Què gran és el cine!

Ostres... tant com m'agrada el cinema, i m'he adonat que encara no he escrit cap post que en parli!

Últimament cada cop que he anat al cine n'he sortit molt satisfeta. Ahir mateix vam anar amb la Sílvia i l'Andrea a veure Match Point, del Woody Allen. Si bé la història no és gran cosa (família bé de Londres-parelles-infidelitat-ambició-desesperació), els personatges estan molt ben triats i l'ambientació és molt bona!! (aiiiiiiiiii, quines ganes em van entrar d'anar a Londres!!!!). Fantàstics, sobretot, els protagonistes: la Scarlett Johanson (guapíiiiiiiiissima) i el Jonathan Rhys-Meyers (no tan guapo com ella, perquè mentir!), però amb una interpretació que et feia posar en la seva pell.

El que deia.... darrerament al cine m'ho passo bé. La setmana passada, per exemple, vaig anar a veure Princesas. Gran pel·lícula, de veritat, amb unes actuacions magistrals, sobretot de la Candela Peña, que està impressionant. Aquest home, en Fernando León de Aranoa, aconsegueix fer-me emocionar de veritat. Si bé molta gent comentava que Los lunes al sol tenia molt de demagògic, jo, què voleu que us digui, vaig disfutar un munt amb la peli i amb els seus personatges, sobretot amb el gran Javier Bardem (a sus pies... quin home, tu!!!!). Reconec, però, que potser sí tenia un punt de demagògia.... Princesas, però, gens! Combina a la perfecció la cruesa de la prostitució, elevada a 1000 si a sobre ets immigrant, i l'humor entranyable dels personatges d'aquest món. Una peli d'aquelles per tenir en DVD i anar-la veient de tant en tant per saber que el bon cine no cansa mai!

Més recomanacions... doncs aquestes darreres setmanes també he vist dues altres pelis espanyoles: El método, que sí, està bé, però si ja coneixes la història (al Teatre Poliorama la tornen a fer) no et sorprèn. Ara bé, els personatges que competeixen pel lloc de treball estan moooooolt ben triats! No em puc imaginar El método amb uns altres actors.

L'altra peli, 7 vírgenes. Sublim també. La persona amb qui hi vaig anar va sortir una mica emprenyada del cine perquè la història la va trobar fluixa i a més, deia, no va entendre res (literalment, eh! Parlen un andalús molt tancat, i de barri marginal... total, que si no estàs atent és fàcil perdre't). Els protas, malgrat ser joves (el Bola està guapíssim!) estan impressionants, i la història es resol de manera inesperada.

Paro, que em venen a buscar per anar a dinar. Només una cosa: aneu molt al cine! Malgrat les cues, i els preus, i les crispetes sorolloses, i sobretot, l'aire condicionat (perquè sempre fa fred?!),... què gran és el cine!