Us presento la Moa culé! Suuuuuuuuuuuuper guapa!!!!Que tinguem sort...!!!
dimecres, de maig 27, 2009
dilluns, de maig 18, 2009
La Sobrino i els seus “casi 30”
Com que els 29 són igual de dignes (o més) que els 30, la Sobri va celebrar-los dissabte a lo grande amb una pila d’amics seus. Porque ella lo vale, i tant!
La Sobri, descobriment del petit món freak de la Pompeu, és l’ALEGRIA amb majúscules, el somriure constant, els consells més savis i la companya més infatigable de cerveses. La Sobri no és “chupi” oficialment parlant, però com si ho fos... És d’aquella gent de la que no vull prescindir, perquè m’aporta energia, molta, i de la bona!
Lo dicho, la Sobri va reunir-nos a casa seva al voltant d’una mega barbacoa amb 6 (6!) pastissos de postre, croissanets de xocolata, polines i mil i una cosa més súper dolces, com ella! (oooooooooooooh! Toma cursilada, Sobri!)
Ai, mi Sobri!!!! Qué haría yo sin ti?!!! Felices 29, rubia!
La Sobri, descobriment del petit món freak de la Pompeu, és l’ALEGRIA amb majúscules, el somriure constant, els consells més savis i la companya més infatigable de cerveses. La Sobri no és “chupi” oficialment parlant, però com si ho fos... És d’aquella gent de la que no vull prescindir, perquè m’aporta energia, molta, i de la bona!Lo dicho, la Sobri va reunir-nos a casa seva al voltant d’una mega barbacoa amb 6 (6!) pastissos de postre, croissanets de xocolata, polines i mil i una cosa més súper dolces, com ella! (oooooooooooooh! Toma cursilada, Sobri!)
Ai, mi Sobri!!!! Qué haría yo sin ti?!!! Felices 29, rubia!
dimecres, de maig 13, 2009
Chupi Planas and the paella!
La Gemma Planas (bis), Comen per a algunes (m’encanta, i queda clar ens els vídeos nocturns de Sevilla), és una persona molt i molt especial per la Gonsáles. La Planas va aparèixer amb la Monchi a BUP, i mica en mica vam veure que coincidíem en moltíssimes coses (totes dues volíem ser Pilar Calvo...????). I així, pim pam, com qui no vol la cosa, han passat... uns quants anys, i aquí estem tu, celebrant els seus 30!
Chupi sense Fronteres, la Planas és cada cop més amiga dels seus amics. I no és que abans no ho fos, sinó que ara ens ho vol demostrar molt, abraçant-nos molt, petonejant-nos més, i dient-nos cada dos per tres quant ens estima. I a mi que m’encanta que me les diguin, aquestes coses (tot i que jo, admeto, les dic poc..)!
Amb ella he viscut molts i molt bons moments, i sobretot llargues converses i posades en comú de dubtes i pors, d’anècdotes i rises mil. La Planas (com la resta de chupis, de fet) sap escoltar molt i molt bé i reclama que li expliquem com estem a cada trobada chupinil. Vol estar “al tanto” del nostre dia a dia, dels nostres problemes, saber què ens passa pel cap. I nosaltres estem pendents d’ella, of course.
La Planas va reunir als seus dissabte al voltant d’una paella, i tot i que la tuna no era per a ella, el final de festa a la terrassa de La Miranda del Museu va ser de pel·lícula amb final feliç: la Serra i l’Alberto ballant un agarrao al ritmo tunero, el David ballant amb la filla de la Laura (primera celebració on hi ha nens convidats!! Ens fem grans, Planas!), la gent fent-se fotos, altres demanant les Munich Moritz (Comabella, et torno a dir els números de peu?), i molt bon rotllo en l’ambient. Som gent maca, què collons!
Feliços 30, Planas. Estàs estupendíssima, com sempre de fet. T’estimo molt, reina.
Chupi sense Fronteres, la Planas és cada cop més amiga dels seus amics. I no és que abans no ho fos, sinó que ara ens ho vol demostrar molt, abraçant-nos molt, petonejant-nos més, i dient-nos cada dos per tres quant ens estima. I a mi que m’encanta que me les diguin, aquestes coses (tot i que jo, admeto, les dic poc..)!
Amb ella he viscut molts i molt bons moments, i sobretot llargues converses i posades en comú de dubtes i pors, d’anècdotes i rises mil. La Planas (com la resta de chupis, de fet) sap escoltar molt i molt bé i reclama que li expliquem com estem a cada trobada chupinil. Vol estar “al tanto” del nostre dia a dia, dels nostres problemes, saber què ens passa pel cap. I nosaltres estem pendents d’ella, of course.La Planas va reunir als seus dissabte al voltant d’una paella, i tot i que la tuna no era per a ella, el final de festa a la terrassa de La Miranda del Museu va ser de pel·lícula amb final feliç: la Serra i l’Alberto ballant un agarrao al ritmo tunero, el David ballant amb la filla de la Laura (primera celebració on hi ha nens convidats!! Ens fem grans, Planas!), la gent fent-se fotos, altres demanant les Munich Moritz (Comabella, et torno a dir els números de peu?), i molt bon rotllo en l’ambient. Som gent maca, què collons!
Feliços 30, Planas. Estàs estupendíssima, com sempre de fet. T’estimo molt, reina.
dijous, de maig 07, 2009
Tots els camins duen a Roma!!!!
Nit boja la d'ahir. Cassolana, però boja! Escoltar els partits per la ràdio té el seu punt. El 2 a 6 històric al realmadriddemerdaesteuacabatshosabeuoi? -tot junt- el vaig viure a l'autopista, venint en cotxe cap a Barcelona. Ahir nit estava tan nerviosa, amb RAC 1 de fons, que em vaig posar a escombrar, fregar, posar rentadora. No em podia estar asseguda. Amb el gol d'Iniesta em vaig tornar loca absoluta. Vaig cridar molt. Vaig saltar encara més. Casi em foto de lloros contra la taula del menjador. Vaig sortir a la finestra per cridar molt. I tothom cridava molt. I tot era molt maco. I Visca el Barça!!!! El millor del partit, a part del gol d'Iniesta, clar, Pep Guardiola corrent per la banda per celebrar el gol!!! I love this boy! A casa la Buil es va obrir el cava ahir!Ara, a Roma. Ja us dic jo que aquest és l'any del YES WE CAN!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
