dilluns, de febrer 19, 2007
Dies i dies
Com deia fa uns dies algú, hi ha dies i dies... Tot i que aquest dilluns l'he començat amb bon peu (estar fent aeròbic a les 7'15h del matí, tot i que sembli impossible, m'ha ajudat a començar amb energia), estic en hores baixes ara mateix. Potser és que és dilluns, i això, de per sí, em deprimeix. O potser és que hi ha coses que no han anat com esperava que anessin. O potser és que aquest cap de setmana no he dormit tant com m'hauria agradat (la meva mitjana de 12 hores de son els caps de setmana és sagrada per mi!!). O potser és que simplement, hi ha dies i dies, i demà tornarà a sortir el sol. Suposo que sí, no?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
I tant que tornarà a sortir el sol, no ho dubtis. La vida és això, un Dragon Khan continuat. De tota manera, la nostra societat ens fa creure que només s'és feliç en els dies assoleiats i, per això, quan en tenim un de gris ens sentim desgraciats. Cal aprendre a veure la llum en els dies grisos!
Doncs avui ha sortit el sol, però jo estic més xof que ahir,amb migranya inclosa... ayst, quins dies...
Publica un comentari a l'entrada