ho se.
Portava una estona sonant el CD, pero quan arriba a "I've got you under my skin" ens emocionem tots dos. Jo la començo a cantar i ell em va seguint. I cantem molt fort, i ell em va dient "escolta la musica de fons, les trompetes" i realment, posa la pell de gallina (brutal el subidon a partir del minut 2.06). Total, que en aquell moment, tiesa com anava, em vaig oblidar del coll, de la tensio i de tot plegat i era molt feliç de poder compartir amb ell aquell moment i aquella canço. I tot el dia del seu aniversari. Per molts anys papa!!
dimarts, de febrer 12, 2008
La frase de la tarda
"Nadie le hace sombra, porque todo es un desierto...."
No puc donar més detalls. Diguem que seria... políticament incorrecte!
diumenge, de febrer 10, 2008
Defender la alegría
Seria aixo, no?? Del Hope de l'Obama al "Defender la alegria" de Zapatero. La Scarlett aqui seria... el Miguel Bose!!
dijous, de febrer 07, 2008
Yes we can!
Tant de bo la campanya pel 9-M ens regalés un vídeo com aquest (de moment sembla que els spots electorals del PSOE els dirigeix la Coixet...)! HOPE, com diu Obama! Aquesta és la versió musical d'una part del seu discurs a New Hampshire, el 8 de gener passat. Val la pena.
dimarts, de febrer 05, 2008
Super Tuesday
Si el gran Robert De Niro (i George Clooney també) li donen suport... jo em reafirmo en Barack Obama. Tot i que no ho té fàcil. Tot i que una Hillary presidenta tampoc no em desagrada. Però des de bon principi em vaig fixar en ell i em va agradar. Una mica d'aire fresc. Una nova generació. Malgrat la fantàstica chapa de la Hillary (havien de ser uns Manolos, però el detall compta), jo sóc Obama.
I els nord-americans?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
