Printemps à Paris

Si "Paris vaut bien une messe", la Maïté i la Clara bé que valen un cap de setmana a Vincennes-Paris!!! Voilà, ens plantem a casa la Maïté previ retrobament amb la Clara (Vueling és un petit món a CDG), i acomiadem l'Yvan, que marxa de comiat de solter... "Soyez saches!"...

Weekend de filles (ole, ole!!!). Canal Saint Martin divendres vespre, amb converses acalorades i amb la Clara i sus aspavientos habituals i que tant ens encanten. Ella busca un restaurant vietnamita, però resulta ser cambodtjà i està més que ple. Place Sainte Marthe i la seva cambrera mig loca són la millor opció. Ens acompanya el Joan, amic de la Clara, i l'Elisabeth i l'Adrien.

Esmorzar por todo lo alto dissabte. La Maïté, solete ella, s'ha llevat abans i ha comprat croissants, pains au chocolat, baguettes i embotit per tota la població de Vincennes i part de l'estranger! Dutxades i estupendes nosaltres, ens dividim (havent saludat al maire de Vincennes, que tenim un nivell, eh!). La Clara amb el Víctor i el seu restaurant amb chef de renom, Maïté et moi, passeig pel Marais, shopping de vestidet i mocador i llarga conversa a la creperie "de sempre". L'après-midi continua amb passeig cap a Louvre-Rivoli i Tuileries, on ens trobem amb el Víctor i la Clara per anar cap a Saint Germain i prendre un cafè en honor de l'Albert, a prop de Sciences Po. Tarda completeta perquè, a més, la Clara troba uns pantalons molt Clara chez Chatawak.

De retour cap a casa, per arreglar-nos i anar al restaurant Chez Jacques, au XVème. Jo, que sóc molt obedient i disciplinada, les seguia. Et voilà, que arribem al pont per on passa el metro, on el Marlon Brandon corria a Último tango en París (mmmmmmm!), i baixem a la quai de la Seine. Regal sorpresa d'aniversari de Clara i la Maite: taula per tres en un creuer-restaurant al llarg del Sena. Dues hores de glamour passant pels lloc més emblemàtics de París, copa de vi en mà. Il·lusió immensa i un luju poder-ho compartir amb elles. Again, mil gràcies, reines!!

Diumenge em desperto la primera i m'impregno d'energia. Amb ganes d'anar al mercat i comprar fromage (què seria la vida sense ell? Resssssss!!), paté, i tot el que necessitem per fer un brunch de traca i mocador amb el Víctor i l'Adrien de convidats. Sense temps per fer la siesta (ayst!), l'Adrien ens acompanya a Bercy, tot buscant una tortuga d'aigua per la Maite. Quicaaaaaaa, no hi ha tortugues. Passeig per aquest París nou i tornada cap a casa per veure una mica la tele, xerrar i fent el manta al sofà. Fins les 19h, que ens toca acomiadar-nos fins la prochaine, que serà dintre de molt poquet.

Resum de tot plegat: París bé val que, com a mínim, hi anem un cop l'any, no Clara?

(Fotos gentilesa de la Clara)