Repeteixo: de gran vull ser rica. Cap de setmana a Roses. Barca i sol, sol i barca. M'agrada el mar. Dos dies de contacte constant amb l'aigua i el sol fan que pugui carregar les piles per funcionar una bona temporada. Redescobrir els teus amics, i ser els qui vam tancar el "Si us plau", un luxe. Parlar amb confiança i saber que hi són. I que hi ets. Nino i companyia, un plaer, com sempre! El Bardem no us arriba ni a la sola de les sabates!
Lluís Caelles, rateta. ;)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Només diré una cosa al teu escrit...
Nus a la gola i la pell de gallina!!!
T'ho dic en serio!!!
Per mi també ha estat un cap de setmana genial i un magnífic fi de sempre. Tot i que per culpa de la rateta amb direu NINU. Un mal menor
Petons i Roses (que no ROSAS) sempre seguirá on és.
"...Señor tu voz, que me llamó"? He d'entendre, doncs (a partir del títol) que el finde ha estat equiparable a una experiència religiosa? Déu n'hi do...!!
Caelles, és clar, lo tenia en la punta de la... lengua, claro! Mira que hi he somiat i tu amb aquest paio!
Per cert, si que té mèrit tancar el Si Us Plau, amb lo amables que són allà!
Un bon finde, si senyora!
P.D.1 Podriem dir que els Viver sóm com el clan Bardem?? (salvando las distancias, jajaja)
Ninu a rateta: Tens tota la raó amb el Clan Bardem!
Ah! i ja t'ho dic ara Cris, el pròxim cop que tanquem el sisplau per celebrar-ho tancarem la Picasso!!! La mítica discoteca de RosEs que ha vist als Viver crèixer tal com són!!!!!
Es casi una experiencia religiosa, lalala! Macaaaaaaaa, quedem aquesta setmana????!!!!! Dijous?! Divendres?!
El clan Viver és estupendo, ninu i rateta!! Si fins i tot he agafat carinyo a l'Espanyol gràcies a vosaltres! ;)
Publica un comentari a l'entrada