Visca el Barça!

El millor d'anar al Camp Nou dissabte (oeoeoeoe!) va ser tenir mon pare, home seriós i tirant a tímid, al meu costat, mirant-me i cridant "Ho haveu vist, ho haveu vist?!! La mare que els va parir!!" quan Messi (el meu Déu des de fa un parell d'anys) va marcar el segon gol. Impagable moment. El senyor de la fila del davant, puro en boca, clar, encara riu!

Impagable també el moment abans de començar el partit. Tinc un noi d'aspecte paquistaní al meu costat que, en sonar l'himne del Barça, es posa dret i el canta com si li anés la vida. De pe a pa se'l sap! Quiquíiiiiiiiisim (i guapíssim el noi! :)) A mi aquestes estampes, què voleu que us digui, em molen. El paqui, però, s'ha equivocat de seient, i acaba marxant. S'asseuen al meu costat dos suecs, pare i fill. Viuen el partit amb una entrega que riute'n dels socis de tota la vida... (perquè els socis de tota la vida, desenganyem-nos, s'estimen el Barça, sí, però animar animen un cop el partit està guanyat!). Llavors és quan pren sentit el "tant se val d'on venim, si del sud o del nord" i te n'adones que el futbol, i el Barça, són una molt bona eina d'integració.

El més impagable del partit, clar, va ser la victòria, merescudíssima, del Barça, i quedar a 12 punts del Madrid (i poder veure el torso desnudo de l'Etoo, que pas mal, tu!). Si hagués pogut veure al Bardem d'a prop, que estava a la llotja, ja hauria estat l'hòstia! ;) Lo dicho, visca el Barça!