dimecres, de juny 14, 2006

De boda en boda!

Suposo que he entrat en una edat en què la gent comença a casar-se. I no sabeu què suposa això. A mi, la festeta en sí, mira, bé, tot i que (i que ningú dels ja casats se m'enfadi) són força mimètiques totes: asseguts a la taula tots, entren els núvis amb una cançó escollida per ells, seuen a la taula presidencial amb els pares; comences a dinar sopar però ja estàs tip del pedazo d'aperitiu que t'has fotut prèviament; hi ha la taula dels amics que tenen ganes de festa, i van deixant anar allò de "que es facin un petó", o "ahora los padres del novio", etc, etc. Després, una nova moda: no només donar el ram i els ninotets dels nuvis, sinó tot de regalets a gent molt diversa: a la iaia (moment entranyable), a les mames respectives, a la tieta solterona, ... Aquest repartiment fet amb música també escollida per la parella, i fent-ho durar quant més millor per a que la gent pensi "serà per mi aquest regal?". Vergonya si és que sí, i chasco si és que no. El millor, sens dubte, el ball, amb los greatest hits de tots els temps. A l'última boda que vaig anar ja va sonar el "Amo a Laura" i l'"OPÁ"... barrejat amb temes de Karina i el yéyé de la Concha Velasco.


Però el que deia, el millor de la boda és la festa, sens dubte. El pitjor?! La pre-boda, és a dir, buscar un vestit/faldilla+top/el que sigui + sabates + complements que s'hi adiguin + perruqueria+ un llarg etcètera. Resultat? Anar de compres amb la mama, acabar barallada amb ella perquè no hi ha res que t'agradi, i ella et diu "és que mira que ets complicada", i allò que t'agrada et diu "vols dir?". Perquè t'has recorregut el Born, el Raval i Gràcia de dalt a baix (els tres punts pijhippies de la ciutat) buscant roba alternativa a la tradicional i 1. no has trobat el que buscaves. 2 ho has trobat, però val 400 euros.

En definitiva, que visca l'amor i visca els nuvis, però jo encara no he trobat roba pel casament de la Maite! Ayssssssst!