Quan menys t'ho esperes, entre txacolis (3?) i txistorres, es generen converses inesperades i moooooolt desitjades. De les que m'encanten, vaya....
I sorgeixen frases com:
"Être amoureux c'est une manque permanente" (à la France me remito)
Per d'altres no seria això, però en tot cas cadascú ho sent de la seva manera i simplement
"De vegades passa que amb algú sents "algo singular", que no li diries amor"
I tot per acabar concloent que:
"ELLS mai no prenen decisions"
I no direm res més. Sinó, haver vingut al Maitea, tu!
(i el millor, jo m'he limitat a escoltar, opinar, i ningú m'ha preguntat per la meva vida amorosa-sentimental-eroticofestiva!)
Anònims, en aquest post cau un comment fijo, no??? Jajajaa!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
vinga comentari eròtico-festivo!dels que t'agrada que et faci a l'orella... je,je
bo el txacoli? i el talo? ;)
Què vol dir que ningú no et va preguntar per tu i la teva vida? El que passa és que ets bona en l'art d'escaquejar-te! I no ets la única!
De talo no en vam menjar! El txacolí impressionant, el d'ahir!!! I la txistorra, en som fans!
:) Clara, i tu ets un niu d'històries!!
Aquest son els moments que trobo a faltar! txacoli,txistorres i la Dream Team d'amics!
Bisous parisiens!
Chupi!!! Aqui estamos, ja ho saps!!
Barcelona, el txacoli, les txistorres i nosaltres estarem sempre aqui!!
Bisous, amor! Nos vemos... en Paris?! I hope so...
Publica un comentari a l'entrada