divendres, de març 10, 2006

Amb Lorca al cor

VIÑETAS FLAMENCAS

MEMENTO

Cuando yo me muera, enterradme con mi guitarra bajo la arena.
Cuando yo me muera, entre los naranjos y la hierbabuena.
Cuando yo me muera, enterradme si queréis en una veleta.
¡Cuando yo me muera!



En Pepe Rubianes m'ha sorprès amb el seu muntatge de "Lorca eran todos". Una filera de cadires a l'escenari, deu joves intèrprets i una ballarina són suficients per desgranar, a mode de crònica, els últims dies de la vida del poeta Federico García Lorca. La veracitat de les paraules que es diuen a l'escenari fa que més d'un cop se't posi la pell de gallina. Senzillesa i inteligència. L'obra ens presenta un Lorca amb una personalitat desbordant, vital, amb una simpatia contagiosa, però alhora pres del malestar, del moment en què li va tocar viure. Un inconformista optimista a qui no van deixar anar més enllà.

"Van matar l'home més important d'Espanya", diuen en un moment de l'obra. No sé si el més important, però sí un gran poeta i dramaturg. És un tòpic, però és cert: sort que ens queda el consol de tenir les seves obres.

1 comentari:

Nadia ha dit...

Nena, encara tinc la pell de gallina...