diumenge, de març 08, 2009

Aúpa Bilbao!

Hi ha llocs i gents que et generen bon rotllo, no saps ben bé perquè. Abans d'haver anat mai a Bilbao jo sabia que era una ciutat que m'agradaria, per la seva història, per la manera de ser dels bascos, per la seva filosofia de vida, per la seva capacitat de reinventar-se. Aquest cap de setmana ha estat el meu segon cop a Bilbao (envaïda per banderes de l'Athletic all around), i m'hi he trobat com a casa. Un cap de setmana diferent, curt, però intens, això sí. I molt especial en molts moments. Visitar llocs que han estat i són especials per algú fa que te'n sentis part d'alguna manera. Que algú t'expliqui la seva visió de la ciutat, algú que la coneix pam a pam, que en coneix l'abans i el després, ajuda a entendre no només la ciutat, sinó el caràcter d'aquest algú i la seva manera de veure el món. Un luxe poder compartir aquestes històries!

Com diuen, allí donde fueres, haz lo que vieres. Pintxos-zuritos per la zona de Deusto, pintxos-zuritos per Pozas, i ja comences a notar que vas tocada. Però cal seguir el ritme, que estamos en Euskadi, hombre, i aquí, amb perdò, mariconadas las mínimas. Seguim la tònica de zuritos-pintxos al Casco Viejo sota el txirimiri continu del País Basc. Parlem, riem i recordem. Un luxe, lo dicho. Et diuen que de gran seràs com la Milagros Pérez-Oliva, i que tens un algo de Marilyn (jajaja!), i amb això et fan feliç. Et diuen també que de gran vol ser un professional d'experiències viscudes. Toma ya! Vols continuar la festa, però estàs cansada i "ja tenim una edat"(uns més que altres, tot sigui dit), i el cap de setmana no s'atura a divendres. Llavors decideixes acabar la nit mirant la ria de Bilbao (ole, ole i ole!) amb un somriure d'orella a orella! I te'n vas a dormir feliç.

Dissabte diluvi universal davant del Guggenheim i, per casualitat, acabes prenent-te un cafè al bar del Domine. Allà fas una posada al dia de tot plegat i intentes organtizar la jornada. N'hi ha una, la Jové, que amb la insistent pluja aposta per agafar el tramvia (per ella sempre serà ferrocarril) i anar donant voltes, cual jubilado. Para la pluja i caminem, caminem. I anem a dinar i certifiquem que, a Euskadi, tot és a lo grande! M'encanta aquest pais! Momento modorra post-dinar que acabem superant amb el cafe i el txirimiri constant de la passejada de la tarda.





20h del vespre, comença la nostra nit, amb el partit del Barça i l'Athletic. T'apalanques a un bar, dreta, zurito (zurullo segons la Jové) en mano (y otro, y otro, y otro) per veure la victòria del Barça, intentant no dir "uiiiiiiiiiiiii!" o "gooooooooool!" per a que no et mirin malament. Però els bascos, com he dit, són majos per definició, i amb haver arribat a la final de la Copa del Rei ja estan més que contents.


Decideixes anar a un altre bar, i a un altre, i a un altre, i l'euforia comença a disparar-se quan es parla del sexe i el no sexe (ayst!), i de mil i una cosa més que ara no recordo, perquè estava una mica flotant jo. I anem a la Granja, descobriment de la nit anterior, i ballem i ballem, i parlem per telèfon (oeoeoe!!!), i esgotem la nit al local.


Diumenge decidim anar fins a Portugalete i visitar el Port de Bilbao. Passeig agradable, amb Lost de fons. De camí la Jové descobreix que Sestao existe i que n'hi ha que fa temps que sabíem de la seva existència. L'Estany, mentrestant, ens explica la diferència entre vestit i jersei, tot i que jo no ho acabo de veure massa clar... Dinem pintxos, como no, i ens espavilem per anar cap a l'aeroport. El cap de setmana de Bilbao (this is the weekend of Bilbao, Bilbao, oh yeah!) ha acabat. M'enduc, però, un munt de punts a tenir en compte:

- Bilbao sense zuritos no és Bilbao.

- Els pintxos a Bilbao són pitxos de debò i no et claven una burrada per a cadascun d'ells

- A Bilbao s'hi viu bé

- Aúpa Athletic totaaaaaaaaaaaaal!

- La Coca-Cola Light és Coca-Cola a dieta

- Si demanes un entrepà petit de formatge per esmorzar te'n porten 6 i grans

- Que et portin l'esmorzar a l'habitació és car

- Els bascos porten arrecada d'aro

- Petons en basc és Muxua. Maco, eh!


I un munt de coses més que millor que descobriu vosaltres mateixos!!!!

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Estava esperant aquest post, i no m'has fallat! Maco, maco... I la combinació entre una cosa i l'altra, perfecta!

Clara ha dit...

Carai, quina supercrònica! Ens saps, eh, de fer dentetes?! ;-) M'alegro que us anés tan bé!

Cris ha dit...

Encantada de no haver-te fallat, Anònim! (per cert, no caic en qui ets..)

Clara! En poc més d'un mes faré dentetes amb Pariiiiiiiis! :) Et toi, tu seras là, quoi!

Carme ha dit...

Ai Cris quina enveja! Em donen ganen de marxar ara mateix! Jo al maig marxo cap a Pragaaaaaa (4 días del ala!). Tinc moltes ganes!

Molts petons reina!

Cris ha dit...

Ai, Carme! Per poc que puguis visita Euskadi! És tan i tan maco!!!! Els paisatges, la gent, el menjar... S'hi ha d'anar!! És visita obligada!

Ala, què guai Praga! Mira, és un lloc que tinc pendent! Tothom que hi ha anat torna encantat!!!

Petons i bon cap de setmana!

Anònim ha dit...

impressionant Bilbao amb tu!!! ;)
ho haurem de repetir!
petons!

Cris ha dit...

Curt, massa curt el cap de setmana. Per tant, cal repetir-ho JA!!!

Eusko muxua!

rits ha dit...

apa, quin cap de setmana més intens!!!!!!
pel què expliques us ho vau passar d'escàndol! me n'alegro!

(a mi els bascos em perden,.... no puc fer-hi res...., els trobo a tots escandalosament atractius)

muxua!

Cris ha dit...

Molt i molt intens!!! Rita, jo ADORO els bascos!!