Una mica de la Buil

La Quevedo, que sempre em fa fer coses i dir coses, em llança un meme que consisteix a explicar coses que els lectors del meu bloc potser desconeixen de mi... Les coses inconfessables, evidentment, me les quedo. Aquí va una petita tria de curiositats de la Buil:

1. Jo, noia super aplicada a l’escola (ara ja no tant), amb notes no de matrícula però sí una mica repel·lent, perquè ens hem d’enganyar, vaig suspendre dibuix, no per fer-ne malament un, sinó per haver-ne falsificat un! Volia fer passar un de l’any anterior que m’havia quedat bé amb el d’aquell any, perquè anava justa de temps per entregar-ho. El tic de “corregit” el vaig esborrar amb típpex (sóc una mica chapuces, ho sé), I això, evidentment, em va delatar. “González, això no m’ho esperava de tu”, em va dir la mare Mercè. Pobra dona…

2. Vaig guanyar els Jocs Florals a tercer de BUP amb un relat sobre Cadaqués. Quan vaig conèixer aquest poble, m’hi vaig quedar enganxada. El vam descobrir junts els meus pares i jo, i recordo les passejades que hi anàvem a fer cada dos per tres, només a passar el dia. Doncs a 3er de BUP em va donar per escriure sobre Cadaqués, com si jo hi visqués, com si la meva família hi hagués viscut tota la vida. I vaig guanyar! Quina ilu em va fer… Si em toca la loteria, em compro una casa allà, tu!

3. Tot i que ja sabeu que el Barça és una de les meves passions, jo, de petita, deia que era de la Unió Esportiva Sabadell. Per què? No ho sé. Que tinc família a Sabadell jo? No. Que em portava records especials, potser? No. Que volia viure a Sabadell de gran? No. No per res, però jo no hi havia estat mai. Ara, passats els anys, quan ho recordo, penso que potser era perquè m’agradava la paraula Sabadell. Les “ll” sempre m’han agradat.

4. Podria sobreviure només menjant formatge i bevent vi negre. Un dia, una amiga meva (ara no direm el nom) va comentar que “seria feliç f…ant amb un noi que va conèixer, bevent vi i fumant. I ja està. Així tota la vida!”. Doncs jo hi incloc el formatge per arribar a la perfecció, al més estil bohemi-parisí estereotipat. Un home-home, formatge, vi negre i tabac! Mmmmmmmm! Potser tota la vida no, però sí seria un cap de setmana ideal!

5. De petita volia ser carnissera o xarcutera, amb la meva paradeta en algun mercat de Barcelona. Suposo que el fet que sempre m’ha agradat la carn, I també els embotits I el formatge, hi influïa. En canvi, no m’atreia gens el tema peixateria, o verduleria, o fruiteria. Mica en mica, però, la idea de llevar-me a hores intempestives I el sacrifici que representa tenir una parada en un mercat va fer-me “destrempar” i vaig optar per altres camins.

I ja està, tu... Meme fet! Li passo el marron al Joan, destinatari ja habitual dels meus memes, i a l'Eli, que amb això d'emancipar-se no deu tenir massa temps per escriure, però mira, per quan puguis, Eli! I a una nova adquisició, en Francesc, cosí del meu amic Cristian i company de balls per cap d'any!