La subjectivitat té límits
i tots, o gairebé tots, hi vam estar d'acord.
Una gran nit.
Tothom té un camí i una manera de fer. "My way" no és més que això: un diari, una manera de veure les coses i un parlar a través del teclat. Perquè sempre m'ha costat menys escriure que parlar. I perquè m'encanta aquesta cançó de'n Frank!
7 comentaris:
Efectivament, la frase va tenir bona acollida: "la subjectivitat té límits".
Ara, i tenint en compte les converses d'ahir nit, em pregunto: i el desig, que en té de límits?!
I jo afegiria "El bon gust del Joan, també té límits".
El desig només té els límits que cadascú li volgui posar... i étant donné que la imaginació no en té de límits...
"vulgui"
El desig és de difícil control, però no incontrolable. I crec que ets tu mateix, com diu l'Albert, qui estableix els límits, si és que els vols establir, clar.
A ver, el usuario anónimo ése... Identifíquese.
Almost 14 days later, I miss your posts so much!
o potser, per motius obvis, en aquesta ocasió hauria de dir-te...
Nach 14 Tage vermisse ich deine Kommentäre soviel!!
www.practikenalemanen.com
Publica un comentari a l'entrada