13, 14 i 15!!!!

Per fi m’he estrenat. Les meves primeres Santes ! Tot i que només he viscut l’ambient d’una nit, ja començo a entendre el perquè d’aquesta passió dels mataronins cap a la seva Festa Major. Jo hi vaig anar el dia 25, dia de la Crida i del Desvetllament Bellugós.
El desvetllaquè?! De l’Ajuntament a la plaça Santa Anna i viceversa (nens, ja em sé noms de places tot!). Un munt de gent, a no sé quina temperatura, apretadets tots, seguint la familia Robafaves. Ajupits….Un, dos, tres, … 13, 14 i 15! Oeoeoooooo, oeoeooooo, oeoeoeooooooo, oeoéeeeeeeeee! I de sobte saltant com a bojos! El primer cop vaig pensar, ho confesso, “on m’he fotut!”, però admeto que després em vaig deixar contagiar per la bogeria col·lectiva i quan la capa del Robafaves em va tocar el braç li vaig dir a la Nàdia tota emocionada “M’ha tocat, m’ha tocat!!!”. Oeoeoooooooo, oeoeoooooo!!! D'això se'n diu treure partit dels gegants! Ells són els protagonistes, i la gent, entregada, els segueix allà on van!!

Gràcies Nàdia, Francesc, Joan, Miguel i Gemma per acollir-me taaaaaaaaaaan bé. L’any vinent, repeteixo!!!

Somniant...

Vaig marxar de casa seva enfadada i trista, sense cop de porta això sí… Vaig baixar les escales aguantant-me les ganes de plorar. Vaig sortir al carrer. Serien les dotze menys algo. Les finestres i els balcons de les cases del carrer eren obertes. La seva, crec, també. Jo, que m’agrada el cinema, m’esperava un fotograma de pel·lícula italiana, en què em digués “no marxis! Queda’t!”. Evidentment, no ho fa. Camino a poc a poc. Giro la cantonada. I la vida a Barcelona continua, malgrat tot. Em fumo un cigarro i penso que aquell numeret era digne de peli de Ventura Pons. I ben d’hora al matí no sé si tot ha estat un somni o no. Hi ha un missatge seu al mòbil. Llavors, tot això va passar?!

Nit d'estiu

No hi ha millor final de celebració que anar a la platja, de nit, tots junts, i fer un bany a la llum de la lluna! Fly me to the moon and make me play among the stars... ;)

Maïté, Yvan, que sigueu molt feliços!