dimarts, de gener 02, 2007

Dies entre Blanes i Cadaqués, molt tocats per la tramuntana ;)

Consumir els darrers dies del 2006 a l'Empordà no està gens malament. Fer-ho amb bona companyia, amb bons àpats, fantàstics entorns i amb un passeig en barca de Roses a Cadaqués, un luxe!!!!

De Barcelona a Port de la Selva, amb converses sobre l'alçada dels homes; de port a port i tiro porque me toca: fem una parada a Port Lligat tot just abans abans de dinar al far del Cap de Creus: conversa i riures a l'entorn de l'enamorament i uns suposats 15 minuts de plaer. Del Cap de Creus a Cadaqués, per fer baixar el dinar... sempre m'ha agradat aquest poble, i determinem que és, sens dubte, la vila (com a mínim de la costa) més bonica de Catalunya. Vespre a Roses jugant, llegint i dormint. Escapada al cine de Figueres per veure El Perfume, amb opinions dividides... què voleu que us digui... el llibre em va deixar molt millor regust que no pas la peli, lenta i previsible.

Dijous amb tres noves incorporacions al grup: excursió light a prop de Roses, passant pel Bulli (el Bulli existeix! Quina gràcia!); dinar pim-pam-pum i llarg passeig a la vora del mar. Tarda de jocs de taula a casa i sopar i més jocs també a casa. Riures a l'habitació meva i de la Clara: ens queda molt per fer!!!

Divendres burgès a més no poder, perquè ens hem d'enganyar: passeig en barca, prenent el sol xerrant amb l'un i amb l'altre, dinar en un restaurant boníssim a la vora del mar, amb paella, fideua i vi blanc. Tarda de jocs i tele, amb una partida inacabable al Uno. Sopar i malentesos per un iogur, i cervesa al Si us plau, bar mític de Roses i que em porta molt records!

Dissabte matiner i desconcertant amb la notícia de l'atemptat d'ETA... des del llit sentim la sintonia de Ràdio Nacional... sospitem que alguna cosa ha passat. El Cristian, el primer sempre en llevar-se i que ha anat cada dia a comprar-nos l'esmorzar a tots i els diaris (admirable, Cristian! Moltes gràcies!!!) ens informa.

Escapada de tres dies amb la vista posada a la nit de cap d'any, també a casa del Cristian, aquest cop a Barcelona. Festa nombrosa a l'entresol primera, però també al principal primera. Excursions surrealistes d'un pis a l'altre, riures, balls i petons inesperats. La meva nit va acabar allà... d'altres la van continuar a un local de Sagrada Família (ves a saber com va acabar la història ;) ). Tornada amb metro a casa (amb la frase lapidària del Joan de "és que ja estem a prop dels 30, Cris"), amb aquella olor a alcohol i a tabac tan característica (i desagradable!) dels moments post-festa. Dutxa de relax abans de posar-me al llit i dormir molt poques hores, amb una magnífica entrada d'any.

Feliç 2007 a tothom!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Escapar-se a un lloc bonic amb gent amb qui ens sentim bé és garantia d'èxit. Segur que aquests dies et van servir per agafar energies pel nou any. Així ho espero.
Ah!, i sobre això de l'edat... mmm... de debò, no us espanteu: puc garantir-vos que hi ha vida més enllà dels 30, haha! (d'acord, sí, amb "línies d'expressió", però vida al cap i a la fi!).
Petons,

PS: Per si algú no n'està al cas, "línies d'expressió" és el nom amb que, al segle XXI, es coneixen les potes de gall de tota la vida! :-)

Anònim ha dit...

Una gran entrada d'any!

Anònim ha dit...

Hola Cris, et torno la visita al meu blog! Tens molta raó que les vistes de Cadaqués des del mar no tenen preu (com deia aquell anunci de Master Card).

Jo també et llegiré més sovint, tot i que reconec que algun moment havia tafanejat, jajjaa!

Ahh, segueixo somriguent i ballant la Carrá... (para hacer bien el amor hay que venir al sur....).

Ciaoooo