Siempre se repite esta misma histooooooooria!

Recollint el que escriu la Nàdia al seu post d'ahir, jo també faig cada dia el mateix. I he de dir que m'agrada. He passat èpoques en què això de la rutina se'm feia una muntanya, em posava trista i, sobretot, em feia por allò de "siempre se repite esta misma histooooooooooooria". Des de fa setmanes, o mesos, o no sé a partir de quan exactament, he après a gaudir de la quotidianitat, de fer cada dia el mateix, sense més. Potser és que el canvi de feina m'hi ajuda; potser és que viure sola (perdó, perdó, sola no! Amb la chu!), sense els pares, vull dir, em permet un marge de llibertat molt meu dins de la rutina. O potser és que simplement m'estic fent gran i això del dia a dia m'agrada.

Confesso, però, que també disfruto molt dels moments en què aquesta quotidianitat es trenca... aquesta setmana, per exemple, el fet d'anar a sopar fora amb el grupillo dimecres em va animar el dia, sobretot gràcies als instants brillants de la Clara i la seva deshinibició! O amb una cosa tan simple com veure OT dijous, amb la Sílvia i jo pegant un crit quan el Jesús Vázquez (a sus pies!) va dir "Víctor!" (sí, què passa! M'encanta OT!). O dinant amb el Ferran com a mínim un cop per setmana per explicar-nos les nostres petites penes i riure'ns una estona de nosaltres mateixos. O amb la trucada de l'Edu dilluns passat dient-me que li havien donat la feina al CIDOB (ho celebrem, no!??!!). O amb el dinar de dissabte passat a Mieres tots junts. O aquest matí mateix, que m'he llevat després d'onze hores de son (ueeeeeeeeeeeeeeeeee!), he esmorzat i, amb "Nada de esto fue un error" a tope m'he fotut a netejar el pis. Sí, amb això també he disfrutat. Perquè, sense voler-me posar trascendent ni voler semblar un anunci de compreses, d'això es tracta: de gaudir del moment, encara que sigui netejant els vidres de la finestra, xerrant amb la Sílvia mentres veiem apassionadament Ventdelplà, dinant amb els meus pares els diumenges o llegint un altre llibre del Murakami. Perquè tinc molta sort de tenir la vida que tinc.