Acabo de xerrar amb el Rafa, de Colòmbia! M'ha estat preguntant per la Laia, la Yessica i la resta. Inevitablement m'han vingut al cap un munt de records del que va ser, i continua sent, el millor any de la meva vida. És com la gent d'aquests realities tipus GH, OT, etc.. Les emocions s'intensifiquen, es multipliquen, s'exageren potser. Doncs me'ls crec, perquè hi ha moments que dubto que el que vaig viure a Lyon durant aquells 9 mesos fos realment tan especial. Jo, però, prefereixo pensar que sí, perquè així ho sento i així ho recordem quan parlem els uns amb els altres, 4 anys més tard!
La picardia de la Gökce, l'alegria desbordant de la Cecia, la complicitat del Yuri, el carinyo que repartia la Irene, el munt d'hores compartides amb la Laia, les classes de francès amb el Massimo, les discussions polítiques amb el Rafa, les abraçades de la Yessica, les pallassades del Benno, els "selon vous..." del Ricc, el Guantanamera del Christophe, el somriure de la Tati... buff! No me n'oblidaré mai dels meus Combaraka!!
I tot això, en un marc imcomparable... O no?!
