Chupi Planas and the paella!

La Gemma Planas (bis), Comen per a algunes (m’encanta, i queda clar ens els vídeos nocturns de Sevilla), és una persona molt i molt especial per la Gonsáles. La Planas va aparèixer amb la Monchi a BUP, i mica en mica vam veure que coincidíem en moltíssimes coses (totes dues volíem ser Pilar Calvo...????). I així, pim pam, com qui no vol la cosa, han passat... uns quants anys, i aquí estem tu, celebrant els seus 30!

Chupi sense Fronteres, la Planas és cada cop més amiga dels seus amics. I no és que abans no ho fos, sinó que ara ens ho vol demostrar molt, abraçant-nos molt, petonejant-nos més, i dient-nos cada dos per tres quant ens estima. I a mi que m’encanta que me les diguin, aquestes coses (tot i que jo, admeto, les dic poc..)!
Amb ella he viscut molts i molt bons moments, i sobretot llargues converses i posades en comú de dubtes i pors, d’anècdotes i rises mil. La Planas (com la resta de chupis, de fet) sap escoltar molt i molt bé i reclama que li expliquem com estem a cada trobada chupinil. Vol estar “al tanto” del nostre dia a dia, dels nostres problemes, saber què ens passa pel cap. I nosaltres estem pendents d’ella, of course.

La Planas va reunir als seus dissabte al voltant d’una paella, i tot i que la tuna no era per a ella, el final de festa a la terrassa de La Miranda del Museu va ser de pel·lícula amb final feliç: la Serra i l’Alberto ballant un agarrao al ritmo tunero, el David ballant amb la filla de la Laura (primera celebració on hi ha nens convidats!! Ens fem grans, Planas!), la gent fent-se fotos, altres demanant les Munich Moritz (Comabella, et torno a dir els números de peu?), i molt bon rotllo en l’ambient. Som gent maca, què collons!

Feliços 30, Planas. Estàs estupendíssima, com sempre de fet. T’estimo molt, reina.