Maca, maca i maca. Així és la Jové. Reina entre les reines, la Jové m’aporta alegria, serenor, intel·ligència i vida, molta vida. La Sílvia és sens dubte de les persones amb qui he passat més temps a la vida, i això, clar, fa que sigui literalment impossible escollir un moment compartit amb ella. Els caps de setmana al pis del carrer València, on el sofà ja tenia la meva forma, l’estiu a Escòcia, amb la chupi Planas, San Fermín (x2), els cines de divendres vespre als Icaria, els gairebé tres anys vivint juntes al chupis-pis, compartint dinars, sopars, sofà, manta, tele i converses, mil; els sopars de chupis, que tant necessito.
La Jové, mira, sempre hi ha estat i continua sent-hi. I quan no hi és, la busco, perquè la trobo a faltar.
Resumint, les chupis hem anat sempre juntes per la vida i ens ha anat la mar de bé. Llavors, per què no continuar igual?
La Jové n’ha fet 30 i ho va celebrar dissabte amb un soparet campestre estupendo, i unes copichueles encara més estupendes a la terrasseta de plaça Molina-sur-mère!
Felicitats, chupi. T’estimo mogollón (like a jamón!) ;)
(Serra! Fotos, please!!)
